Manuel Álvarez Álvarez

De Wikipedia
Manuel Álvarez Álvarez
Vida
Nacimientu Xixón1908[1]
Nacionalidá España
Muerte 13 de payares de 1938 (29/30 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu políticumilitar
Serviciu militar
Lluchó en Guerra Civil Española
Cambiar los datos en Wikidata

Manuel Álvarez Álvarez (1908Xixón – 13 de payares de 1938) foi un militar y políticu asturianu que combatió na Guerra civil española. Ente los oficiales y homes sol so mandu foi conocíu popularmente como "Manolín".

Biografía[editar | editar la fonte]

Xixonés de nacencia, dende bien mozu foi militante del Partíu Comunista d'España (PCE). N'ochobre de 1934 participó na Revolución d'Asturies, anque tres el fracasu d'esta coló a la Xunión Soviética mientres dalgún tiempu.[2]

Dempués del españíu de la Guerra civil en xunetu de 1936, pasó a combatir xunto coles Fuercies republicanes na franxa cantábrica que permaneció fiel a la República.[3] El 6 d'agostu de 1937 pasó a mandar la nueva 184ª Brigada Mista (antigua 10ª Brigada asturiana),[4] participando nes batalles de Santander, Asturies y El Mazuco. Tres el fundimientu del Frente Norte n'ochobre de 1937, consiguió treslladase a la zona centro, yá col rangu de Mayor de milicies. En xunetu de 1938 participó nes primeres operaciones de la Batalla del Ebro al mandu de la 42ª División,[5] que disponía de 3 brigaes mistes (59ª, 226ª, 227ª). La 226ª Brigada Mista tuvo una destacada actuación na zona norte de la ofensiva republicana, llogrando conquistar ensin baxes la elevación de "Els Auts" y prindar una batería d'artillería al completu. Pero pocu dempués la brigada quedaría desfecha na Bolsa de Fayón-Mequinenza. Tres esti fracasu, la división foi reconstruyida en Ascó y volvió participar viviegamente mientres el restu de la batalla. El 13 de payares el Mayor Álvarez finó algamáu por un obús de l'artillería enemigo nes cercaníes d'Ascó y la Venta de Camposines.[5][6]

Tres la so muerte foi propuestu pa la concesión de la Placa Gallardoniada de Madrid a títulu póstumu.[7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «rexistru d'autoridaes BNE». Consultáu'l 9 xunetu 2020.
  2. Manuel Tagüeña Lacorte (2005); Testimoniu de dos guerres, páx. 198
  3. Juan Modesto (1978); Soi del Quintu Reximientu: notes de la Guerra Española, páx. 99
  4. Carlos Engel (1999); Hestoria de Les Brigaes Mistes Del Exércitu Popular de la República, páx. 168
  5. 5,0 5,1 José Antonio Vidal Castaño (2004); La memoria reprimida: Hestories orales del maquis, páx. 203
  6. Pierre Malerbe (1981); Historia d'España. 9, La crisis del Estáu: dictadura, república, guerra (1923-1939), páx. 487
  7. Placa Gallardoniada de Madrid: Domiciano Leal Sargenta-Manuel Álvarez Álvarez

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]