María Margarita Vargas Santaella

De Wikipedia
María Margarita Vargas Santaella
Vida
Nacimientu Caraques21 d'ochobre de 1983 (40 años)
Nacionalidá Bandera de Venezuela Venezuela
Familia
Padre Víctor Vargas
Madre Carmen Leonor Santaella Tellería
Casada con Luis Alfonso de Borbón (2004 – )[1]
Fíos/es
Pueblu Casa de Borbón
Estudios
Llingües falaes francés
Oficiu
Oficiu xinete de saltu ecuestre
Cambiar los datos en Wikidata

María Margarita Vargas Santaella (21 d'ochobre de 1983Caraques) ye la pretendiente al títulu de Reina consorte de Francia, pol so matrimoniu con Luis Alfonso de Borbón, pretendiente legitimista al tronu de Francia.

Biografía[editar | editar la fonte]

María Margarita, nació en Caraques, Venezuela, el 21 d'ochobre de 1983, fía de Víctor José Vargas Irausquín, propietariu del Bancu Occidental del Descuentu, y Carmen Leonor Santaella Tellería, qu'a día de güei tán divorciaos. María Margarita tien una hermana, María Victoria Vargas Santaella y dos mediu hermanos mayores, frutu del matrimoniu del so padre con María Beatriz Hernández, Víctor Simón Vargas Hernández y María Guadalupe Vargas Santaella. Anque la familia Vargas ye d'orixe plebeyu, tienen una gran fortuna amasada en mas de 40 años d'historia republicana en Venezuela.

María Margarita cursó la educación secundaria nel Colexu Merici de les Madres Ursulines, y dempués llicencióse en 2002 en Pedagoxía na Universidá Metropolitana de Caraques, tamién participa como amazones vistiendo colos colores de Venezuela.

Vida persona y familiar[editar | editar la fonte]

Armes de Luis Alfonso de Borbón como xefe de la Casa de Borbón de Francia.[2]

Na boda de la so hermana María Victoria, conoció al que sería'l so home, Luis Alfonso de Borbón, pretendiente legitimista al tronu de Francia. El 6 de payares de 2004, la pareya casar na República Dominicana. La pareya tuvo trés fíos:

Armes de Maria Margarita Vargas Santaella, como Reina de Francia.

María Margarita ye bien activa en participaciones solidaries pa la Cruz Roxa y tamién pa la Orden Malta, de la que ye dama, nel 2012 consiguió la nacionalidá francesa, yá que ella actúa como primer dama, pa los legitimistas, y taría dafechu dispuesta a exercer de reina de Francia, si restituyérase la monarquía, amás tamién ye la madrina del 19 Reximientu d'Inxenieros, con sede en Besançon.


Ancestros[editar | editar la fonte]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Simón Vargas Bastíes
 
 
 
 
 
 
 
8. Simón Vargas Falcón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Madalena Falcón
 
 
 
 
 
 
 
4. Dr. Víctor José Vargas Hernández
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Rafael Hernández Trejo
 
 
 
 
 
 
 
9. Emelina Hernández Hernández
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Úrsula Hernández
 
 
 
 
 
 
 
2. Víctor José Vargas Irausquín
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Estanislao Irausquín
 
 
 
 
 
 
 
10. Pompeyo Irausquín Vargas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Baudilia Vargas
 
 
 
 
 
 
 
5. Noemí Irausquín Suárez, Xuez de Caraques
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Carmen Suárez
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Marie Marguerite, duquesa d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Juan Santaella López
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Héctor José Santaella Guerra, Embaxador de Venezuela
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. José María Guerra Marcano
 
 
 
 
 
 
 
13. Carmen Guerra Rauseo
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Lucía Rauseo Vallesilla
 
 
 
 
 
 
 
3. Carmen Leonor Santaella Tellería
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Rodolfo Tellería Gibel
 
 
 
 
 
 
 
14. Rodolfo Tellería Alcaldepiña
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Francisca Alcaldepiña Ochoa
 
 
 
 
 
 
 
7. Margarita Tellería Villapol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. José Miguel Villapol Rodríguez
 
 
 
 
 
 
 
15. Concepción Margarita Villapol Santana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Margarita Santana Bravo
 
 
 
 
 
 

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Identificador de persona en The Peerage: p32090.htm#i320892. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  2. Tribunal de grande instance de Paris, 21 décembre 1988, Prince Henri d'Orléans, JCP 89.II.21213Sur le port des armes pleines. Attendu que les armoiries sont des marques de reconnaissance accessoires du nom de famille auquel elles se rattachent indissolublement, que cette famille soit ou non d'origine noble ; qu'il s'ensuit que les armoiries sont l'attribut de toute la famille, et qu'elles jouissent de la même protection que le nom lui-même ;
    Attendu que les armes en litige, constituées de
    trois fleurs de lys d'or en position deux et un sur champ d'azur
    n'ont été celles de France qu'autant que régnait l'aîné de la Maison de Bourbon à laquelle elles appartiennent - qu'elles sont devenues emblèmes privés à l'avènement du roi Louis-Philippe ; Attendu que selon les anciennes coutumes, les armes pleines étaient réservées aux aînés, les cadets devant introduire une brisure dans leur blason ; qu'ainsi, les princes de la Maison d'Orléans, branche cadette des Bourbons, portaient, y compris le roi Louis-Philippe, les armes des Bourbons avec un lambel (brisure) d'argent ; ... que le port de ces armes sans brisure, qui résulte d'un usage ouvert et constant des Bourbons d'Espagne depuis plus de cent ans... Par ces motifs, le Tribunal, - déclare irrecevable Henri d'Orléans en ses demandes d'interdiction de port de titre et d'armoiries, ainsi que Ferdinand de Bourbon-Siciles et Sixte-Henri de Bourbon-Parme en leur intervention ; laisse au demandeur et aux intervenants la charge des dépens. Confirmé par la Cour d'appel de Paris, 22 novembre 1989, appel de TGI Paris 21.12.1988 ; D.90, I.R. 4 ; JCP 90.II.21460 ; GP 08.03.1990