María II d'Inglaterra

De Wikipedia
María II d'Inglaterra
Reina de Irlanda (es) Traducir

13 febreru 1689 - 28 avientu 1694
Xacobu II d'Inglaterra - Guillermu III d'Inglaterra
rei d'Escocia

13 febreru 1689 - 28 avientu 1694
Xacobu II d'Inglaterra - Guillermu III d'Inglaterra
monarca d'Inglaterra

13 febreru 1689 - 28 avientu 1694
Xacobu II d'Inglaterra - Guillermu III d'Inglaterra
reina

Vida
Nacimientu Palaciu de St. James30 d'abril de 1662 (xul.)[1]
Nacionalidá Bandera de Inglaterra Reinu d'Inglaterra
Llingua materna inglés
Muerte Palaciu de Kensington28 d'avientu de 1694 (xul.)[2] (32 años)
Sepultura Abadía de Westminster
Causa de la muerte viruela
Familia
Padre Xacobu II d'Inglaterra
Madre Ana Hyde
Casada con Guillermu III d'Inglaterra (1677 – )[3]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa d'Estuardu
Estudios
Llingües falaes inglés
francés
Oficiu aristócrata, política, reinamonarca
Creencies
Relixón Protestantismu
Cambiar los datos en Wikidata

María II d'Inglaterra (30 d'abril de 1662 (xul.)Palaciu de St. James – 28 d'avientu de 1694 (xul.)Palaciu de Kensington) foi reina d'Inglaterra, Escocia ya Irlanda dende 1689 hasta la so muerte. Educada na relixón protestante, xubió al tronu dempués de la Revolución Gloriosa, que dio llugar a la deposición del so padre, el rei católicu Xacobu II.[6][7] Reinó en xunto col so home y primu, Guillermu III, príncipe d'Orange, que se convirtió en gobernante en solitariu dempués de la so muerte.[6][8] La historia popular xeneralmente refierse al reináu conxuntu como «el de Guillermu y María». Anque yera la soberana por derechu de sangre, cedía-y a Guillermu la mayor parte del poder cuando esti s'atopaba n'Inglaterra.[9] Sicasí, dirixía'l reinu cuando'l so home taba en campañes militares nel estranxeru, demostrando ser una gobernante poderosa, firme y eficaz.[9][10] Foi bien activa na Ilesia anglicana, que dirixó como la so Gobernadora Suprema.[11] Anque oficialmente compartió'l poder col so home, en gran parte exerciólu sola.[10]

Títulos[editar | editar la fonte]

  • La so Alteza Lady María - 30 d'abril de 1662 – 13 de febreru de 1689.[12]
  • La so Alteza la Princesa d'Orange - 4 de payares de 1677 – 13 de febreru de 1689.
  • La so Maxestá la Reina - 13 de febreru de 1689 – 28 d'avientu de 1694.

Los títulos de Guillermu III y María II cuando xubieron al tronu foron «Guillermu y María, pola Gracia de Dios, Rei y Reina d'Inglaterra, Francia ya Irlanda, Defensores de la Fe, etc». —La reclamación al tronu de Francia yera namái nominal y fuera afirmada per cada rei d'Inglaterra dende Eduardu III, independientemente de la cantidá de territoriu francés controláu en realidá—. Dende'l 11 d'abril de 1689 —cuando los Estaos d'Escocia los reconocieron como soberanos— la pareya real usó'l títulu «Guillermu y María, pola Gracia de Dios, Rei y Reina d'Inglaterra, Escocia, Francia ya Irlanda, Defensores de la Fe, etc».[13]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Mary-II. Apaez como: Mary II. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: Kindred Britain.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  5. Identificador ULAN: 500354686. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 2 payares 2016. Data de consulta: 21 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  6. 6,0 6,1 «King James' Parliament: The succession of William and Mary».
  7. «William III and Mary II» (inglés). The official website of The British Monarchy. Consultáu'l 15 d'avientu de 2009.
  8. «William III and Mary II» (inglés). The official website of The British Monarchy. Consultáu'l 15 d'avientu de 2009.
  9. 9,0 9,1 «Bill of Rights» (inglés). Constitution.org. Consultáu'l 15 d'avientu de 2009.
  10. 10,0 10,1 «Mary II», Mary II (11a ed. edición), Londres: Cambridge University Press 
  11. «Gilbert Burnet». NNDB. Consultáu'l 15 d'avientu de 2009.
  12. London Gazette: no. 1249, p. 1, 5 de payares de 1677.
  13. Brewer, p. 891