Manuel Díez-Alegría

De Wikipedia
Manuel Díez-Alegría
embaxador d'España n'Exiptu

1976 - 1978
procurador nes Cortes fraquistes

11 payares 1971 - 30 xunu 1977
Eleiciones: X legislatura de las Cortes franquistas (es) Traducir
procurador nes Cortes fraquistes

30 payares 1970 - 12 payares 1971
Eleiciones: IX legislatura de las Cortes franquistas (es) Traducir
procurador nes Cortes fraquistes

30 payares 1970 - 30 xunu 1977
jefe del Alto Estado Mayor (es) Traducir

23 xunetu 1970 - 14 xunu 1974
Agustín Muñoz Grandes - Carlos Fernández Vallespín
Vida
Nacimientu Llanes25 de xunetu de 1905
Nacionalidá España
Muerte Madrid3 de febreru de 1987 (81 años)
Familia
Hermanos/es
Estudios
Estudios Colexu de la Inmaculada
Llingües falaes castellanu
Oficiu diplomáticu, militarpolíticu
Llugares de trabayu Madrid
Premios
Miembru de Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques[4]
Real Academia Española
Serviciu militar
Graduación xeneral
Lluchó en Guerra Civil Española
Cambiar los datos en Wikidata

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (25 de xunetu de 1905Llanes – 3 de febreru de 1987Madrid) foi un militar y diplomáticu asturianu.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació'l 25 de xunetu de 1906 nel barriu asturianu de Buelna, perteneciente al conceyu de Llanes.[5] Yera hermanu del tamién militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez y del sacerdote Xesuita José María Díez-Alegría Gutiérrez. Fíu de Manuel Díez-Alegría García y de María Gutiérrez de la Gándara.

Estudió nel Colexu de la Inmaculada cola promoción de 1922. Ingresó na Academia d'Inxenieros del Exércitu en 1923, graduándose como teniente en 1929.

Xuntáu al bandu subleváu col entamu de la Guerra Civil, participó en diversos escenarios bélicos como les campañes del Norte, Aragón, Llevante, Ebro y Cataluña.[6]

En 1940 foi nomáu caballeru gran cruz de la Orde de San Llázaro de Xerusalén. Estudió derechu ya impartió clases en delles academies militares, como la d'Inxenieros, de la que foi direutor. Tamién dirixó la Escuela Cimera del Exércitu, en 1964.

Encarnaría al grupu de militares del réxime comenenciudos na modernización y profesionalización del Exércitu.[7]

Xubió a xeneral de división en 1961, y a teniente xeneral en 1967. En febreru de 1968 nomóse-y Direutor del Centru Cimeru d'Estudios de Defensa Nacional (CESEDEN). En xunetu de 1970 ye designáu Xefe del Altu Estáu Mayor, siendo destituyíu tres una polémica entrevista en Bucuresti (Rumanía) col tamién asturianu, Secretariu Xeneral del Partíu Comunista d'España, Santiago Carrillo. Esta presunta entrevista foi negada por el mesmu Santiago Carrillo na serie de televisión española La Transición empobinada por Victoria Prego.[ensin referencies] Diplomáu d'Estáu Mayor, exerció diversos cargos nel estranxeru, como la agregaduría militar de la Embaxada d'España en Brasil. Darréu aportó a embaxador d'España en El Cairu (Exiptu) ente 1976 y 1978.[8]

Foi miembru de númberu de la Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques, na que pronunció'l so discursu d'ingresu'l 5 de marzu de 1968[9] sol nome de Defensa y Sociedá[10] y tamién de la Real Academia Española, na qu'ingresó'l 20 de xineru de 1980, cola llectura de Efímera rellumanza. La escuela lliteraria militar de la Gloriosa y la Restauración.[11]

Procurador nes Cortes franquistes ente 1970 y 1977.[12][13]

Finó na Policlínica Naval de la madrilana cai d'Arturo Soria el 3 de febreru de 1987.[14]

Obres[editar | editar la fonte]

Condecoraciones[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Identificador del Boletín Oficial del Estado: BOE-A-1964-322.
  2. Identificador del Boletín Oficial del Estado: BOE-A-1966-1412.
  3. Identificador del Boletín Oficial del Estado: BOE-A-1971-31297.
  4. URL de la referencia: http://www.racmyp.es/academicos/lista_historica.cfm. Data de consulta: 10 febreru 2019. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20160620120250/http://www.racmyp.es/academicos/lista_historica.cfm. Data d'archivu: 20 xunu 2016.
  5. «Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». El País. 4 de febreru de 1987. https://elpais.com/diario/1987/02/04/agenda/539391603_850215.html. 
  6. Areilza, 1987, p. 8.
  7. Viñes, 2005, p. 106.
  8. «Díez-Alegría ve les sos baces fundamentales nes cartes del Rei y del presidente». El País. 14 d'avientu de 1984. https://elpais.com/diario/1984/12/14/espana/471826814_850215.amp.html. 
  9. Cardona, 2012.
  10. Areilza, 1987, p. 10.
  11. «Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Real Academia Española.
  12. «Díez Alegría Gutiérrez. Manuel. 65. Eleiciones 16.11.1967». Archivu históricu de diputaos (1810-1977). Congresu de los Diputaos.
  13. «Díez Alegría Gutiérrez. Manuel. 66. Eleiciones 16.11.1971». Archivu históricu de diputaos (1810-1977). Congresu de los Diputaos.
  14. El teniente xeneral Díez-Alegría, un militar de fondu humanismu, morrió ayeri en Madrid. 4 de febreru de 1987.  p. 43. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1987/02/04/043.html. 
  15. J. M. N. de C., 1972, páxs. 499-501.
  16. Ministeriu del Exércitu: «Decreto 1930/1961, de 13 d'ochobre, pol que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orde de San Hermenegildo al Xeneral de Brigada d'Inxenieros don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 253, de 23 d'ochobre de 1961. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1961/10/23/pdfs/A15186-15186.pdf. 
  17. Ministeriu del Exércitu: «Decreto 4/1964, de 4 de xineru, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde del Méritu Militar, con distintivu blancu, al Xeneral de Brigada d'Inxenieros don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 4, de 4 de xineru de 1964:  p. 119. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1964/01/04/pdfs/A00119-00119.pdf. 
  18. Ministeriu de Marina: «Decreto 24/1968, de 5 de xineru, pol que se concede la Gran Cruz del Méritu Naval, con distintivu blancu, al Xeneral de División don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 6, de 6 de xineru de 1968:  p. 288. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1968/01/06/pdfs/A00288-00288.pdf. 
  19. Xefatura del Estáu: «Decreto 1494/1969, de 18 de xunetu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde Imperial del Xugu y les Fleches a don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 171, de 18 de xunetu de 1969:  p. 11399. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1969/07/18/pdfs/A11399-11399.pdf. 
  20. Ministeriu d'Asuntos Esteriores: «Decreto 2026/1970, de 18 de xunetu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde d'Isabel la Católica a don Manuel Díez-Alegria Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 171, de 18 de xunetu de 1970:  páxs. 11436-11437. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1970/07/18/pdfs/A11436-11437.pdf. 
  21. Ministeriu d'Educación y Ciencia: «Decreto 3831/1970, de 19 d'avientu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde Civil d'Alfonso X el Sabiu a don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 22, de 26 de xineru de 1971:  p. 1196. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1971/01/26/pdfs/A01196-01196.pdf. 
  22. Ministeriu d'Asuntos Esteriores: «Real Decretu 1422/1977, de 23 de xunu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde del Méritu Civil a los señores que se rellacionen». Boletín Oficial del Estáu núm. 150, de 24 de xunu de 1977:  p. 14211-14212. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1977/06/24/pdfs/A14211-14212.pdf. 

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Agustín Muñoz Grandes
Xefe del Altu Estáu Mayor

23 de xunetu de 1970-14 de xunu de 1974
Socesor:
Carlos Fernández Vallespín


Predecesor:
Manuel Alabart Miranda
{{{cargu}}}
1976-1978
Socesor:
José Luis Flórez-Estrada y Ayala