Mañeru

Coordenaes: 42°39′32″N 1°51′14″W / 42.65876748°N 1.85385787°O / 42.65876748; -1.85385787
De Wikipedia
Mañeru
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa de Mañeru (es) Traducir Nuria Irisarri Arbeloa
Nome oficial Mañeru (es)[1]
Nome llocal Mañeru (es)
Mahaineru (eu)[2]
Códigu postal 31130
Xeografía
Coordenaes 42°39′32″N 1°51′14″W / 42.65876748°N 1.85385787°O / 42.65876748; -1.85385787
Mañeru alcuéntrase n'España
Mañeru
Mañeru
Mañeru (España)
Superficie 12.89 km²
Altitú 450 m
Llenda con
Demografía
Población 445 hab. (2023)
- 229 homes (2019)

- 205 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.07% de Navarra
0% de España
Densidá 34,52 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
maneru.es
Cambiar los datos en Wikidata

Mañeru ye un conceyu de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na merindad de Estella, na contorna d'Estella Oriental, el Valdizarbe y a 12,89 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población ye de 445 habitantes (2023)[3][4].

Xeografía[editar | editar la fonte]

Asitiáu nel Camín de Santiago a 4 km de Puente la Reina al este y a 3 km de Cirauqui al oeste. Al norte atiesta con Artazu y al sur con Mendigorría. Nel so términu atopen el ríu Arga y el ríu Saláu, nel que s'asitia una pequeña central llétrica.

Historia[editar | editar la fonte]

Mientres el sieglu XIII perteneció a los la Orde Militar del Hospital de San Xuan de Xerusalén, de que'l so señoríu foi lliberada la villa nel añu 1555.

Ilesia de San Pedro de Mañeru.

Na Guerra de la Independencia, contra los franceses, tuvo llugar la batalla de Mañeru (15 d'ochobre de 1812), na que les tropes de Espoz y Mina infligieron un millar de baxes al exércitu francés.

Mientres les Guerres Carlistes, Mañeru apurrió voluntarios a les llinies de los socesivos pretendientes y collaboró con elles de diverses formes y delles aiciones militares tuvieron llugar ellí. Por casu, na tercer guerra carlista, l'aición de Santa Bárbara de Mañeru foi un enfrentamientu nel qu'una columna lliberal, mandada pol xeneral Primo de Rivera foi obligada a retirase poles tropes carlistes.

So la advocación de Santa Bárbara, constituyir nel añu 1932 nel Círculu Jaimista de Mañeru (Navarra) la "Asociación de Margarites de Mañeru", pa socorrer a les families tradicionalistes precisaes, y p'aprovir instrucción relixosa a los neños cuando les autoridaes de la II República esaniciar de la escuela. A partir de 1936 esta asociación femenina dedicar a l'asistencia de los requetés, bien especialmente a la confección de prendes d'abrigu y uniformes pa unviar al mandu de batalla, del bandu subleváu.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Ye carauterística la so ilesia parroquial dedicada a San Pedro con un retablu barrocu del sieglu XVIII. Próxima a la Plaza Mayor, "Casa El Palaciano" foi escenariu de delles escenes de la película Tasio (1984) de Montxo Armendáriz.

Demografía[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica de Mañeru ente 1900 y 2017

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (dende 2001) según los censos de población del INE.[5]      Población según el padrón municipal de 2017 del INE.

Alministración[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales en Mañeru
Partíu políticu 2015[6] 2011[7] 2007[8] 2003[9] 1999[10] 1995[11]
Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales
Agrupación Eleutoral Mañeru (AEM) 95,17 7 - - - - - - - - - -
Formación Independiente de Mañeru (FIM) - - 86,57 7 - - - - - - - -
Agrupación Independiente de Mañeru (AIM) - - - - - - - - - - 97,93 7

Fiestes populares[editar | editar la fonte]

  • Fiestes pequeñes: L'últimu fin de selmana de xunu.
  • Fiestes de les Santes reliquies o Fiestes Grandes: Apocayá camudóse la fecha de celebración de les fiestes mayores que pasaron de la primer selmana de setiembre a la postrera d'agostu, dando empiezu'l vienres correspondiente.

Personaxes célebres[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Euskaltzaindia.
  3. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  4. oficina de rexistru
  5. Institutu Nacional d'Estadística (España) (ed.): «Censos de población de Mañeru». Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842. Consultáu'l 8 de febreru de 2015.
  6. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Mañeru 2015». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  7. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Mañeru 2011». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  8. Diario de Navarra (ed.): «Mañeru 2007: ausencia de candidatos.». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  9. publico.es (ed.): «Mañeru 2003: ausencia de candidatos.». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  10. publico.es (ed.): «Mañeru 1999: ausencia de candidatos.». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  11. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Mañeru 1995». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]