Mar de Ceram

Coordenaes: 2°30′S 128°00′E / 2.5°S 128°E / -2.5; 128
De Wikipedia
Mar de Ceram
Situación
Tipu mar
Parte de Océanu Pacíficu
Coordenaes 2°30′S 128°00′E / 2.5°S 128°E / -2.5; 128
Mar de Ceram alcuéntrase n'Indonesia
Mar de Ceram
Mar de Ceram
Mar de Ceram (Indonesia)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

El mar de Ceram (n'indonesiu: Laut Seram) ye unu de los varios pequeños mares alcontraos ente les islles esvalixaes d'Indonesia, conocíos conxuntamente como mares del archipiélagu de les Indies Orientales.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El mar de Ceram tien les siguientes llendes:

  • al norte, les islles Mangole, Obi (2.520 km²) y Misool (2.034 km²). Comunica nesti vientu norte con otros dos pequeños mares: nel tramu ente les islles de Mangole y Obi, col mar de les Moluques; y, nos tramos ente Obi y Misool y ente Misool y Nueva Guinea, col mar de Halmahera;
  • al este, la mariña occidental de les penínsules de Doberai y de Bomberai, na islla de Nueva Guinea;
  • al sur, les islles de Ceram y Buru. Comunica nesti llau, ente Nueva Guinea y Seram col mar de Arafura; y ente Seram y Buru col mar de Banda;
  • al oeste, les islles Sanana y Mangole. Comunica per esti llau, al traviés del estrechu de Manipa, tamién col mar de Banda.

El mar de Ceram ocupa una superficie d'aproximao 12.000 km² y tien una fondura máxima de 5.315 m. Dacuando considérase una seición del océanu Pacíficu y ye l'hábitat de delles especies de goby tropicales y munchos otros pexes. Al igual que munchos otros pequeños mares d'Indonesia, el mar Ceram ye predresu y tectónicamente bien activu.

Historia[editar | editar la fonte]

Les islles de Buru y Seram, antes conocíes como Moluques del Sur, son l'hábitat de delles plantes natives bien acobiciaes dende siempres pal so usu como especies, como la nuez moscada, clavu y pimienta negra. Por ello, los mares en redol a elles yeren derrotos per delles rutes marítimes de bon navegación.

D'antiguo, el mar de Ceram yera conocíu como pasu Pitt.

Delimitación de la IHO[editar | editar la fonte]

La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares, la Organización Hidrográfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera'l mar de Ceram como un mar. Na so publicación de referencia mundial, «Limits of oceans and seas» (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asígna-y el númberu d'identificación 48f y definir de la forma siguiente:

Nel norte y Nordeste.
Una llinia dende Tanjong Dehekolano, l'estremu oriental de les islles Soela hasta l'estremu occidental de Obi Mayor, a lo llargo de la so mariña meridional hasta Tanjong Seranmaloleo, el so estremu oriental, y dende ellí al traviés de les islles Tobalai, Kekek, Pisang y Kofiau hasta Tanjong Sele (1°26'S, 130°55'S), el puntu occidental de Nueva Guinea, baxando a lo llargo de la mariña hasta Karoefa (3°51,5'S, 133°27'Y).
Nel Sureste.
Una llinia dende Karoefa, Nueva Guinea, hasta l'estremu sureste de la islla Adi, y dende ellí hasta Tg. Borang, la punta septentrional de Noehoe Tjoet (5°17'S, 133°09'Y).
Nel Suroeste y el Sur.
la punta septentrional de Noehoe Tjoet (Groot Kai), al traviés de les islles Watoebela y Gorong al estremu sureste de Ceram, a lo llargo de la so mariña norte hasta Tanjong Tandoeroe Besar, el puntu noroeste, dende ellí una llinia hasta Tanjong Batoe Noeham, l'estremu norte de Boeroe, y a lo llargo de la mariña hasta Tanjong Palpetoe, el puntu noroeste de la isla.
Nel Oeste.
Una llinia dende Tanjong Palpetoe hasta Tanjong Waka, el puntu meridional de Sanana, al traviés d'esta islla hasta la so punta septentrional y dende ellí, al traviés del estrechu de Mangoli, hasta la mariña sur de Mangoli (islles Soela) en llatitú 1°56'S, llargor 125°55'Y.
Limits of oceans and seas, páx. 26.[1] La traducción al español ye propia. La versión orixinal, n'inglés, ta disponible en llinia nel sitiu oficial de la «International Hydrographic Organization» en: http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf.</ref>

Notes[editar | editar la fonte]

  1. «On the North and Northeast.
    A line from Tanjong Dehekolano, the Eastern estreme of the Soela Islands to the Western estreme of Obi Major, along its Southern coast to Tanjong Seranmaloleo its Eastern estreme, thence through Tobalai, Kekek, Pisang and Kofiau Islands to Tanjong Sele (1°26' S, 130°55' Y), the Western point of New Guinea, down the coast to Karoefa (3°51',5 S, 133°27' Y).
    On the Southeast.
    A line from Karoefa, New Guinea, to the Southeastern estreme of Adi Island, thence to Tg. Borang, the Northern point of Noehoe Tjoet (5°17'S, 133°09'Y).
    On the Southwest and South.
    From the Northern point of Noehoe Tjoet (Groot Kai) through the Watoebela and Gorong Islands to the Southeastern estreme of Ceram, along its Northern shore to Tanjong Tandoeroe Besar, the Northwest point, thence a line to Tanjong Batoe Noeham, the Northern estreme of Boeroe, and along the coast to Tanjong Palpetoe, the Northwest point of the Island.
    On the West.
    A line from Tanjong Palpetoe to Tanjong Waka, the Southern point of Sanana, through this island to its Northern point, thence across the Mangoli Strait to the South coast of Mangoli (Soela Islands) in lat. 1°56' S, long. 125°55' Y.»

Bibliografía[editar | editar la fonte]

N'inglés:

  • Fairbridge, R. Y. (1966). The Encyclopedia of Oceanography. Nueva York: Halsted.
  • Wang, James C. F. (1992). Handbook on Ocean Politics and Law [Manual de política y derechu del océanu]. Nueva York: Greenwood

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]