María Teresa Tellería

De Wikipedia
María Teresa Tellería
Vida
Nacimientu Bilbao1950[1] (73/74 años)
Nacionalidá España
Residencia Madrid
Llingua materna castellanu
Estudios
Estudios Universidá Complutense de Madrid
Llingües falaes castellanu
Oficiu botánica, micólogafarmacéutica
Abreviatura en botánica Tellería (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

María Teresa Telleria Jorge[2] (1950Bilbao) ye una farmacéutica, y micóloga española, realizando espediciones pol ambiente, y en selves y ríos d'África y de Llatinoamérica[3]

Ye doctora en farmacia pola Universidá Complutense de Madrid, y desenvuelve la so actividá científica y académica nel "Real Xardín Botánicu" nel "Departamentu de Micoloxía", especialiada nel diseñu y metodoloxíes n'inventarios cualitativos de biodiversidá.[4] Foi direutora del Real Xardín Botánicu dende 1994 a 2006.,[5] y la so vicedireutora de 1985 a 1994, dambos cargos el primeru en 250 años de ser exercíu por una muyer.[6]

Publicaciones[editar | editar la fonte]

  • M. Kemler, M.P. Martín, M. T. Tellería, A.M. Schäfer, A. Yorkov, D. Begerow. 2012. Contrasting phylogenetic patterns of anther smuts (Pucciniomycotina: Mycrobotryum) reflect phylogenetic patterns of their caryophyllaceous hosts. Org. Divers. Evol. DOI 10.1007/s13127-012-0115-1
  • I. Melo, J. Cardoso, M. Dueñes, M. T. Tellería, I. Salcedo. 2012. Peniophora aluticolor, an orphaned species restudied. Nova Hedwigia 93: 437-440
  • M.T. Telleria, I. Melo, M. Dueñes, I. Salcedo, Y. Beltrán-Tejera, J.L. Rodríguez-Armes, M.P. Martín. 2012. Sistotremastrum guttuliferum: a new species from the Macaronesian islands. Mycological Progress. 6 pp. DOI 10.1007/s11557-012-0876-0
  • -------------------------, M. Dueñes, Y. Beltrán-Tejera, J.L. Rodíguez-Armes, M.P. Martín. 2012. A new species of Hyphoderma (Meruliaceae, Polyporales) and its discrimination from closely-related taxa. Mycologia 104: 1121-1132 http://dx.doi.org/10.3852/11.344
  • -------------------------, ----------------, I. Melo, E. Beltrán-Tejera, J.L. Rodríguez-Armes, I. Salcedo, M.P. Martín}}. 2012. Gloeocystidiellum kenyense in Azores and Madeira. Mycotaxon 119: 337-343. http://dx.doi.org/10.5248/119.337
  • -------------------------. 2011. Los fungos. Vol. 22 de ¿Qué sabemos de...? Editor CSIC, Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, 126 pp. ISBN 840009316X, ISBN 9788400093167
  • I. Melo, J. Cardoso, M.T. Telleria. 2007. Annotated List of Polypores for the Iberian Peninsula and Balearic Islands. Vol. 203 de Bibliotheca Mycologica Series. Edición ilustrada de Gebruder Borntraeger Verlagsbuchhandlung, Sci. Publ. 183 pp. ISBN 3443591051, ISBN 9783443591052
  • C. Aedo, M. T. Telleria, M. Velayos, T. Almaraz. 1999. Bases documentales pa la flora de Guinea Ecuatorial: plantes vasculares y fungos. Editor Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, Real Xardín Botánicu, 414 pp.
  • M. Teresa Telleria. 1998. La comisión naturalista de Löfling na Espedición de Llendes al Orinoco. Con Pilar San Pío Aladrén. Edición ilustrada de Real Xardín Botánicu, 237 pp. ISBN 8477825610, ISBN 9788477825616
  • Margarita Dueñes, M. Teresa Telleria. 1988. Aphyllophorales cántabru-ástures. Vol. 5 de Monografíes del Real Xardín Botánicu Ruizia, de Prace Naukowe, ISSN 0212-9108 Edición ilustrada d'Editorial CSIC - CSIC Press, 262 pp. ISBN 8400067959, ISBN 9788400067953 en llinia
  • M. Teresa Telleria. 1980. Contribución al estudiu de los Aphyllophorales españoles. Vol. 74 de Bibliotheca Mycologica Series, ISSN 0067-8066 Edición ilustrada de Lubrecht & Cramer, Ltd. 464 pp. ISBN 3768212742, ISBN 9783768212748

Como editora[editar | editar la fonte]

  • 2004. Cuadiernos de trabayu de flora micológica ibérica. Vol. 20: Bases corológicas de flora micológica ibérica. Amiestes númberos 2179-2238. Eds. María Teresa Telleria y CSIC - CSIC Press, 120 pp. ISBN 8400082370, ISBN 9788400082376 en llinia

Abreviatura[editar la fonte]

L'abreviatura Tellería emplégase pa indicar a María Teresa Tellería como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esta autora nel IPNI).

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Índiz Internacional de Nomes de les Plantes. Identificador IPNI de autor: 27599-1. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. RJB (mayu de 2013). . Consultáu'l 25 de mayu de 2013.
  3. JBotánicos (7 d'agostu de 2005). «El País Semanal, entrevista a María Teresa Telleria, Direutora del Real Xardín Botánicu de Madrid» (castellanu). Consultáu'l 25 de mayu de 2013.
  4. CSIC (2013). «Profesor. María Teresa Tellería, PhD» (castellanu). Consultáu'l 25 de mayu de 2013.
  5. Pompa de Papel (30 de setiembre de 2011). «fungos-y-les sos hestories secretes-desvelaes-por-maria-teresa-telleria/ Los fungos y les sos hestories secretes desvelaes por María Teresa Tellería» (castellanu). Consultáu'l 25 de mayu de 2013. «Y gracies a los fungos y la bioteunoloxía consíguese yá madera de pládanu similar a la utilizada polos Stradivari y Guarneri nos sos incomparables violinos…»
  6. El País (7 d'agostu de 2005). «Entrevista: Aventureres: María Teresa Tellería. La llamada del trópicu» (castellanu). Consultáu'l 25 de mayu de 2013. «Nesta casa rompióse una tradición conmigo, porque nunca en 250 años hubiera una muyer na direición del Botánicu; la primera fui yo, en 1994»

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]