Luis Arias Argüelles-Meres

De Wikipedia
20-01-2021 11:50
Luis Arias Argüelles-Meres
Vida
Nacimientu Llaniu16 de febreru de 1957
Nacionalidá España
Muerte Llaniu[1]20 de xineru de 2021[2] (63 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
asturianu
Oficiu escritorprofesor
Emplegadores Universidá d'Uviéu
Cambiar los datos en Wikidata

Luis Arias Argüelles-Meres (16 de febreru de 1957Llaniu – 20 de xineru de 2021Llaniu) foi un profesor y escritor asturianu.

Foi agregáu d'IB De Llingua y Lliteratura,[3] con plaza definitiva nel IES “César Rodríguez” de Grau (Asturies). En 1992, remató'l trabayu d'investigación del Tercer Ciclu sobre La Obra Narrativa de Azaña.

Llogró'l doctoráu baxo la direición del doctor Fernández Insuela, profesor titular de lliteratura de la Universidá d'Uviéu, prepara la tesis doctoral sobre "Manuel Azaña y la Literatura: Crítica y Creación Literaria".

Publicaciones conxuntes[editar | editar la fonte]

  • 1993 - Edwards, un hombre fascinado, capítulu perteneciente al llibru, Encuentros de Literatura Hispanoamericana. Uviéu.
  • 1996 - Biografía de Adolfo Posada. Colección Asturianos Universales. Tomu IV. Ediciones Páramo. Madrid.
  • 1997 - Biografía de Armando Palacio Valdés. Colección Asturianos Universales. Tomu I. Madrid.
  • 2004 - Autor de les Voces Primer y Segunda República na Gran Enciclopedia de España.
  • 2005 - Autor del capítulu dedicáu a Augusto Barcia Trelles, dientro del llibru coleutivu, Ateneístas Ilustres, coordináu por Ángeles Egido. Oberón, Madrid.
  • 2008 - Autor del capítulu dedicáu a la novela La Tribuna, d'Emilia Pardo Bazán dientro del llibru La novela histórica como recurso didáctico editáu pol MEC.
  • 2013 - Autor del prólogu del llibru de Pepe'l Ferreiro Cuando los ferreiros forjan museos. Diario de un Quijote. Septem ediciones. Uviéu.
  • 2013 - Coordinador del llibru En torno a Fernando Vela, editáu pol Serviciu de Publicaciones de la Universidá d'Uviéu, siendo autor del capítulu Vela desde la atalaya intelectual de Asturias. Uviéu.

Llibros[editar | editar la fonte]

  • 1990 - Azaña o el Sueño de la Razón. (Ensayu) Nerea. Madrid.
  • 1998 - Días de Diarios. (Novela) Ediciones Trabe. Uviéu.
  • 1999 - La España descabezada. (Ensayu) Alba Editorial Barcelona.
  • 2000 - Último tren a Cuba. (Novela) Editorial Premura. Barcelona.
  • 2001 - Tiempo de Castañas. (Esbilla d'artículos publicaos en prensa dende 1994 hasta 2001) Septem Ediciones. Uviéu.
  • 2002 - La Asturias que emigró a América: Una injusticia poética. (Ensayu) Septem Ediciones. Uviéu.
  • 2005 - Parte de Posguerra. (Novela) Septem ediciones. Uviéu.
  • 2005 - Buscando un Ortega desde dentro. (Ensayu) Septem ediciones. Uviéu.
  • 2006 - Ortega y Asturias. (Ensayu) Septem ediciones. Uviéu.
  • 2006 - Un tren a Cuba. (Novela) Coolbook. Uviéu.
  • 2008 - Volver. Esbilla d'artículos periodísticos ente 2001- 2008. Septem Ediciones, Uviéu.
  • 2012 - Pudorosa Penumbra (Novela). Septem ediciones. Asturies.
  • 2016 - Desde la plaza del Carbayón (Rellatos). Septem ediciones, Uviéu.
  • 2016 - La reinvención del Quijote y la forja de la 2ª República. Editorial Renacimiento, Sevilla.
  • 2019 - Testigo de un tiempo: 25 años de columnismo. Velasco Ediciones, Oviedo.

Publicaciones periodístiques[editar | editar la fonte]

Diarios[editar | editar la fonte]

Revista "Ínsula"[editar | editar la fonte]

  • Payares de 1990, nel monográficu dedicáu a Azaña, col artículu "Azaña y Ortega".
  • Mayu de 1995, reseña sobre les noveles de Martín Garzo, El Lenguaje de las Fuentes y Marea Oculta.
  • Xunu del 96, crítica de la novela de Luis Mateo Diez, Camino de Perdición.
  • Xunu de 2002. “Amor y Pedagogía de Unamuno 100 años después”

Premios[editar | editar la fonte]

  • 1988 - Premiu "Fernando Vela" de Periodismu (Uviéu).
  • 1992 - Mención Especial del "Premiu d'Ensayu de Filoloxía Cervantina", pol trabayu, El Oro en la Plata. Cervantes en las generaciones del 98 y del 14. Sociedá Cervantina. Madrid.
  • 1998 - Finalista del Premiu “Café Gijón” cola novela Un Tren a Cuba.
  • 2002 - Premiu Llibertá d'espresión concedíu pol periódicu asturianu “La Voz del Occidente”.
  • 2004 - Premiu de l'Asociación Manuel Azaña a la Llealtá Republicana.
  • 2006 - Finalista del Premiu Alfredo Quirós”, convocáu pola Llibrería Cervantes d'Uviéu col ensayu, Ortega y Asturias.
  • 2014 - Premiu Asturies de la crítica na modalidá de columnismu lliterariu, concedíu pola Asociación d'escritores d'Asturies.

Referencies[editar | editar la fonte]