Lusofonía

De Wikipedia
(Redirixío dende Lusófonos)
L'idioma portugués alredor del mundu.

La lusofonía ye'l conxuntu de países que tienen como llingua oficial el portugués, que ye llingua oficial n'ocho países: Portugal, Brasil, Cabu Verde, Guinea-Bisáu, Angola, Mozambique, Timor Oriental y Santu Tomé y Príncipe.

Esisten rexones de distintos países onde l'idioma portugués ye l'oficial. Tamién hai otres rexones onde'l portugués nun ye oficial, pero ye usáu como llingua materna por cuenta de los venceyos históricos que tuvieron con Portugal. Por casu: Macáu, una rexón alministrativa especial de China, y en Dadra y Nagar Haveli; Damán y Diu; y Goa, estaos y territorios de la India.

Rellación de la lusofonía col idioma gallegu[editar | editar la fonte]

Dellos llingüistes sostienen que Galicia ye tamién parte de la lusofonía, por cuenta de la so orixe común. Amás, basar en que'l gallegu y el portugués son, en términos llingüísticos, el mesmu idioma con mínimes diferencies léxiques y ortográfiques. En particular, los grupos reintegracionistas faen especial fincapié nesta idea. El mesmu términu de "Lusofonía" foi aldericáu en dellos círculos, una y bones l'idioma nun puede considerase d'orixe lusorromano, sinón galaicorromano.[1]

Árees de mayor y mínima influencia lusófona nel mundu[editar | editar la fonte]

Continente/Rexón País/Territoriu Idiomes Grupos étnicos Imaxe Referencies
Europa  Portugal (Portugal continental) Portugués y mirandés (dialeutu asturlleonés) (Oficiales).
Gallego (Norte de Portugal).
Antigües civilizaciones: (Íberos, celtes, griegos, romanos, godos o xermanos, árabes, xudíos o sefardinos, fenicios, bereberes y otros pueblos africanos, guanches, viquingos, xitanos y ente otros).
Bandera d'Andorra Andorra Catalán 38,1% (Oficial), español, francés y portugués 15%. Españoles, franceses y portugueses. [2]
 Xibraltar
Territoriu d'ultramar del Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Inglés (Oficial). Español, llanín, italianu, portugués, maltés y árabe. Británicos, españoles, andaluces, xenoveses, malteses, portugueses, árabes y xudíos orixinarios del norte d'África. [3]
América Bandera de Brasil Brasil Portugués (Oficial). español, italianu, Alemán, guaraní y otres llingües amerindies de l'Amazonia. Blancos 39,1% (Principalmente d'ascendencia portuguesa, italiana, española y alemana), Pardos 27,6%, Negros 31,9%, Asiáticos 1,1% (Principalmente chinos, xaponeses y coreanos) y Amerindios 0,3%.
Bandera de Uruguái Uruguái Español (Oficial), portugués 23%, francés, italianu. Criollos 99%, (principalmente d'ascendencia española ya italiana), mestizos 0.6%, afroamericanos 0.4% . [4]
 Guyana

Inglés (Oficial). Portugués 21%, español, guyanese y llingües caribes (Akawaio, Wai-Wai, arahuaco, patamona y macushi). Afroamericanos (negros y mulatos).
 Surinam

Neerlandés (Oficial). Inglés, español, portugués 22% y llingües caribes. Afroamericanos (negros y mulatos).
 Canadá Inglés 57.2% y francés 21,8% (Oficiales). Otres llingües non oficiales 19,7%: Español, portugués 1-2%, chinu, vietnamita, italianu, alemán, punjabi, cree, inuktitut, ojibwa y inuktitut. Blancos 90% (principalmente d'ascendencia británica y francesa), mestizos, afroamericanos, amerindios y asiáticos. [5]
 Estaos Xuníos d'América Inglés. El Portugués ye faláu aproximao por unes 500.000 persones. Blancos, incluyendo "hispanos" (88%), negros (9%), Chinos (2%), Amerindios (1%).
África Azores
Rexón autónoma de  Portugal
Portugués (Oficial). Portugueses.
Madeira
Rexón autónoma de  Portugal
Portugués (Oficial). Portugueses.
Bandera d'Angola Angola Portugués, umbundu, kimbundu, kikongo, chokwe, nganguela y kwanyama (Toes oficiales). Español (Faláu na provincia de Moxico). Negros y mulatos (mestizos - africanos y portugueses).
 Cabu Verde Portugués (Oficial). Criollu caboverdianu Negros y mulatos (mestizos - africanos y portugueses).
Bandera de Guinea-Bisáu Guinea-Bisáu Portugués (Oficial). Negros y mulatos (mestizos - africanos y portugueses).
 Guinea Ecuatorial

Español 67.6%, francés 32.4%, portugués, fang, bubi, bioko, annobonés, annobón, balengue, ibo y ndowé (Toes oficiales). Criollu inglés y criollu portugués (Censu 1994). Negros: (Fangs 85.7%, bubis 6.5%, mdowes 3.6%, annobon 1.6%, bujebas 1.1% y otros 1.4%) (Censu 1994) y mulatos (mestizos - africanos y españoles). [6]
Bandera de Mozambique Mozambique Portugués (Oficial). Negros y mulatos (mestizos - africanos y portugueses).
 Santu Tomé y Príncipe Portugués (Oficial). Criollos portugueses: forru (85%), l'angolar (3%) y el principense (0,1%). Negros y mulatos (mestizos - africanos y portugueses).
Asia  Timor Oriental

Tetun y portugués (Oficiales). Bahasa indonesiu, malayu, inglés. Austronesiu o malayos, mestizos (européu-malayu) 3.6% y criollos europeos d'orixe portugués respeutivamente.
 Macau
Rexón alministrativa especial de la  China
Chinu y portugués (Oficiales). Patuá, inglés, xaponés y tagalu. Chinos: Han, cantoneses y hakka, xaponeses y filipinos.
Dadra y Nagar Haveli
Territoriu de la Bandera de India India
Guyaratí (oficial). Portugués. Indios y guyaratíes.
Damán y Diu
Territoriu de la Bandera de India India
Guyaratí y maratí (Oficiales). Portugués Indios, guyaratíes y maratíes.
Goa
Estáu de la Bandera de India India
Konkani y portugués (Oficiales). Indios y konkanies.
Malaca
Estáu y territoriu de Bandera de Malasia Malasia
Malayu ya inglés (Oficiales). Portugués (Minoritariu), bahasa y chinu. Malayos, chinos, indianos, cristang (criollos portugueses) y ente otros.
Oceanía  Timor Oriental

Tetun y portugués (Oficiales). Bahasa indonesiu, malayu, inglés. Austronesiu o malayos, mestizos (européu-malayu) 3.6% y criollos europeos d'orixe portugués respeutivamente.

N'Estremadura hai cuatro enclaves de llingua portuguesa. Según Martín Galindo, los distintos llugares nos que se fala'l portugués n'Estremadura son:

1) El portugués alentejano d'Olivenza.
2) El portugués arcaicu de Herrera de Alcántara, y el modernu de Cedillo.
3) La franxa de la llingua portuguesa del campu de Valencia de Alcántara y el conceyu de La Codosera.
4) L'antigua fala galaicu-portuguesa d'Eljas, Valverde del Fresnu, y San Martín de Trevejo.

Un llibru imprescindible pa conocer el ferrereño, ye la tesis doctoral escrita'l 1965 por Maria da Conceição Vilhena, publicada n'añu 2000 sol títulu de “Fales d'Herrera [de Alcántara] y Cedillo”. Mérida: Editora Rexonal d'Estremadura, 2000.

Superficie, población y pesu económicu de los espacios hispanófono y lusófono, per país[editar | editar la fonte]

Nesti apartáu sigue'l criteriu de Carrère y Masood, de la Universidá de Xinebra, que, nel so estudiu "El pesu económicu de los principales espacios llingüísticos del mundu"[7] describen y comparen el PIB de distintes agrupaciones de países nos denominaos "espacios llingüísticos" [sic]. L'espaciu lusófono apaez descritu ya identificáu nel apartáu 1.5 de dichu estudio. Nel apartáu 2.2, establezse una comparancia de los distintos espacios llingüísticos, incluendo a los componentes (países y entidaes terrritoriales) del espaciu lusófono, según el so pesu económicu, identificáu col PIB. Recoyer nesta tabla l'enfoque dau por esti estudiu, listando el PIB de los países del espaciu lusófono.

Clasificación País Superficie en km² [8] Población (2014) [9] PIB nominal (2014) en millones de dólares [10]
1 Bandera de Brasil Brasil 8 514 877 202 656 788 2 353 000
2 Bandera d'Angola Angola 1 246 700 19 088 106 128 600
3 Bandera de Mozambique Mozambique 799 380 24 692 144 16 680
4  Portugal 92 090 10 813 834 230 000
5 Bandera de Guinea-Bisáu Guinea-Bisáu 36 125 1 693 398 1 024
6  Timor Oriental 14 874 1 201 542 4 478
7  Cabu Verde 4 033 538 535 1 899
8  Santu Tomé y Príncipe 964 190 428 341
Total espaciu lusófono 10 709 043 260 874 775 2 736 022

*Na tabla nun s'inclúi a Macáu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]