María Amelia de Borbón-Dos Sicilies

De Wikipedia
María Amelia de Borbón-Dos Sicilies
Consorte de Francia (es) Traducir

9 agostu 1830 - 24 febreru 1848
Vida
Nacimientu Palacio Real de Caserta (es) Traducir26 d'abril de 1782[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Claremont House (es) Traducir24 de marzu de 1866[1] (83 años)
Sepultura Capilla real de Dreux (es) Traducir
Causa de la muerte enfermedá
Familia
Padre Fernando I de las Dos Sicilias
Madre María Carolina d'Austria
Casada con Lluis Felipe I de Francia (1809 – 1850)[2]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Borbón-Dos Sicilias (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes francés[4]
Oficiu política
Premios
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

María Amelia Teresa de Borbón-Dos Sicilies y Habsburgu-Lorena (Caserta, 26 d'abril de 1782 24 de marzu de 1866 - Claremont, Surrey, de ) foi princesa del Reinu de Nápoles y Sicilia y darréu reina consorte Lluis Felipe, Rei de #los franceses.

Primeros años de vida[editar | editar la fonte]

María Amelia yera la quinta fía de Fernandu I, Rei de les Dos Sicilies (1751-1825), fíu de Carlos III d'España, y de l'Archiduquesa María Carolina d'Austria (1752-1814). Yera pos per vía materna, nieta de Francisco I de Lorena y María Teresa I d'Habsburgu, fundadores de la caña dinástica Habsburgu-Lorena y sobrina de #Reina María Antonieta de Francia.

Recibió una educación esmerada y católica, desenvolvió un fondu sentimientu relixosu que-y fixo ganar #se nel so círculu familiar el llamatu de La Santa. En 1798, ante la meyora de les tropes napoleóniques, la familia real napolitana treslladar hasta Palermo. Ente 1800 y 1802 María Amelia y la so madre #instalar cola corte Austriaca.

Matrimoniu[editar | editar la fonte]

En 1806, la familia tuvo que treslladase de nuevu pa evitar a los exércitos de Masséna, y mientres esta segunda estancia del so padre na corte en Palermo, conoció al exiliáu Lluis Felipe, duque d'Orleans, fíu mayor de Luís Felipe II, Duque d'Orleans, col que casóse'l 25 de payares de 1809, en Palermo, Reinu de Sicilia, convirtiéndose en duquesa d'Orleans.

Vida[editar | editar la fonte]

Foi güela bien cercana de Carlota de Méxicu lo mesmo que de Leopoldu II de Bélxica y de Felipe, Conde de Flandes.

En 1814, #establecer en Francia, al pie del so home, morando nel Palaciu Real en París. En 1815 la torna de Napoleón, mientres los denominaos Cien Díes, condució a María Amelia al exiliu. Buscó abellugu colos sos cuatro fíos n'Inglaterra, onde pasó dos años na Casa de los Orleans, en Twickenham. De vuelta a Francia en 1817, la so vida en Neuilly hasta 1828 foi'l periodu más feliz de la so esistencia. Nin entós nin en cualesquier otru momentu, tomó parte activa en política; anque'l so monarquismo fuerte y les sos tradiciones legitimistas torgaron incluyila nel mesma creencia de les opiniones lliberales del so home. La so atención foi absorbida pol #cuidu y l'educación de la so numberosa familia, entá dempués de que la revolución de 1830 #convertir en reina de #los franceses.

El so segundu exiliu, #producir en 1848, col periodu revolucionariu qu'abolió la monarquía. Hasta'l final de la so vida, vivió en Claremont, onde la so caridá y piedá #facer almirar por munchos amigos ingleses de la familia Orleans. Finó nel exiliu, en Claremont en Surrey, Inglaterra.

Los sos fíos[editar | editar la fonte]

Semeya de la reina en 1835, colos sos dos fíos menores Enrique d'Orleans, duque de Aumale (1822), y Antonio d'Orleans, duque de Montpensier (1824).
  1. #Príncipe Fernando Felipe de Francia, Duque d'Orleans (3 de setiembre de 1810 - 1842).
  2. #Princesa Luisa María d'Orleans (26 d'abril de 1782Palacio Real de Caserta (es) Traducir – 24 de marzu de 1866Claremont House (es) Traducir) dempués Reina consorte de Leopoldu I de Bélxica.
  3. #Princesa María d'Orleans (12 d'abril de 1813 - 1839) casóse col Duque Alejandro de Wurtemberg (1804 - 1881).
  4. #Príncipe Luis, duque de Nemours (25 d'ochobre de 1814 - 1896) casóse con Victoria de Saxonia-Coburgu-Koháry (1822 - 1857).
  5. #Princesa Francisca d'Orleans (28 de marzu de 1816 - 1818).
  6. Princesa Clementina d'Orleans (3 de xunu de 1817 - 1907) casóse con Augusto de Saxonia-Coburgu-Gotha.
  7. Francisco d'Orleans, Príncipe de Joinville (14 d'agostu de 1818 - 1900) casóse cola Princesa Francisca de Brasil (1824 - 1898) fía de Pedro I de Brasil.
  8. #Príncipe Carlos, Duque de Penthièvre (1 de xineru de 1820 - 1828).
  9. #Príncipe Enrique, Duque de Aumale (16 de xunu de 1822 - 1897) casóse cola Princesa Carolina Augusta de Borbón-Dos Sicilies (1822 - 1869), fía de Leopoldu, Príncipe de Salerno.
  10. #Príncipe Antonio, Duque de Montpensier (31 de xunetu de 1824 - 1890) aportó a Infante d'España dempués de tar casáu con Luisa Fernanda (1832 - 1897), fía de Fernandu VII d'España y hermana d'Isabel II.

Títulos y tratamientos[editar | editar la fonte]

  • 1782-1809: La so Alteza Real la princesa María Amalia de Nápoles y Sicilia
  • 1809-1830: La so Alteza Real la duquesa d'Orleans
  • 1830-1848: La so Maxestá la reina de #los franceses
  • 1848-1850: La so Alteza Real la duquesa d'Orleans
  • 1850-1856: La so Alteza Real la duquesa viuda d'Orleans

Distinciones honorífiques[editar | editar la fonte]

  • Dama de la Orde de les Dames Nobles de la Reina María Luisa.
  • Dama de la Orde de la Cruz Estrellada.[5] (Imperiu Austriacu).
  • Dama de la Gran Cruz de la Orde Imperial de San Carlos de Méxicu.

Ancestros[editar | editar la fonte]


Predecesor:
María Antonieta d'Austria]

(destronada en 1792)
María Luisa d'Habsburgu-Lorena
(emperatriz de los franceses)

Reina consorte de los franceses

9 d'agostu de 1830 - 24 de febreru de 1848
Socesor:
 

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Identificador de persona en The Peerage: p11073.htm#i110727. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  3. 3,0 3,1 Identificador ULAN: 500044469. Afirmao en: Union List of Artist Names. Data d'espublización: 24 setiembre 2020. Data de consulta: 22 mayu 2021. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 11 mayu 2020.
  5. Nationalbibliothek, Österreichische. «ÖNB-ALEX - Staatshandbuch» (alemán). Consultáu'l 19 d'ochobre de 2017.