Mar de Joló

Coordenaes: 8°N 120°E / 8°N 120°E / 8; 120
De Wikipedia
Mar de Joló
Situación
Tipu mar
Parte de Océanu Pacíficu
Coordenaes 8°N 120°E / 8°N 120°E / 8; 120
Mar de Joló alcuéntrase en Filipines
Mar de Joló
Mar de Joló
Mar de Joló (Filipines)
Datos
Superficie 348 000 km²
Fondura 1000 m
5576 m
Cambiar los datos en Wikidata

El mar de Joló o mar de Sulú ye unu de los mares interiores del archipiélagu malayu, un estensu mar que forma parte del océanu Pacíficu,[1] allugáu ente l'archipiélagu de les islles Filipines y Malasia. Alministrativamente, les sos agües y mariñes pertenecen a esos dos países.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El mar de Joló tien como llendes:

  • al suroeste, la islla de Borneo;

Nel mar de Joló atópense numberoses islles: les islles de Que'l so y Cagayán de Joló, que formen parte de la provincia de Palawan; Cagayán de Tawi-Tawi y les Turtle Islands (Islles Tortuga) son parte de la provincia de Tawi-Tawi. Nesti mar tamién s'alcuentra'l Parque Marín Nacional Tubbataha Reef, que foi declaráu Patrimoniu de la Humanidá.[4]

Vista del mar de Sulu (dende Palawan).

La parte sur d'esti mar ye una cuenca fonda, que remonta nuna llarga rimada escontra la barrera de Palawan. Pol fondu escurre un cordal oceánicu que s'estiende paralela a la islla de Palawan y al archipiélagu de Joló y de la que surden formaciones xeolóxiques d'atolones oceánicos y plataformes de petones. Los petones presenten un terrén submarín que gradualmente va inclinándose y con parés verticales d'hasta 1000 metros d'altor.

Políticamente, la provincia de Sulú consiste en más de 400 islles esvalixaes y casi despoblaes, estendiéndose dende la Zamboanga hasta la islla de Borneo. Les islles dientro d'esti mar conformen l'archipiélagu de Joló, la parte más meridional del archipiélagu de les islles Filipines, y estremen el mar de Joló y el mar de Célebes.

Les rexones cercanes al mar son abondosos en recursos madereros, pero la industria más importante ye la pesquera, sobremanera la del en pepinu de mar, amás d'otros pexes de too tipu, perla y especies de tortúes marines qu'agora s'atopen en peligru d'estinción.

Clima[editar | editar la fonte]

El clima nel mar de Joló ta influyíu poles temporaes de monzones. Estos son el monzón del suroeste —de xunu a ochobre— y el monzón del nordés —d'avientu a xunu—. La temperatura medio añal bazcuya ente los 26 °C y los 27 °C. Febreru suel ser el mes más fríu, ente que de mayu a agostu rexistren les temperatures más altes, con un mugor relativo de 86%. De xineru a abril ye'l periodu de seca, nel que se rexistra una media mensual de precipitaciones de solamente 7 a 9 milímetros.

Delimitación de la IHO[editar | editar la fonte]

La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares a efeutos de navegación marítima, la Organización Hidrográfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera'l mar de Joló un mar. Na so publicación de referencia mundial, Limits of oceans and seas (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asígna-y el númberu d'identificación 48a, dientro del archipiélagu de les Indies Oriental y definir de la forma siguiente:

Nel noroeste.
De Tanjong Sampanmangio, la punta norte de Borneo, a lo llargo de la llende oriental del mar Meridional de China (49) hasta'l cabu de Calavite, el puntu noroeste de Mindoro.
Nel nordeste.
La mariña suroeste de Mindoro hasta punta Buruncan, el so estremu sur, y dende ellí al traviés d'una llinia al traviés de les islles Semirara y KaIuya hasta punta Nasog (11°53'N, 121°53'Y), l'estremu noroeste de Panay, a lo llargo de la mariña oeste y sureste d'esta islla hasta la islla Tagubanhan (11°08'N, 123°07'Y), y dende ellí una llinia hasta l'estremu norte de Negros y baxando la mariña oeste a punta Siaton, el so estremu sur, y dende ellí al traviés de punta Tagolo (8°44'N, 123 ° 22' Y), Mindanao.
Nel sureste.
De punta Tagolo, descenciendo la mariña occidental de Mindanao hasta l'estremu suroeste y dende ellí a la mariña norte de la islla Basilan (6°45'N, 122°04'Y), al traviés d'esta islla hasta'l so estremu sur, y dende ellí una llinia a la islla Bitinan (6°04'N, 121°27'Y) agües fuera del estremu oriental de la islla de Jolo, al traviés de Jolo, a un puntu en llargor 121°04'Y en la so mariña sur, y dende ellí al traviés de les islles Tapul y Lugus y a lo llargo de la mariña norte de la islla de Tawitawi hasta la islla Bongao, agües fuera del so estremu occidental (5°01'N, 119°45'Y), y dende ellí a Tanjong Labian, l'estremu nordeste de Borneo.
Nel suroeste.
La mariña norte de Borneo ente Tanjong Labian y Tanjong Sampanmangio.
Limits of oceans and seas, páx. 24.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. «Mar de Sulú». MSN Encarta. Archiváu dende l'orixinal, el 14 de marzu de 2008. Consultáu'l 30 de marzu de 2008.
  2. «Mar Mariellu, Mar de China Oriental, Mar de China Meridional». Lighthouse Foundation. Consultáu'l 30 de marzu de 2008.
  3. «Mar de Célebes». MSN Encarta. Archiváu dende l'orixinal, el 10 de marzu de 2008. Consultáu'l 30 de marzu de 2008.
  4. «Tubbataha Reef Marine Park» (inglés). UNESCO World Heritage Centre. Consultáu'l 30 de marzu de 2008.
  5. «On the Northwest. From Tanjong Sampanmangio, the North point of Borneo, along the Eastern limit of South China Sea (49) to Cape Calavite, the Northwest point of Mindoro.
    On the Northeast. The Southwest coast of Mindoro to Buruncan Point, its Southern estreme, thence a line through Semirara and KaIuya Islands to Nasog Point (11"53' N, 121°53' Y) the Northwestern estreme of Panay, along the West and Southeast coast of that island to Tagubanhan Island (11°08' N, 123°07' Y), thence a line to the Northern estreme of Negros and down the West coast to Siaton Point, its Southern estreme, thence across to Tagolo Point (8°44' N, 123°22' Y), Mindanao.
    On the Southeast. From Tagolo Point, down the West coast of Mindanao to the Southwest extremity thence to the North coast of Basilan Island (6°45' N, 122°04' Y), through this island to its Southern extremity, thence a line to Bitinan IsIand (6°04' N, 121°27' Y) off the Eastern end of Jolo Island, through Jolo to a point in long. 121°04' Y on its South coast, thence through Tapul and Lugus Islands and along the North coast of Tawitawi island to Bongao Island off its Western end (5°01' N, 119°45' Y), and from thence to Tanjong Labian, the Northeastern estreme of Borneo.
    On the Southwest. The North coast of Borneo between Tanjong Labian and Tanjong Sampanmangio».
    La traducción al español ye propia. La versión orixinal, n'inglés, ta disponible en llinia nel sitiu oficial de la «International Hydrographic Organization» en: http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)..

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]