Mae Clarke

De Wikipedia
Mae Clarke
Vida
Nacimientu Filadelfia16 d'agostu de 1910[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Woodland Hills29 d'abril de 1992[1] (81 años)
Sepultura Valhalla Memorial Park Cemetery (es) Traducir
Causa de la muerte cáncanu
Familia
Casada con Lew Brice (1928 – )
Estudios
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu actriz, actriz de televisiónactriz de cine
IMDb nm0164883
Cambiar los datos en Wikidata

Mae Clarke (16 d'agostu de 1910Filadelfia – 29 d'abril de 1992Woodland Hills) foi una actriz d'Estaos Xuníos.

Biografía[editar | editar la fonte]

El so verdaderu nome yera Violet Mary Klotz, y nació en Filadelfia, Pennsylvania.[3] El so padre yera organista d'un teatru, y ella estudió danza siendo neña.

Los sos primeros pasos artísticos llevar a actuar nel vodevil y en night clubes, pero'l so carrera profesional empecipiar como baillarina, compartiendo entós agospiamientu con Barbara Stanwyck. A partir d'entós actuó en munchos filmes d'Universal Studios, incluyendo la versión orixinal de Un gran reportaxe (1931) y la primer versión sonora de Frankenstein (1931), con Boris Karloff. Clarke faía nesi filme'l papel de la novia de Víctor Frankenstein, que resultaba atacada pol Bisarma de Frankenstein (Karloff) el día de la so boda.

The Public Enemy, estrenada esi mesmu añu, contenía una de les más famoses (y más asonsañaes) escenes del cine, una na cual James Cagney estrumíalu mediu pomelu pola cara a Clarke, y dempués coyía a Jean Harlow. El filme foi tan popular que s'esibía les 24 hores del día nun llocal de Times Square tres el so estrenu, y el exmarido de Clarke entraba de cutiu nel llocal namái pa ver la escena del pomelu y esfrutar con ella.[4]

Clarke foi Myra Deauville en Waterloo Bridge (Waterloo Bridge), versión rodada en 1931, na dómina anterior al Códigu Hays. El so papel yera'l d'una nueva americana que se ve forzada a dedicase a la prostitución en Londres mientres la Primer Guerra Mundial. Tanto la película como l'actuación de Clarke recibieron bones crítiques.

Tamién trabayó nel modestu filme anterior al Códigu Hays d'Universal Studios Night World (1932), con Lew Ayres, Boris Karloff, y Hedda Hopper.

Mediaos los años trenta, Clarke dexó d'interpretar primeros papeles femeninos, dedicándose a partir d'entós y hasta la década de 1960 a encarnar pequeños personaxes de repartu.

En TV actuó en Perry Mason y en Batman(episodiu 48).

Clarke casóse y divorció en trés causes, siendo los sos homes Lewis Brice, Stevens Bancroft y Herbert Langdon. Nun tuvo fíos.

Mae Clarke finó'l 29 d'abril de 1992 por causa de un cáncer en Woodland Hills (Los Angeles), California. Tenía 81 años d'edá. Foi soterrada nel Campusantu Valhalla Memorial Park de North Hollywood, Los Angeles.

Filmografía escoyida[editar | editar la fonte]

Llargumetraxes[editar | editar la fonte]

  • Let's Talk It Over (1934)
  • The Man with Two Faces (L'home de les dos cares) (1934)
  • Silk Hat Kid (1935)
  • The Daring Young Man (Un tipu frescu) (1935)
  • Hitch Hike Lady (1935)
  • The House of a Thousand Candles (1936)
  • Hearts in Bondage (1936)
  • Wild Brian Kent (1936)
  • Hats Off (Fuera sombreros) (1936)
  • Great Guy (El gran tipu) (1936)
  • Trouble in Morocco (1937)
  • Outlaws of the Orient (1937)
  • Women in War (1940)
  • Sailors on Leave (1941)
  • Flying Tigers (Tigres del aire) (1942)
  • Lady from Chungking (1942)
  • And Now Tomorrow (1944)
  • Here Come the Waves (1944)
  • Kitty (1945)
  • Reaching from Heaven (1948)
  • King of the Rocket Men (Serial, 1949)
  • Singin' in the Rain (1952)
  • Not as a Stranger (Not As a Stranger) (1955)
  • Ask Any Girl (1959)
  • A Big Hand for the Little Lady (El destín tamién xuega) (1966)
  • Watermelon Man (1970)

Curtios[editar | editar la fonte]

  • Screen Snapshots (1932)
  • Screen Snapshots Series 16, Non. 7 (1937)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 5 marzu 2020.
  3. a story told in James Cagney's autobiography, Cagney by Cagney
  • Clarke, Mae. Featured Player - An Oral Autobiography of Mae Clarke. Edited With An Introduction by James Curtis. Santa Barbara/Lanham: Santa Teresa Press/Scarecrow Press, 1996.
  • Halliwell's Filmgoers Companion

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]