Magda Oranich Solagran

De Wikipedia
Magda Oranich Solagran
Conceyal del Ayuntamientu de Barcelona

1999 - 2007
diputada del Parllamentu de Cataluña

30 marzu 1992 - 26 setiembre 1995
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1992
Vida
Nacimientu Barcelona11 d'avientu de 1945 (78 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes catalán
castellanu
Oficiu políticaabogada
Llugares de trabayu Barcelona
Premios
Creencies
Partíu políticu Iniciativa per Catalunya Verds (de 1987 a 1995)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (de 1985 a 1987)
Nacionalistes d'Esquerra (es) Traducir (de 1979 a 1984)
IMDb nm1719367
Cambiar los datos en Wikidata

Magda Oranich i Solagran (11 d'avientu de 1945Barcelona) ye una abogada y política española. Llicenciada en Derechu y en Periodismu,[1] foi detenida por participar en xuntes de l'Asamblea de Cataluña.[2] Dedicada al Derechu penal, defendió a Salvador Puig Antich[1] y formó parte del equipu defensor d'una de les últimes persones fusilaes pol franquismu, el militante d'ETA Jon Paredes Manot Txiki[3] nel conseyu de guerra sumarísimu celebráu'l 19 de setiembre de 1975. Tres el fin del franquismu militó en Nacionalistes d'Esquerra[1] y dempués en Iniciativa per Catalunya,[1] en que les sos llistes foi escoyida diputada per Barcelona nes eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1992.

Tamién foi miembru de la Comisión de los Derechos Humanos del Colexu d'Abogaos de Barcelona y de la Comisión de Reforma de los Estatutos del Futbol Club Barcelona. En 1995 abandonó IC y foi conceyal independiente nes llistes de CiU[1] pal Conceyu de Barcelona dende 1999, onde quedó adscrita al Distritu de Gracia, miembru de la Comisión de Sostenibilitad, Servicios Urbanos y Mediu Ambiente, miembru de la Comisión de Seguridá y Movilidá. Tamién ye Secretaria del Comité catalán d'ACNUR dende'l 2001, añu de la so fundación,[4] y miembru de la Fundación Ramón Trías Fargas.[5] Foi tamién vicepresidenta del Conseyu Nacional de Muyeres de Cataluña y representó a ensame de muyeres víctimes de violencia y a víctimes de malos tratos n'orfanatos franquistes.[6]

Ye autora de dellos llibros, ente ellos, Que ye'l feminismu,[7] Que pensa Magda Oranich, xunto cola periodista Mayka Navarro,[8] y Ganes de viure: la meva lluita contra'l cáncer.[9]

Dende'l 23 d'abril del 2009 forma parte de la xunta directiva del Futbol Club Barcelona presidida entós daquella por Joan Laporta.[10]

Foi una de les persones conocíes que punxeron la so imaxe pa sofitar la ILP contra la tauromaquia en Cataluña[6] y ye presidenta de la Comisión de Proteición de los Derechos de los Animales del Colexu d'Abogaos de Barcelona.[11][12]

Principales premios y distinciones[editar | editar la fonte]

  • Premiu Ramon Trias Fargas de les Mocedaes Nacionalistes de Cataluña[1]
  • Premiu de la Fundación FEFOC
  • 2009: Premiu 1978 de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Cataluña[1]
  • 2013: Premiu APDDA 2012, concedíu pola Asociación Parllamentaria en Defensa de los Animales (APDDA)[13]
  • 2017: Premiu Valores a l'Abogacía Comprometida, concedíu pol Conseyu de l'Abogacía Catalana[14]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]