Maçanet de la Selva

Coordenaes: 41°46′39″N 2°43′51″E / 41.777445°N 2.730826°E / 41.777445; 2.730826
De Wikipedia
Maçanet de la Selva
Q11920127 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Contornes xerundenses
Contorna Selva
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Massanet de la Selva (es) Traducir Natàlia Figueras i Pagès
Nome oficial Maçanet de la Selva (ca)[1]
Códigu postal 17412
Xeografía
Coordenaes 41°46′39″N 2°43′51″E / 41.777445°N 2.730826°E / 41.777445; 2.730826
Maçanet de la Selva alcuéntrase n'España
Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva
Maçanet de la Selva (España)
Superficie 45.6 km²
Altitú 100 m[2]
Llenda con Lloret de Mar, Tordera, Fogars de la Selva, Massanes, Riudarenes, Sils y Vidreres
Demografía
Población 7823 hab. (2023)
- 3598 homes (2019)

- 3408 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Selva
100% de Contornes xerundenses
0.1% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 171,56 hab/km²
Viviendes 104 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
maçanetdelaselva.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Maçanet de la Selva ye un conceyu de la provincia de Girona, Cataluña. Pertenez a la contorna de La Selva.

Ta cerca de Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres y Tordera. Ta a unos 15 minutos de Tordera y a una media hora de Girona.

Llocalización de Massanet respectu de la contorna de La Selva.

Demografía[editar | editar la fonte]

Dende 919 la evolución demográfica foi sufriendo altibaxos, de resultes principal de les pestes y epidemies que dacuando afaraben estes contornes. Tamién poles guerres ente los condes y reis de la dómina.

La consueta del añu 1371 fala de 146 "fueos" qu'equivalen más o menos a 657 habitantes. Un "fueu" referir a una unidá familiar de 4 o 5 persones, según los historiadores.

En 1787 yá se produxera una importante recuperación demográfica, con un censu de 934 habitantes. En 1860 aumentara hasta 2671 pero en 1900 volviera baxar y quedaba con 1462 habitantes.

A 1 de xineru de 2010 la población del conceyu xubía a 7020 habitantes, 3619 homes y 3401 muyeres.[3]

Gráfica d'evolución demográfica de Massanet de la Selva (conceyu) ente 1900 y 2010

     Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2010 del INE.

Comunicaciones[editar | editar la fonte]

Cercana a la N-II y l'AP-7. Estación de ferrocarril de la llinia Barcelona-Portbou. Magar pertenecer a Girona, na mesma estación tienen terminal los trenes de les llinies:

  • 1 - (Massanet - Blanes - Mataró - Barcelona - Hospitalet - Molins de Rei).
  • 2 - (Massanet - Sant Celoni - Granollers - Barcelona - Aeroport).

de Cercanía Barcelona

Economía[editar | editar la fonte]

Industria, agricultura, esplotación forestal y ganadería.

Historia[editar | editar la fonte]

Prehistoria[editar | editar la fonte]

Atopáronse restos líticos del Paleolíticu nos cuetos de Rosfèlix, puig Marí, can Roura,... y práuticamente en tolos llugares más altos del términu municipal. La mayoría d'estos xacimientos, toos de superficie, tienen cronoloxíes referíes al Paleolíticu inferior y medianu. El material atopao, cortáu en roques locales, ta formatu por asclas, nucleos, trinchadores, *choppers, *chopping *tool, bifaciales, etc.

"Cal Coix" ye un xacimientu del Paleolíticu cimeru, concretamente del Auriñaciense final (24.000-20.000 AC), entá cuando apaecen elementos anteriores y tamién posteriores del Bronce inicial.

Al igual qu'a "Cal Coix", n'aparcar antes mentaes y n'otres, apaecen elementos de dómines distintes. Del Paleolíticu cimeru destaca una fueya solutrense (17.000-15.000 AC). Del Neolíticu atopáronse pieces cortaes en xiles, como cuchiellos y puntes de flecha, y pieces pulcras sobre roques dures, sobremanera hachos de cornubianita.

Dómina antigua: íberos y romanos[editar | editar la fonte]

Restos Íberos[editar | editar la fonte]

Al respective de la cultura ibérica, el xacimientu más conocíu ye'l pobláu de Montbarbat, de 5.700 m² de superficie y datáu ente los sieglos IV y II e. C. Esti pobláu ye compartíu col términu de Lloret de Mar. Dar a conocer unos años tras de resultes de l'apertura de viales de la urbanización Montbarbat. Protexóse la zona pa evitar la destrucción del pobláu, que s'empezar a escavar l'añu 1978. Ente los sos afayos apaez cerámica gris ampuritana, cerámica ática de barniz negru y cerámica común ibérica, fecha a mano y contorna. Tamién s'atopó cerámica ibérica nel cuetu de Cal Coix y al sector oeste de Martorell hai restos d'un pobláu con restos ibéricos y romanos.

Restos romanos[editar | editar la fonte]

De la cultura romana atopáronse restos de texas romanes, de dolia, ánfores y cerámica diversa, ibérica y tardorromana, na llimpieza del castiellu de Torcafelló. Aun así, l'afayu más importante tuvo llugar en 1991, mientres se construyíen unos pisos nel güertu "d'en Bach", asitiáu na parte norte del edificiu del conceyu, a unos 20 m. Pudo recuperase una pequeña parte del importante xacimientu, que quedó totalmente destruyíu. Atopáronse texas romanes, molinos de granu, d'aceite (trullo=, pieces de telar, fragmentos d'ánfora, vidriu, metales, tierra sigilata, restos de fauna y monedes (la más antigua del sieglu II e. C.). Tou la redolada del güertu "d'en *Bach" ye un gran asentamientu romanu. Confirmar el fechu de que mientres la construcción de les escueles vieyes, onde güei ta'l conceyu, apaecieron restos de parés y bóvedes que sirvieron como sofitu a los fundamentos. Tamién mientres les obres de saneamientu d'a pies Nuevu, l'añu 1946, atopóse un silu de grandes dimensiones inda güei soterráu. Coles mesmes, nes obres que se faen nesta zona, alcuéntrase un gruesu importante de rellenu como, tamién, nes escavaciones del Palaciu de Foixà, llevaes a cabu ente 1994 y 1998. La única referencia antigua escrita de la romanización de la que tenemos constancia ye del sieglu XVII y débese al escritor Joan Gaspar Roig y Jalpí que, ente otres coses, diz, no referente a Massanet, que foi famosa como villa en tiempu de los romanos.

Edá medieval[editar | editar la fonte]

El primer documentu de la dómina medieval que güei se conoz y nel que se fai referencia a Maçanet de la Selva, data de 11 d'agostu de 919. Esti documentu trata de la donación que fai Emo, fía de Sisegodo, a la condesa Garsenda, vilba de Guifred II, d'unes propiedaes sitas nel valle de Llagostera, nel condáu de Girona: "Les llendes que tien Locustaria (Llagostera), coles sos villes, vilarets y términos son pel llau d'oriente a los términos de Valle Arace (el valle d'Aro) o Penitese (Penedes, dientro'l términu municipal de Llagostera) o bien a la mar; y de mediudía llega hasta la mar, o bien a los términos de Caldeses (Caulers) o llendes de Mazanedo (antiguu términu de Maçanet de la Selva), a poniente igualmente a los términos de Mazanedo o a les llendes de Templaes (Caldes de Malavella) y...".

Esiste otru documentu, hasta apocayá consideráu'l más antiguu, que fai referencia a Maçanet de la Selva como unidá singular y delimitada el cual da fe del fechu que, en 1001, los condes de Barcelona-Girona, Ramón Borrell y Ermessenda de Carcasona, concedieron al vizconde de Girona Seniofred el alodio de Lloret. Massanet yera, hasta entós, un solu territoriu unificáu qu'entendía tamién los términos de lo que son anguaño Vidreres y Lloret de Mar. El documentu diz: "N'ares del señor. Yo, Ramón, conde y marqués, y la mio muyer Ermessenda, condesa, somos apurridores a ti Seniofred vizconde. Yá que ye manifiestu que tu vas faeme concesión a precariu del alodio que teníes nel condáu de Besalú nel llugar denomináu Palou [...] Y por esto te damos a ti'l nuesu alodio que tenemos nel condáu de Girona nel términu de Massanet nel llugar que denominamos Lloret, que contién cases con corrolades y güertos, árboles frutales y non frutales, tierres y viñes, monte, cultivu y baldío...".

L'añu 1079 conságrase la ilesia de San Román de Lloret - güei ermita de les Allegríes- y acótase, cola definición d'esta parroquia rural, qu'a Massanet fuéra-y segregáu'l territoriu correspondiente. Por esta fecha, Vidreres debía de tener el términu señalizáu, anque les llendes yeren daqué provisionales, cuidao qu'en 1385, había ocho cases que taben inscrites nos dos conceyos.

Títulu de villa[editar | editar la fonte]

Dende tiempos inmemoriales la población de Maçanet de la Selva gocia del títulu de villa, que dio-y cierta preponderancia sobre los pueblos cercanos. Atópase citáu por escritu dende 1395. Nun se sabe hasta güei que tal privilexu fuera concedíu con un documentu especial que lu conseñe, espresamente dau pola autoridá soberana, como asocedió con otros pueblos. La categoría de villa representa un grau entemediu ente'l de pueblu y el de ciudá y correspuende a la posesión de ciertos privilexos o númberu d'habitantes cimeru al d'una simple parroquia o pueblu.Toles condiciones riquíes pa la categoría de villa tener el conceyu de Massanet siquier dende 1318, en qué llogró'l privilexu de mercáu. Más tarde, en 1393, el pueblu algamó'l privilexu de "ferio". Nesti últimu documentu méntase yá la organización municipal en forma d'universidá y los sos alministraos denominar prohomes (probi homines).

Sieglos XIX y XX[editar | editar la fonte]

La xente de la villa de Massanet hasta'l sieglu XIX y bona parte del XX vivíen dedicaos casi na so totalidá a trabayar la tierra; había namái los artesanos qu'exercíen los oficios necesarios como: ferreros, carpinteros, carreteros, alpargateros, zapateros, xastres, el fornu de pan, dalguna tienda de cebera, barberos... Nun había industria de nenguna clase y de los oficios artesanales l'únicu que destacaba yera'l de fabricante de zuecos.

Anguaño hai un gran númberu d'industries allugaes nel nuesu pueblu, ente los polígonos de Puigtió, can Roura y el Paratge de la Creu. Dalgunes d'estes industries tienen gran númberu de trabayadores y otres, más numberoses, son talleres y pequeñes industries. Nos últimos trenta años urbanizóse bona parte del conceyu cola creación d'urbanizaciones como segunda residencia.

Aun así los últimos cincuenta años portaron un terrible cambéu na vida de Maçanet de la Selva. L'añu 1966 llegaba'l suministru d'agua potable a la villa, en 1969 construyíase la primer área urbana conocida como "Urbanización de Martí Tomàs" actual avenida Catalunya; en 1970 derrocábase l'antiguu "porxet" de la vicaría y del güertu de la ilesia abrir la plaza escontra l'actual avenida Sant Llorenç, mientres el mesmu añu empecipiábase'l polígonu industrial de Puigtió. La rápida crecedera de la villa condució a una racionalización de la crecedera urbanística, afiguráu en 1972 nel primer Plan Xeneral d'Ordenación Urbana. El mesmu añu empecipiábense les urbanizaciones de segunda residencia Residencial Park y Montbarbat y d'otres de primera residencia como Bellavista, a les que siguieron les urbanizaciones El Molín y Mas Altaba.

L'añu 1975 construyíase l'A-7 (actual AP-7) ya inaugurábase la piscina municipal. Pocos años más tarde, en 1978, inaugurábase'l colexu Grupu Escolar Sant Jordi. Yá en plena etapa democrática, en 1983 asitiábase la primer piedra del nuevu Conceyu, mientres el 1985 derrocábase'l Conceyu vieyu ónde se construyó l'edificiu que sirvió d'escuela d'artes y más tarde de Casal de los Xubilaos y acabábense les obres del pabellón deportivu.

Yá na década de 1990 llegaba a Massanet el gas natural, inaugurábense les obres del castiellu de Torcafelló, rehabilitábase la Pista Xardín y Sociedá Recreativa. El cambéu de sieglu y mileniu portó la inauguración de les obres del pozu de xelu y l'aprobación del Plan Xeneral d'Ordenación Urbana de Massanet, mientres s'iguar delles cais, ampliábase'l dispensariu y habilitábase la capiya de San Sebastián.

Alministración[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Antoni Planes Ciurana UCD
1983-1987 José María Casals Bargallo Grupu Independiente
1987-1991 Pere Caballé Ruíz CiU
1991-1995 Antoni Guinó Bou (1991-1993)
Jordi Munso Biñolas (1993-1995)
CiU
1995-1999 Jordi Munso Biñolas (1995-1996)
Antonio Guinó Bou (1996-1999)
CiU
1999-2003 Antonio Guinó Bou CiU
2003-2007 Josep Romaguera Ramio (2003-2005)
Antonio Trincheria Boix (2005-2007)
EN-EPM
2007-2011 Alfons Soms Quellos PSC- PSOE
2011-2015 Antonio Guinó Bou CiU
2015-2019 Antonio Guinó Bou CiU
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Castiellu de Torcafaló.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. INE: Población por conceyos y sexu.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]