Mónica Castillo

De Wikipedia
Mónica Castillo
Vida
Nacimientu 14 de febreru de 1961[1] (63 años)
Nacionalidá Bandera de Méxicu Méxicu [2]
Oficiu videuartista
Cambiar los datos en Wikidata

Mónica María de Lourdes Castillo del Castillo Negrete, conocida como Mónica Castillo (14 de febreru de 1961) ye una artista qu'incidió en delles disciplines de les artes visuales, según na educación, la participación, la xestión y alministración d'instituciones artístiques. Foi fundadora y direutora de la llicenciatura d'artes visuales na Escuela Cimera d'Artes de Yucatán (ESAY) en Mérida, Yucatán. En 2011, foi nomada pal Premiu Nacional de Ciencies y Artes per parte del Institutu Nacional de les Muyeres (INMUJERES) en Méxicu.

Biografía[editar | editar la fonte]

De 1979 a 1985, estudia pintura na Academia Estatal d'Artes Plástiques de Stuttgart, Alemaña. De 2007-2010, estudia la maestría nel Institutu “Art in context”, con especialización en “Arte pa grupos específicos” de la Universidá de les Artes en Berlín, Alemaña.[3]

La so trayeutoria como artista centróse en problemes de representación y de la imaxe, encetaos al traviés de narratives biográfiques (la emancipación de la educación cultural de xéneru, de raza, de clase social y política) y tomando como temes la comida y l'autoretrato como “representación de lo mesmo”.[4]

“Cuadro Blanco” ye considerada la so última obra pictórica, realizada del 2002-2007 (la representación mimética de la testura del llenzu sobre'l llenzu mesmu), como'l zarru d'esta investigación.[5] Posterior a realizar una carrera por casi 20 años nel mediu artísticu comercial-curatorial, funda y dirixe la llicenciatura d'artes visuales na Escuela Cimera d'Artes de Yucatán (ESAY) en Mérida, Yucatán (2004 a 2007).[6]

Dende 2010 hasta la fecha, dedicar a la organización de situaciones d'aprendizaxe y creación coleutives en contestos específicos. Destaquen ente elles:

  • “Völkerball” (2009-2014)[7]
  • “el berru” (2013)
  • “Bumerán, Tercer alcuentru d'Espacios Independientes" en La Quiñonera, Ciudá de Méxicu.[8]
  • “Congresu Internacional sobre Educación d'Artes Visuales” na Escuela Nacional de Pintura, Escultura y Grabáu (ENPEG) “La Esmeralda”, Ciudá de Méxicu (2013)
  • “Inventar el futuru. Construcción Política y Aición Cultural” V Alcuentru d'Investigación y Documentación d'Artes Visuales. Palaciu de Belles Artes, Ciudá de Méxicu (2013)
  • "Plan d'Estudios Utópicu" dientro de la esposición "Xardín Academus", Muséu Universitariu d'Arte Contemporáneo (MUAC), en 2010.[9]

Tamién espunxo individualmente nel National Museum for Women in the Arts, Washington, EEXX (2008), nel Muséu d'Arte Moderno de la Ciudá de Méxicu (MAM) (2004), nel Muséu Sofía Imber, Caracas, Venezuela (1998), nel Memorial d'América Llatina, São Paulo, Brasil (1997) ente otros.

Dende l'añu 2014, participa xunto colos artistes Jaime Ruiz Martínez y Alex White Mazzarella en Llugar Común-Nueva patria AC, iniciativa vecinal autu entamada que fai cultura dende la colonia suburbana de Patria Nueva, conceyu de Pueblu Nuevu en Oaxaca de Juárez.

Dende'l 1996 hasta la fecha, dio clases intermitentemente na ENPEG, “La Esmeralda”. De 2011 a 2014, coordinó les Clíniques d'Especialización n'Arte Contemporáneo de “La Curtiduría” en Oaxaca, Méxicu. Foi dos veces becaria del programa de Mozos Creadores y tamién foi dos veces beneficiaria del Sistema Nacional de Creadores d'Arte del Fondu Nacional pa la Cultura y les Artes (FONCA). En 2011, foi nomada pal Premiu Nacional de Ciencies y Artes per parte del Institutu Nacional de les Muyeres (INMUJERES) en Méxicu.

Conceutos actuales del so interés: plástica social, auto organización [1], non-profesionalización, públicos y contestos específicos, convivialidad [2], educación non formal [3], micropolítica [4], iniciatives antisistémicas [5].

Ente les sos obres más relevantes como artista atópense: el video “Efeutos pictóricos” de seriar “Homes Pintaos” (2000-2002), obrar “Autorretratu en xeres”, “Autorretratu con otra persona”, “Autorretratu Anatómicu” y “Autorretratu I y II”, de seriar “Autorretratos”, (1999-2000) y “La carne de Cristu”, “La sopa nacional” y “El pelo na sopa” de la serie “El menú” (1986-1987). Coles mesmes, ente los sos proyeutos participativos destaquen: la investigación sobre educación y práutiques participatives que bordien esperimentos psicosociales “Völkerball (Xugar a los Quemaos) (2007-2014) y “Beuys y l'aición social”, (concepción y organización de les conferencies realizaes nel Centru Cultural Tlatelolco, sobre'l conceutu beuysiano de "Plástica Social") impartíes por Johannes Stüttgen, mesma que Castillo tradució darréu del alemán al español (2012).[10][11][12]

Catálogos[editar | editar la fonte]

  • MEDINA, C. (1994) Mónica Castillo, salvavides so la so piel/ lifevest under your skin. Méxicu: Galería OMR.
  • MEDINA, C., MELLADO J.P. [añu ensin identificar] Mónica Castillo, yo ye un otru. E.U.A.: Smart Art Press.
  • LOZANO, L.M, NAVARRETE S., NAHAS D., JAEGGI O. (2004) Mónica Castillo, 1993-2004. Méxicu: CNCA, Institutu Nacional de Belles Artes y Muséu d'Arte Moderno.

Testos críticos[editar | editar la fonte]

  • MEDINA, C. (1993) “Cares Vemos/ Seeing Cares” en Mónica Castillo, salvavides so la so piel/ lifevest under your skin. Méxicu: Galería OMR p. 5-10.
  • TIBOL, R. (1994) Mónica Castillo: L'autorretratu como desollamiento, en Cultura y Espectáculos, revista Proceso, 31 d'ochobre, 1994.
  • MEDINA, C. [añu ensin identificar] “La duplicidad que ye una cara/ The duplicity that is a face” en Mónica Castillo, yo ye un otru. Méxicu: Smart Art press y Galería OMR. p. 9-39.
  • PASTOR MELLADO, J. (1994) “Instrucciones d'usu/ User's manual” en Mónica Castillo, yo ye un otru. Méxicu: Galería OMR. 1994, p. 43-65.
  • SANCHEZ, O. Mónica Castillo. La eleición de l'anatomía, en Art Nexus, Bogota, núm. 23, marzu 1997.
  • ARRIOLA, M. Mónica Castillo. Muséu Carrillo Gil", en Art Nexus, núm. 27 Bogotá, xineru-marzu, 1998.
  • SNEIDER, Y. M. Face to Face", en ARTNews, Estaos Xuníos, xunu, 1998.
  • LOZANO, L. M. (2004) “Mónica Castillo nel Muséu d'Arte de Méxicu” en Mónica Castillo/ 1993-2004 Méxicu: CNCA, Institutu Nacional de Belles Artes y Muséu d'Arte Moderno. p. 9-23.
  • NAVARRETE, S. (2004) “Una cara cualesquier/ An ordinary face” en Mónica Castillo/ 1993-2004 Méxicu: CNCA, Institutu Nacional de Belles Artes y Muséu d'Arte Moderno. p. 25-43.
  • NAHAS, D. (2004)“Repite conmigo: más real que lo real. Monica Castillo 1993-2004/ Repeat After Me: Realer tan Real. Monica Castillo, 1993-1994” en Mónica Castillo/ 1993-2004 Méxicu: CNCA, Institutu Nacional de Belles Artes y Muséu d'Arte Moderno. p. 45-58.
  • JAEGGI, Urs. “La firida. El silenciu/ The wound. The silence” en Mónica Castillo/ 1993-2004 Méxicu: CNCA, Institutu Nacional de Belles Artes y Muséu d'Arte Moderno. p. 61-57.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: RKDartists. RKDartists: 413169. Apaez como: Mónica Castillo. Llingua de la obra o nome: neerlandés.
  2. RKDartists: 413169. URL de la referencia: https://rkd.nl/nl/explore/artists/413169. Data de consulta: 9 setiembre 2021.
  3. Institut für Kunst im Kontext Fakultät Bildende Kunst Universität der Künste Berlin. (2010) Masterarbeiten im Studiengang ART IN CONTEXT Jahrgang 2009/2010. Berlin.
  4. Medina, Cuauhtémoc. «La duplicidad que ye una cara». Yo ye un otru 5 (44). ISBN 1889195235. 
  5. Mónica Castillo. Monica castiellu. L'ociu. Parte 1.
  6. Diariu de Yucatán. (11 de xunu de 2015) La ESAY, referente educativu. Mónica Castillo, ex direutora, en charres Vis a vis. Consultáu'l 14 de mayu de 2016.
  7. The Second World Congress of Free ArtistsCamel CollectiveIn Three Actsaarhus kunsthal, aarhus, denmark. VV.AA., 2010.
  8. Independientes Bumerán 3er. Alcuentru d'Espacios Independientes VV.AA., 3 de mayu, 2014.
  9. Plan d'Estudios Utópicu. Castillo, Mónica, et al.
  10. MEDINA, C. (1994) Mónica Castillo, salvavides so la so piel/ lifevest under your skin. Méxicu: Galería OMR.
  11. MEDINA, C. y PASTOR MELLADO, J. [añu ensin identificar] Mónica Castillo, yo ye un otru. Méxicu: Smart Art press y Galería OMR.
  12. VV.AA. (2014) Mónica Castillo/ 1993-2004 Méxicu: CNCA, Institutu Nacional de Belles Artes y Muséu d'Arte Moderno.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Videos[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]