Maiana
Maiana | |
---|---|
Maiana (en) | |
![]() | |
Situación | |
País | ![]() |
Island group of Kiribati (en) ![]() | Islas Gilbert (es) ![]() |
Tipu | islla |
Parte de |
Islas Gilbert (es) ![]() |
Asitiáu en | Océanu Pacíficu |
Coordenaes | 0°55′N 173°00′E / 0.92°N 173°E |
Datos | |
Altitú media | 3 m |
Superficie | 16,72 km² |
Población | 2345 (2020) |
Fusu horariu | UTC+12:00 |
![]() |
Maiana ye un atolón que pertenez al grupu d'islles Gilbert Central, na República de Kiribati. Maiana allúgase a 44 kilómetros al sur de la islla capital, Tarawa Sur, y tien una población de 2345 habitantes (2020)[1][2]. Les zones norte y este del atolón constitúin una sola islla, mientres que l'estremu oeste ta formáu por petones somorguiaos y numberosos castros despoblaos, toos ellos alredor d'una llaguna. L'atolón tien 14 kilómetros de llargu y ye bien estrechu, con un anchor mediu inferior a 1 kilómetru y una superficie total (incluyíos los castros despoblaos) de 16,72 kilómetros cuadraos.[3]
Historia
[editar | editar la fonte]La islla foi estudiada en 1841 pola Espedición Wilkes (inglés: United States Exploring Expedition, "Espedición d'Esploración de los Estaos Xuníos"). La oficina de correos de Maiana abrió alredor de 1925.
Desastre del Ferry de Maiana
[editar | editar la fonte]El 13 de xunetu de 2009, el barcu Uean Te Raoi II, propiedá de la parroquia católica de Maiana y que viaxaba dende Bwairiki a Tarawa, fundió en Maiana cola perda de 35 vides.[4]
Xeografía
[editar | editar la fonte]La mayoría de les 2345 persones (2020)[1][5] que viven en Maiana viven na islla principal; el pueblu más grande ye Bubutei, na punta sur de la islla principal, que ye'l llar de 489 persones o casi un cuartu (24%) de la población total de la islla. La población de Maiana ye relativamente estable y ye de alredor de 2.000 persones dende 1985.[3]
Maiana: población y superficie | |||
---|---|---|---|
Área censal | Población 2010[6] | Área terrestre por castru[6] | Densidá (persona per ha) |
Tebikerai | 93 | 25 ha | 3,7 |
Tebiauea | 211 | 1.540 ha | 1,25 |
Raweai | 214 | ||
Bubutei | 489 | ||
Tekaranga | 139 | ||
Tematantongo | 164 | ||
Aobike | 110 | ||
Tebanga | 264 | ||
Temwangaua | 115 | ||
Toora | 115 | ||
Tebwangetua | 65 | ||
Teitai | 48 | ||
Islles deshabitadas | 0 | 107 ha | 0 |
Total de Maiana | 2.027 | 1.671 ha | 1,21 |
Cambéu climáticu
[editar | editar la fonte]Munches zones de Maiana sufren erosión costera, especialmente les aldegues de Tekaranga y Tematantongo. La seca ye otra grave esmolición, ya que'l llindáu suministru d'agua duce de la islla provién dafechu d'acuíferos poco fondos, que se sala cerca de la mariña, especialmente mientres los periodos de seca. Al igual que tolos atolones de Kiribati, Maiana cuerre un grave riesgu pol aumentu del nivel del mar, yá que inclusive pequeños cambeos nel nivel del mar pueden acelerar la erosión y amenaciar la infraestructura, l'agricultura y el suministru d'agua.[3][7]
Alministración
[editar | editar la fonte]
Maiana ye alministrada por un Conseyu d'Islles con sede nel pueblu de Tebangetua. La circunscripción de Maiana elixe dos representantes a la Cámara Nacional de l'Asamblea na capital de Tarawa Meridional. Hasta 2016, los diputaos de Maiana son Anote Tong y Teiwaki Areieta. Tong foi tamién el Presidente de Kiribati. El so fíu, Vincent Tong, foi escoyíu diputáu n'abril de 2020. Amás d'ello, la población llocal de Maiana tamién tien un sistema de gobiernu que remanez del pasáu. Unimwane Ruling System (sistema de gobiernu de sabios o vieyos). Toles aldegues de Tebikerai a Bubutei tienen el so unimwane representando a les sos aldegues al Cuerpu del Conseyu Unimwane. Esti cuerpu llamáu Tebau-ni-Maiana (La Corona de Maiana, dacuando llamada la cámara alta de la islla). Ente tolos Te Unimwane, escoyerán al más vieyu como'l so Baatua (cabezaleru). Executen les riegles de la islla qu'enllacen a la xente a siguir esta regla y reglamentos basaos na cultura y creencia relixosa de los Maiana. Por casu, Uriam Kauongo yera Baatu enantes de morrer.
Mitos y lleendes
[editar | editar la fonte]Esisten distintes histories sobre la creación de Maiana y les otres islles de les Islles Gilbert. Una lleenda importante na cultura de Maiana diz que los espíritus que vivíen nun árbol en Samoa emigraron escontra'l norte llevando cañes del árbol Te Kaintikuaba, que se traduz como l'árbol de la vida. Fueron estos espíritos, xunto con Nareau el Sabiu, quienes crearon les islles de Tungaru (les Isles Gilbert).[nota 1]
Notes
[editar | editar la fonte]- ↑ Sir Arthur Grimble, oficial alministrativu cadete nes Islles Gilbert dende 1914 y comisionáu residente de la colonia de les Islles Gilbert y Ellice dende 1926, rexistró los mitos y les tradiciones orales del pueblu kiribatianu. Escribió'l superventes A Pattern of Islands (Londres, John Murray 1952)[8] yReturn to the Islands (1957), que foi reeditáu por Eland en Londres en 2011, ISBN 978-1-906011-45-1. Tamién escribió Tungaru Traditions: writings on the atoll culture of the Gilbert Islands en 1989, ISBN 0-8248-1217-4.[9]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: 2020 Population and Housing. General Report and Results. Editorial: National Statistics Office of Kiribati. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunetu 2021.
- ↑ censu de población
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «7. Maiana». Office of Te Beretitent - Republic of Kiribati Island Report Series (2012). Archiváu dende l'orixinal, el 2022-07-19. Consultáu'l 28 April 2015.
- ↑ Beacon could have saved 33 lives in Kiribati accident. 15 de xunetu de 2010. http://www.nzherald.co.nz/nz/news/article.cfm?c_id=1&objectid=10659040.
- ↑ censu de población
- ↑ 6,0 6,1 «Kiribati Census Report 2010 Volume 1». National Statistics Office, Ministry of Finance and Economic Development, Government of Kiribati. Archiváu dende l'orixinal, el 2013-09-30.
- ↑ Dr Temakei Tebano & others (August 2008). «Island/atoll climate change profiles - Maiana Atoll». Office of Te Beretitent - Republic of Kiribati Island Report Series (for KAP II (Phase 2). Archiváu dende l'orixinal, el November 6, 2011. Consultáu'l 28 April 2015.
- ↑ Grimble, Arthur (1981). A Pattern of Islands. ISBN 0-14-009517-9.
- ↑ Grimble, Arthur (1989). Tungaru traditions: writings on the atoll culture of the Gilbert Islands. ISBN 978-0-8248-1217-1.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Esposición: La colección Alfred Agate: La espedición esploradora de los Estaos Xuníos, 1838-1842 de la Galería d'Arte de la Armada.