Macroglossum stellatarum
Esfinge colibrí | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Arthropoda | |
Clas: | Insecta | |
Orde: | Lepidoptera | |
Suborde: | Glossata | |
Infraorde: | Heteroneura | |
División: | Ditrysia | |
Familia: | Sphingidae | |
Subfamilia: | Macroglossinae | |
Tribu: | Macroglossini | |
Subtribu: | Macroglossina | |
Xéneru: | Macroglossum | |
Especie: |
M. stellatarum Linnaeus, 1758 | |
Distribución | ||
![]() Azul, branu; Verde, tol añu; Mariellu, posible distribución d'iviernu.. | ||
[editar datos en Wikidata] |
La esfinxe colibrí (Macroglossum stellatarum) ye una especie de lepidópteru ditrisio de la familia Sphingidae. Vive nel sur d'Europa, incluyendo la Península Ibérica, norte d'África y centru dAsia, India ya Indochina. Recibe'l nome pol so vuelu y forma d'alimentación, que s'asemeyen a los del colibrí. [1][2] Vuela n'Asturies.
Descripción[editar | editar la fonte]
El valumbu de les nales ye de 40-45 mm. Les delantreres son pardes con llinies y puntos negros y les traseres anaranxaes. L'abdome ye negru y blancu al llateral, con sedes con forma de cola d'una ave. El so güevu ye de forma ovoide, de color ente mariellu y verdosu, y suel eclosionar ente'l séptimu y l'octavu día dempués de la puesta. La canesba ye cilíndrica, de color mariellu y más tarde verde claru. La pupa mide de 30 a 35 mm.[3]
Hestoria natural[editar | editar la fonte]
Ye una especie migratoria, pero polo xeneral nun sobrevive al iviernu nes rexones fríes. Tien vezos diurnos, raru en caparines esfínxides. Alimentase de néctar de plantes de xéneros como Viola, Verbena o Primula. La so trompa, pa libar el néctar, ye casi del mesmu llargor que'l so cuerpu y estiéndese desenrollándose dende la so boca, de forma similar a la del camaleón.[4]
Tres la cópula la fema busca especies del xéneru Galium o otros miembros de la familia Rubiaceae como Rubia y tamién en Carduus, Phlox, Petunia, Aster y Centaurea, onde pon unos 200 güevos.[5] Pasa l'iviernu envernando como adultu, en diversos llugares como resquiebros que suel abandonar en díes templaos de plenu iviernu pa buscar alimentu suplementario. [6]
Referencies[editar | editar la fonte]