Lobelia laxiflora

De Wikipedia
Lobelia laxiflora
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Asterales
Familia: Campanulaceae
Subfamilia: Lobelioideae
Xéneru: Lobelia
Especie: L. laxiflora
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El Chilpanxochitl o Lobelia laxiflora ye una especie de Lobelia nativa de Méxicu.[1]

Vista de la planta
Vista de la planta con flores
Caña con fueyes y flores
Detalle de la flor
Inflorescencia

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una planta yerbácea que mide ente unu y 1.5 m d'altor; les fueyes son allargaes, angostes y apuntiaes en dambos estremos. Les sos flores son coloraes, roses, naranxes y mariellu. Los frutos al ensugase ábrense.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinaria de Méxicu. Habita en clima templáu ente los 1000 y los 2660 metros, acomuñada a terrenes de cultivu de riego y temporal, amás de carba xerófilu, monte mesófilu de monte, montes d'encina, de pinu y mistu de pinu-encino.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta planta emplegar pa solliviar el sasibimo en llingua otomí, granos que salen "por calor" o por causa de la picadura de dalgún animal, o ronchas que al tascase pueden infestase causando comición y dolor; prepárase un cocimientu cola planta, y con él llava la zona afeutada (Puebla).

Amás, aconséyase inxerir el fervinchu de la planta cuando se presenten los síntomes de rabia, o se tuviera contautu con dalgún animal que pueda tenela.

Coles mesmes, encamiéntase estregar cola planta fresca la parte del cuerpu afeutada pola hedra (Rhus radicans); aplicar el látex nos güeyos pa compensar los males de los güeyos; emplegar el raigañu contra asma, tiemblu, parásitos y sífilis.

Hestoria

Nel sieglu XVI, el Códiz Florentino reporta: "pal que-y sale sangre de la ñariz, pa la tos y l'estómagu infláu". Nel mesmu sieglu, Francisco Hernández rellata: "planta de naturaleza fría, fai sacupar a les fiebres cuartanas o tercianas, quita la inflamación de los pechos, aprovecha a los epilépticos polo que suelen llamala micaxíhuitl, esto ye medicina de los muertos".

A principios del sieglu XX, l'Institutu Médicu Nacional señalar como antitusígeno, emético ya hipnóticu. Darréu, Alfonso Herrera mentar como antidisneica y expectorante; contra l'asma, la tos y los catarros crónicos. Maximino Martínez, acreitar contra l'asma, como depresor de la respiración a nivel central, emético, expectorante, nar¬cótico y rubefaciente. Luis Cabrera, indicar contra l'asma, como catárticu, emético, expectorante; contra neumonía, pleuresía y tos ferina. Finalmente, la Sociedá Farmacéutica de Méxicu repite la información tantu de Martínez como de Cabrera y amiesta el so usu pa "regularizar la respiración".[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Lobelia laxiflora describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 311. 1818[1819].[3]

Etimoloxía

Lobelia: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu belga Matthias de Lobel (1538-1616).[4]

laxiflora: epítetu llatín que significa "con flores laxas".[5]

Sinonimia
  • Dortmannia laxiflora (Kunth) Kuntze
  • Lobelia floribunda Bonpl. ex A. DC.
  • Lobelia persicaefolia var. warscewiczii (Regel) Vatke
  • Rapuntium laxiflorum (Kunth) C.Presl
  • Siphocampylus warscewiczii Regel
  • Tupa laxiflora (Kunth) Planch. & Oerst.
  • Tupa stricta Planch. & Oerst.[6][7]
Lobelia laxiflora subsp. angustifolia (A.DC.) Eakes & Lammers
  • Lobelia angustifolia (A.DC.) Urbina
  • Lobelia cavanillesii var. lutea F.Haage & F.Schmidt
  • Lobelia dracunculoides Willd. ex Schult.
  • Lobelia nelsonii var. fragilis B.L.Rob. & Fernald
  • Lobelia persicifolia var. amygdalina Vatke
  • Lobelia persicifolia var. angustifolia (A.DC.) Vatke
  • Rapuntium kunthianum C.Presl
Lobelia laxiflora subsp. laxiflora
  • Dortmannia amygdalina (Willd. ex Schult.) Kuntze
  • Dortmannia concolor Kuntze
  • Dortmannia haenkeana (C.Presl) Kuntze
  • Lobelia amygdalina Willd. ex Schult.
  • Lobelia andina Benth.
  • Lobelia angulatodentata Hook. & Arn.
  • Lobelia canescens C.Presl
  • Lobelia cavanillesiana Schult.
  • Lobelia cavanillesii Mart.
  • Lobelia concolor M.Martens & Galeotti
  • Lobelia costaricana (Planch. & Oerst.) Y.Wimm.
  • Lobelia costaricana var. magna Y.Wimm.
  • Lobelia delessertiana Y.Wimm.
  • Lobelia fissa Willd. ex Schult.
  • Lobelia haenkeana (C.Presl) A.DC.
  • Lobelia haenkeana var. panamensis Y.Wimm.
  • Lobelia loretensis M.Y.Jones
  • Lobelia nelsonii Fernald
  • Lobelia ovalifolia Hook. & Arn.
  • Lobelia patzquarensis Sessé & Moç.
  • Lobelia persicifolia var. mollis Vatke
  • Lobelia persicifolia var. warszewiczii (Regel) Vatke
  • Lobelia prunifolia Humb. ex C.Presl
  • Lobelia rensonii Y.Wimm.
  • Lobelia rigidula Kunth
  • Rapuntium amygdalinum (Willd. ex Schult.) C.Presl
  • Rapuntium cavanillesianum (Schult.) C.Presl
  • Rapuntium haenkeanum C.Presl
  • Rapuntium rigidulum (Kunth) C.Presl
  • Siphocampylus bicolor D.Don
  • Siphocampylus canescens (C.Presl) A.DC.
  • Siphocampylus cavanillesii J.W.Loudon
  • Siphocampylus mollis Regel
  • Siphocampylus prunifolius (Humb. ex C.Presl) A.DC.
  • Siphocampylus warszewiczii Regel
  • Tupa bicolor (D.Don) Planch.
  • Tupa costaricana Planch. & Oerst.
  • Tupa costaricana var. patula Planch. & Oerst.
  • Tupa costaricana var. stricta Planch. & Oerst.
  • Tupa persicifolia G.Don

Nome común[editar | editar la fonte]

Aretitos, calzón de don Juan, campanines, contrahiedra, flor tocada, santa quiteria.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. San Marcos Growers: Lobelia laxiflora . accessed 9.25.2013
  2. En Medicina tradicional mexicana
  3. «Lobelia laxiflora». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 d'ochobre de 2013.
  4. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  5. n'Epítetos Botánicos
  6. Lobelia laxiflora en PlantList
  7. «Lobelia laxiflora». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 13 d'ochobre de 2013.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Méxicu City.
  3. Jeppesen, S. 1981. 188. Lobeliaceae. 14: 9–170. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
  4. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  5. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  6. Nash, D. L. 1976. Campanulaceae. In Nash, D.L. (Ed.), Flora of Guatemala - Part X, Number 4. Fieldiana, Bot. 24(11/4): 396–431.
  7. Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  8. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]