María Antonieta Rebollo

De Wikipedia
María Antonieta Rebollo
Vida
Nacimientu Montevidéu26 de payares de 1923
Nacionalidá Bandera de Uruguái Uruguái
Muerte 9 de xunetu de 2021 (97 años)
Estudios
Estudios Universidá de la República
Llingües falaes castellanu
Oficiu médica, profesoracientífica
Emplegadores Universidá de la República
Cambiar los datos en Wikidata

María Antonieta Rebollo Carlsson (26 de payares de 1923Montevidéu – 9 de xunetu de 2021) foi una médica y profesora uruguaya, nacida en Montevidéu, onde desenvolvió la so carrera. Egresa de la Facultá de Medicina en 1950 y destácase en neuropediatría como investigadora, científica, docente y médica especializada.

Carrera[editar | editar la fonte]

Llogró'l títulu de Médica na Facultá de Medicina de la Universidá de la República, en 1950, ya ingresó al Departamentu d'Histoloxía y Embrioloxía de la Facultá de Medicina, onde se graduó y actuó en calidá d'honoraria; en 1953 desempeñóse como ayudante d'investigación y dende 1956 a 1962 como Profesora Amestada. Tamién ye Profesora de Neuroloxía y de Neuropediatría y ocupó el cargu de direutora del Institutu de Neuroloxía, dende onde entamó la especialidá de Neuropediatría y la carrera de Téunicu en Reeducación Psicomotriz.[1]

Mientres un añu, a partir de 1957, trabayó col profesor Gitoud como becaria na Facultá de Medicina de París, sobre «Malformaciones del sistema nerviosu provocaes esperimentalmente». Amás, formar en Dificultaes del aprendizaxe.

En 1961, viaxó a Estaos Xuníos n'usufructu d'una beca de la Fundación Fulbright pa reparar la organización de Servicios de Neuropediatría en Washington, Nueva York, Chicago y Los Angeles, lo cual fixo posible la organización del Departamentu de Neuropediatría del Institutu de Neuroloxía de Montevideo, del cual foi xefa dende 1982 hasta 1986, y profesora emérita, d'equí p'arriba. Como xefa del Llaboratoriu d'Investigaciones Histolóxiques de dichu institutu, dedicar al estudiu y aplicación de la Histoquímica al desenvolvimientu neuromuscular.

En 1967, llogró otra beca del gobiernu francés pa estudiar cola Dra. Saint-Anne Dargassies.[2]

Actuación[editar | editar la fonte]

Ye Rectora y Profesora del Institutu Universitariu Centru de Docencia, Investigación ya Información del Aprendizaxe (CEDIIAP), fundáu en 1995 pola Dra. Rebollo, la Sicopedagoga Carmen Pastorino y una Comisión Directiva na que s'atopaben profesionales de la Medicina, la Educación y otros representantes de la cultura. Habilitáu pol MEC como Institutu Universitariu pa la Llicenciatura en Sicopedagoxía.[3]

Entamó y participó en numberoses xornaes, seminarios, conferencies a nivel nacional ya internacional. Por casu les Xornaes Internacionales: Una Visión Neuropsicológica de la Integración Matemática-Llinguaxe, llevaes a cabu en Montevideo, del 21 al 24 d'ochobre de 2004,[4] les XX Xornaes Uruguayes de Psicoloxía en 2011,[5] el Congresu "La Psicomotricidad y el so contestu" en 2010[6]

Dictó dellos cursos y conferencies n'Uruguái, Arxentina, Brasil, Paraguái, República Dominicana y Venezuela.

Nel ámbitu de formación de docentes d'educación primaria y secundaria, dictó cursos nel Institutu Magisterial Superior sobre dificultaes d'aprendizaxe y nel Institutu de Profesores Artigas sobre Neurobioloxía.[2]

Producción[editar | editar la fonte]

Ye autor de numberoses publicaciones, ente elles, llibros importantes pal estudiu de la medicina.

Como autora: Les motricidad de y les sos alteraciones nel neñu ISBN 9974-568-22-6 2003.

Ye coautora de los llibros:

  • Neuroanatomía (1982) Ed. Intermédica
  • La nueva neuroanatomía[2]
  • Disfunción Cerebral Mínima (1980) Ed. Intermédica[8]

Tien más de doscientes publicaciones, presentaes n'alcuentros académicos sobre trestornos del desenvolvimientu neurolóxicu y dificultaes del aprendizaxe, área na cual trabayó como Axunta y asistente de Clínica Neurolóxica, Profesora Amestada y titular de Neuropediatría.

Reconocencies[editar | editar la fonte]

Foi nomada Profesora Emérita de La Facultá de Medicina, Maestra de la Medicina Uruguaya, Académica Honoraria de l'Academia de Medicina y ye miembru honoraria de delles Sociedaes Científiques de Llatinoamérica.

Nel actu de celebración del aniversariu del Sindicatu Médicu del Uruguái, en 1997, dióse-y la Distinción Sindical al méritu científicu, docente y nel exerciciu profesional xunto a nueve profesionales más de la medicina nacional.[2]

Recibió'l premiu "Santiago Ramón y Cajal" nel XII Congresu de l'Academia Iberoamericana de Neuroloxía Pediátrica (AINP), XVI Cursu Iberoamericanu de Posgráu de Neuroloxía Pediátrica(CIPNP), realizáu en Montevideo (12 al 14 de mayu de 2004).[9]

Ye una de les 12 científiques de la Universidá de la República que fueron homenaxaes pola Direición d'Innovación, Ciencia y Teunoloxía (DICyT) y la Direición de Cultura del MEC, nel marcu de la celebración del Mes de la Muyer (marzu 2011).[10]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Noticies Universia Uruguái (en castellanu). La ciencia ye muyer. http://noticias.universia.edu.uy/ciencia-nn-tt/noticia/2011/03/31/806686/ciencia-ye-muyer.html. Consultáu'l 30 de marzu de 2017. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 SMU, Coordinador Rede Médica del. «:: Sindicatu Médicu del Uruguái ::». Consultáu'l 30 de marzu de 2017.
  3. Revista del Institutu Universitariu CEDIIAP. http://www.cediiap.edu.uy/dificultadades-de-aprendizaxe. Consultáu'l 30/03/17. 
  4. 4,0 4,1 «Los nuesos Autores». Prensa Médica Llatinoamericana. Consultáu'l 30 de marzu de 2017.
  5. «UdelaR». Consultáu'l 31/03/17.
  6. «ZonaEventos - El portal de Congresos y Eventos». Consultáu'l 31 de marzu de 2017.
  7. «Llibreru on line». Consultáu'l 31/03/17.
  8. «Iberlibro». Consultáu'l 31/03/17.
  9. «Presidencia». Consultáu'l 31 de marzu de 2017.
  10. «MEC». Consultáu'l 30/03/17.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]