María Petrova

De Wikipedia
María Petrova
Vida
Nacimientu Plovdiv13 de payares de 1975 (48 años)
Nacionalidá República Popular de Bulgaria
Bandera de Bulgaria Bulgaria
Estudios
Estudios National Sports Academy (en) Traducir
Llingües falaes búlgaru
Oficiu
Oficiu ximnasta rítmica
Pesu 55 kg
Altor 173 cm
Cambiar los datos en Wikidata
María Petrova nuna prueba de la Copa d'Europa de Ximnasia Rítmica celebrada en 1993, en Málaga.

María Petrova (en búlgaru, Мария Петрова) ye una ex ximnasta rítmica búlgara nacida en Plovdiv el 13 de payares de 1975. Foi tres veces campeona del mundu nel concursu completu individual.

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

Foi una de les dominadores de la ximnasia rítmica mundial mientres la primer parte de la década de los años 90. El campeonatu del mundu d'El Pireo de 1991 foi'l so primera gran competición, onde foi medaya de plata por equipos y cuarta nes finales de maces y de pelota.

Nel campeonatu d'Europa de 1992 de Stuttgart llogró la medaya d'oru por equipos y tamién la del concursu completu, según la de bronce na final de cuerda. Na final d'aru foi quinta y na de pelota, sesta. Poco dempués compitió na so primer olimpiada, Barcelona 92, onde remató en quintu llugar. Nesta competición dio la circunstancia singular de que foi penalizada por un frayatu del so maillot mientres realizaba l'exerciciu d'aru. Meses más tarde, nel campeonatu del mundu del mesmu añu de Bruxeles foi medaya de plata nel concursu xeneral, según nes finales de pelota y maces, medaya de bronce n'aru y llogró el séptimu llugar en cuerda.

En 1993 foi la gran dominadora del campeonatu del mundu d'Alicante, onde foi medaya d'oru por equipos, nel concursu completu y nes finales de cinta, aru y pelota, amás de la medaya de bronce en maces.

En 1994, nel campeonatu d'Europa celebráu en Tesalónica foi nuevamente medaya d'oru nel concursu completu, de plata n'aru y de bronce en pelota y por equipos, ente qu'acabó cuarta tantu en cinta como en maces. Nel campeonatu del mundu d'esi mesmu añu celebráu en París foi otra vegada medaya d'oru nel concursu completu individual, según na final d'aru, medaya de plata en cinta y maces y de bronce en pelota.

Foi campeona del mundu per tercer vegada al añu siguiente, 1995, nel campeonatu celebráu en Viena. Na mesma competición foi medaya d'oru en maces y de plata en cuerda y por equipos, ente que remató cuarta en pelota y octava en cinta.

Nel añu 1996 tamién participó nel campeonatu del mundu, celebráu en Budapest, pero solo pudo ganar la medaya de plata na final de maces y la de bronce na de pelota. Foi olímpica per segunda vegada n'Atlanta 1996 pero, al igual qu'en 1992, solo pudo llograr la quinta posición.[1][2]

Tres la so retirada foi xuez internacional de ximnasia y dende 2012 ye vicepresidenta de la Federación Búlgara de Ximnasia.[3][4]

Referencies[editar | editar la fonte]