María Pilar Fumanal García

De Wikipedia
María Pilar Fumanal García
Vida
Nacimientu Valencia1940[1]
Nacionalidá España
Muerte Valencia1998[1] (57/58 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu geomorfólogo (es) Traducirprofesora universitaria
Cambiar los datos en Wikidata

María Pilar Fumanal (València 1940-València 1998), geomorfóloga, xugó un papel esencial na nacencia y desenvolvimientu de la Geoarqueología nel País Valencià, convirtiéndose nuna figura destacada de los primeros años de l'Arqueoloxía valenciana.

Trayeutoria profesional[editar | editar la fonte]

Llicenciada en Filosofía y Lletres, Seición Historia, pola Universitat de València (1971-1976), especializar en sedimentología[2] y llueu s'incorporó al Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història (UV), onde impartió clases práutiques en 1978.

Presentó la so memoria de llicenciatura sobre la Cueva de la Cocina en 1978, llogrando'l premiu estraordinariu de llicenciatura.[3] Dende 1979 foi profesora ayudante de Xeomorfoloxía, mientres desenvolvía la so tesis doctoral, lleida en xunu de 1985.[4] A finales d'esi añu foi nomada encargada de cursu y en payares de 1986 consiguió la plaza como profesora titular de Xeografía Física. Dende entós y hasta la so prematura muerte, dedicó'l so tiempu a la docencia y a la investigación. La so investigación centrar na Geoarqueología, con trabayos en distintes cronoloxíes, anque con especial atención a la Prehistoria, y na xeomorfoloxía mariniega del Cuaternariu. La so actividá carauterizar pola collaboración con munchos especialistes de múltiples disciplines y centros d'investigación, arriqueciendo mutuamente les sos investigaciones. Trabayó en diversos xacimientos arqueolóxicos del País Valencià, ente los que podemos destacar Cova de l'Or, Cova Negra, Cova Beneito, Cova de les Cendres, Cova de Bolomor, la Ereta del Pedregal, Cabezo Redondo y Lloma de Betxí, según nel restu d'España y del Mediterraneu, destacando los sos trabayos na mariña meridional gallega, Knossos (Grecia), Castelcivita (Italia) y Makri (Grecia). Amás, desenvolvió estudios de xeomorfoloxía mariniega na Marjal d'Oliva-Pego, nos Estanys de Formentera, nes güelgues de Xàbia, Moraira y Mallorca, según nel tramu costeru ente Gandia y Santa Pola, col proyeutu La Nao.[5]

Promovió la formación del Grup Valencià de Quaternari[6] en 1991 y foi nomada vicepresidenta de l'Asociación Española pal Estudiu del Cuaternariu (AEQUA) en 1997. Foi la principal responsable de la edición d'El Cuaternariu del País Valencianu en 1995.[7]

El Departamentu de Xeografía con financiamientu de la so familia publicó en 1999 el llibru homenaxe Geoarqueologia i Quaternari mariniegu.

Publicaciones más destacaes[editar | editar la fonte]

  • FUMANAL, M. P. (1978): Estudiu sedimentológico de la Cueva de la Cocina (Dos Aguas, Valencia). Tesis de llicenciatura empobinada por Vicent M. Rosselló, Universitat de València.
  • CACHU, C.; FUMANAL, M. P.; LÓPEZ, P.; LÓPEZ, N. (1983): Contribution du Tossal de la Roca à la chronostratigraphie du Paléolithique supérieur final dans la région de Valence. Actes du Colloque International La position taxonomique et chronologique des industries à pointes à dos autour de la Méditerranée européenne, Siena, 3-6 novembre 1983, Rivista di Scienze Preistoriche Firenze 38 (1-2), 69-90.
  • FUMANAL, M. P. (1985): Sedimentos Wurmienses nes cueves valencianes. Tesis doctoral dirixida por Vicent M. Rosselló y Manuel Hoyos.
  • CALVO, A.; DUPRÉ, M.; FUMANAL, M.P.; LA ROCA, N.; PÉREZ, A. (1986): Evolución holocena del paisaxe nel País Valencianu, Estudios de Xeomorfoloxía del Sur d'España, Murcia, 31-36.
  • FUMANAL, M.P.; VILLAVERDE, V. (1988): Cova Negra et le milieu du Paleolithique moyen dans le region du Pays Valencien (Espagne), L’homme de Néandertal, 2, 73-85.
  • FUMANAL, M.P.; VIÑALS, M. (1989): Albufera residual de Moraira (Alicante). Evolución xeomorfolóxica, Actes XI Congresu Nacional de Xeografía, Vol. 2, 391-400.
  • FUMANAL, M.P. (1995): Los depósitos cuaternarios en cueves y abrigos. Implicaciones sedimentoclimáticas, El Cuaternariu del País Valencianu, 115-124.
  • FUMANAL, M.P. (1997): Secuencia sedimentoclimática del Pleistocenu cimeru final nel País valencianu (18.000 al 12.000 BP), Centre d'investigacions arqueològiques, 321-327.
  • EFSTRATIOU, N.; FUMANAL, M.P.; FERRER, C.; UREM KOTSOS, D.; CURCI, A.; TAGLIACOZZO, A.; STRATOULI, G.; VALOMOTI, S.M.; NTINOU, M.; BADAL, Y.; MADELLA, M.; SKOURTOPOULOU,K. (1998): Excavations at the Neolitihic settlement of Makri, Thrace, Greece (1988-1996): A preliminary report, SAGVNTVM. Papeles del Llaboratoriu d'Arqueoloxía de Valencia 31, 11-62.
  • FUMANAL ,M.P.; MORALES, J.; MOLINA, A.; MURÉLAGA, J; ALBERDI, M.T.; BLAZQUEZ, A.M.; VAN DER MADE, J.; BARBADILLO, L.J.; MARÍN, J.M.; MONTOYA, P. (1999): La fauna del pleistocenu inferior de la Sierra de Quibas (Abanilla, Murcia), Estudios xeolóxicos 55, 127-162.
  • FUMANAL, M.P. (dir. congr.) (1999): Geoarqueología quaternari mariniegu: memorial María Pilar Fumanal, Universitat de València, Facultat de Xeografía i História.
  • FUMANAL, M.P. (2005): Estudiu paleoambiental de la Cova de les Bruixes, La cova de les Bruixes (Rosell, Castellón) / Norberto Mesado Oliver (aut.), 111-118.
  • BERNABEU, J.; FUMARAL, M.P. (2009): La escavación. Estratigrafía y dataciones C14, La Cova de les Cendres: (Moraira-Teulada, Alicante) / coord. por Joan Bernabeu y Lluís Molina, 31-54.
  • FUMANAL, M.P.; BADAL, Y. (2009): Estudiu xeomorfolóxicu y paleográficu, La Cova de les Cendres: (Moraira-Teulada, Alicante) / coord. Joan Bernabeu y Lluís Molina, 17-30.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «rexistru d'autoridaes BNE». Consultáu'l 10 xunu 2020.
  2. "Estudiu sedimentológico de la Cueva de la Cocina (Dos Aguas, Valencia)" (1978), empobinada per Vicenç M. Rosselló
  3. ROSELLÓ I VEGER, V.M. (1999): María Pilar Fumanal, Cuadiernos de Xeografía, 65-66, 1-11.
  4. "Sedimentos Wurmienses nes cueves valencianes" (1985), empobinada per Vicenç M. Rosselló y Manuel Hoyos
  5. Martínez Gallego, Julio; Rei Saláu, Jorge; Fumanal García, María Pilar; Somoza, Luis (1995). «Evolución Cuaternaria del dominiu marín-continental asitiáu ente'l Puntal de Moraria y Serrar de Bèrnia (Alicante, España).». Cuaternariu y Xeomorfoloxía. http://tierra.rediris.es/CuaternarioyGeomorfologia/images/vol9_2/cuaternariu9(3-4)_06-.pdf. Consultáu'l 8 de marzu de 2016. 
  6. http://tierra.rediris.es/aequa/gvalenciano.html
  7. (1995). Grup Valencià de Quaternari de la AEQUA: El Cuaternariu del País Valencianu (en Castellanu). Universitat de València. Servei de Publicacions. ISBN 9788437023168.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Geoarqueologia i Quaternari Mariniegu. Memorial María Pilar Fumanal, València 1999.