Lycium europaeum

De Wikipedia
Lycium europaeum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Solanales
Familia: Solanaceae
Subfamilia: Solanoideae
Tribu: Solandreae
Xéneru: Lycium
Especie: Lycium europaeum
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Lycium europaeum ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Solanaceae, natural de la rexón del Mediterraneu.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu de sebe o carba qu'algama los 5 metros d'altor. Tien les cañes espinoses y les fueyes allargaes, enteres y daqué grueses. Les flores de color rosáu o violeta, tienen un mota acampanáu y una corona con cinco lóbulos. El frutu ye una baga globulosa carnosa de color coloráu o anaranxáu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Historia[editar | editar la fonte]

Na antigüedá denominábase-y spina benedicta por cuenta de que les reliquies de la corona de Cristu que se guarden en Roma son de liciu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Lycium europaeum describióse por Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 192, nel añu 1753.[2][3]

Sinonimia
  • Lycium europaeum var. ramulosum (Dunal) Fiori
  • Lycium mediterraneum Dunal (1852)[4]

Nome común[editar | editar la fonte]

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Melecinales páxs. 602 - 603. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X.
  2. Lycium europaeum en Trópicos
  3. Lycium europaeum en PlantList
  4. «Lycium europaeum». Conservatoriu y Xardín Botánicu de Xinebra: Flora africana. Consultáu'l 21 de xunu de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Battandier, J. A. & Trabut, M. (1888). Flore de l'Algérie. Dicotyledones. [1-184] Monocotyledones par L. Trabut. [p.622]
  3. Jahandiez, Y. & R. Maire (1934). Catalogue des Plantes du Maroc. [vol. 3] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.658]
  4. Quézel, P. & S. santa (1963). Nouvelle Flore de l'algérie et des régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.822]
  5. Tutin, T. G. & al. (ed.) (1972). Flora Europaea. (vol.3) Cambridge University Press, Cambridge. [p.194]
  6. Ali, S. I., S. M. H. Jafri & A. El Gadi (ed.) (1989). Flora of Libya. Al Faateh University. Tripoli. [p.28]
  7. Pottier-Alapetite, G (1981). Flore de la Tunisie [vol. 2]. Publié par les soins d'A. nabli. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.816]
  8. Valdés, B., S. Talavera & Y. Fernández-Galiano (ed.) (1987). Flora Vascular d'Andalucía Occidental, vol. 2 Ketrès éditoria, Barcelona. [p.359]
  9. Hansen, A. & P. Sunding (1993). Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants. 4. revised edition. Sommerfeltia 17: [1-295]
  10. Fl. Egypt (Boulos) 3: 43 (2002).
  11. Fennane, M. & M. Ibn Tattou (2005). Flore vasculaire du Maroc. Inventaire et chorologie. Trav. Inst. Sci. Univ. Mohammed V, Sér. Bot. 37: [383]
  12. Fennane, M., M. Ibn Tattou, A. Ouyahya & J. El Oualidi (éd.) (2007). Flore Pratique du Maroc [vol.2] Fl. Prat. Maroc 2: [360]
  13. -y Floc'H, Y. & L. Boulos (2008). Flore de Tunisie. Catalogue synonymique commenté. Montpellier. 461pp. [p.295]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]