María de Brabante, emperatriz
| María de Brabante, emperatriz | |
|---|---|
|
| |
| Vida | |
| Nacimientu | Leuven, 1190 (greg.)[1] |
| Nacionalidá |
|
| Muerte | Leuven, 14 de xunu de 1260[2] (69/70 años) |
| Sepultura | ilesia de San Pedru |
| Familia | |
| Padre | Henry the Courageous |
| Madre | Matilda of Flanders |
| Casada con |
Otón IV del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu (1214 (Gregorianu) – 1218)[3] William I, Count of Holland (en) |
| Hermanos/es |
Margaretha of Brabant (en) Matilda of Brabant (en) Élisabeth de Brabant (en) Adelaide of Brabant (en) Godfrey, Lord of Gaesbeek (en) Henry II (en) |
| Estudios | |
| Llingües falaes | alemán |
| Oficiu | |
| Oficiu | consorte |
María de Brabante (1190 (greg.), Leuven – 14 de xunu de 1260, Leuven) foi emperatriz del Sacru Imperiu como segunda y última esposa del emperador Otón IV.
Familía
[editar | editar la fonte]Yera la fía mayor d'Enrique I, duque de Brabante y de Matilde de Boulogne.
Los sos güelos paternos fueron Godofredo III de Lovaina y Margarita de Limburgu. Los sos güelos maternos fueron Mateo d'Alsacia y María de Boulogne.
Primer matrimoniu
[editar | editar la fonte]El 19 de mayu de 1214, María foi prometida a Otón IV. Casóse nun momentu posterior d'esi añu en Maastricht. María tenía unos venticuatro años y Otón aproximao trenta y nueve.
Otón taba naquella dómina implicáu nuna guerra contra un rei de Romanos rival, Federico II quien tamién rexía'l reinu de Sicilia. Federico yera primu carnal per vía paterna de Beatriz Hohenstaufen, la primer esposa d'Otón, y descendiente per llinia masculina de la casa de Hohenstaufen. Los lleales a la casa Hohenstaufen ayudaren a escoyer a Otón emperador por cuenta del so primer matrimoniu pero la mayoría tresfirieren el so sofitu a Federico llegáu esti momentu. Arriendes d'ello, María yera emperatriz d'un Imperiu estremáu.
El 27 de xunetu de 1214, Otón combatió na batalla de Bouvines contra Felipe II de Francia. L'exércitu imperial sufrió una derrota decisiva y viose obligáu a retirase. Coles sos fuercies abrasaes y habiendo perdíu partidarios tantu por muerte como por traición, Otón viose obligáu a retirase a les sos tierres patrimoniales alredor de Braunschweig con María. Federico foi de nuevu escoyíu rei d'Alemaña'l 5 de xunetu de 1215, ensin oposición dalguna esta vegada. El papa Inocencio III, quien primeramente coronara a Otón, reconoció la so victoria y coronó a Federico como rei'l 23 de xunetu de 1215.
María xunir a Otón nel so retiru. Él morrió nel castiellu de Harzburg el 19 de mayu de 1218. Nun tuvieron fíos.
Segundu matrimoniu
[editar | editar la fonte]María quedó vilba mientres alredor de dos años. En xunetu de 1220, contraxo un segundu matrimoniu, esta vegada con Guillermu I, conde d'Holanda. Guillermo morrió'l 4 de febreru de 1222. Ella sobrevivir pero nunca volvió casase.
Guillermo dexó siquier cinco fíos. Los xenealoxistes creen que toos ellos yeren de la so primer muyer, Adelaida de Gelderland. Sicasí, hai cierta inseguridá al respective de les sos feches de nacencia.
Llinaxe
[editar | editar la fonte]| Tabla xenealóxica de María de Brabante, emperatriz | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Predecesor: Beatriz de Suabia |
Emperatriz del Sacru Imperiu 1214 - 1215 |
Socesor: Constanza d'Aragón |
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Biografisch Portaal. Biografisch Portaal van Nederland ID: 17774215. Títulu: Maria van Brabant.
- ↑ Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 2 marzu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- 1 2 3 Afirmao en: Kindred Britain.
- ↑ The Peerage person ID: p10679.htm#i106790. Data de consulta: 26 xunetu 2023.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Marek, Miroslav. «A listing of descendants of Lambert II of Leuven». Genealogy.EU.
- El so perfil nel proyeutu "Our Family History" de Robert Brian Stewart
- Muyeres
- Páxines que usen ahnentafel col parámetru boxstyle
- Páxines que usen ahnentafel col parámetru border
- Páxines que usen ahnentafel col parámetru style
- Persones nacíes en 1190
- Persones finaes en 1260
- Wikipedia:Revisar traducción
- Casa de Reginar
- Emperatrices del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
- Persones d'Alemaña
- Reis y reines consortes d'Italia
- Casa de Welf