Lluis Xosé de Borbón-Condé

De Wikipedia
Lluis Xosé de Borbón-Condé
par de Francia (es) Traducir

Vida
Nacimientu París9 d'agostu de 1736[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia [2]
Llingua materna francés
Muerte París13 de mayu de 1818[1] (81 años)
Sepultura basílica de Saint-Denis (es) Traducir
Familia
Padre Lluis Enrique de Borbón-Condé
Madre Carolina de Hesse-Rotenburg
Casáu con Charlotte de Rohan [3]
María Catalina Brignole Sale (es) Traducir (1798 – )[3]
Fíos/es
Pueblu Príncipe de Condé (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes francés[1]
Oficiu políticuoficial
Premios
Graduación xeneral
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Lluis V Xosé de Borbón-Condé (9 d'agostu de 1736París – 13 de mayu de 1818París), octavu y penúltimu Príncipe de Condé, Xeneral del Exércitu Real de Francia.

Fíu del Príncipe Lluis Enrique de Borbón-Condé y de la Princesa Carolina de Hesse-Rotenburg. Foi tamién Duque de Borbón, Duque de Enghien, Duque de Guisa, Duque de Bellegarde y Par de Francia.

Biografía[editar | editar la fonte]

Vida pública[editar | editar la fonte]

Combat de Gruningen, 1762.

Lluis Xosé convertir en teniente xeneral en 1758 y combate na Guerra de los Siete Años, na qu'algama la victoria de Groningen y Johannisberg en 1762. Darréu recibe'l cargu d'Alministrador de Borgoña.

En 1764 remocica'l Palaciu Borbón, baltando la residencia del Palaciu de Condé en París, sobre'l que fai construyir l'actual Teatru de Odeón. Tamién realiza remodelaciones nel Castiellu de Chantilly.

Nel añu 1780 foi nomáu por Lluis XVI de Francia Coronel Xeneral de la Frontera Francesa. Sicasí, por cuenta de los sos públicos sentimientos lliberales oponer a la disolución de los miembros del Tercer Estáu, robláu pol rei'l 27 d'avientu de 1789. Foi amás unu de los primeros nobles n'escapar de Francia tres la Toma de la Bastilla.

Nun principiu fuxó a los Países Baxos y más tarde a Turín.

Foi declaráu traidor y los sos bienes confiscados. Entamó un "Exércitu d'Emigrantes Franceses" na ciudá alemana de Worms, y les potencies aliaes financiaron la iniciativa pero pretendíen el control militar. Apostáu a veres del Rin, mientres 1794 y 1795 l'exércitu de Condé tuvo sol control inglés y dempués austriacu hasta 1797 y más palantre, tres el Tratáu de Campo Formio, so dominiu rusu.

Pese al valerosu comportamientu demostráu nes batalles de Wissembourg, Hagenau y Bentheim, Condé tien d'eslleilo dempués del Tratáu de Lunéville.

L'añu 1800 instalar en Gran Bretaña col so fíu na ciudá de Wanstead. Caltién una correspondencia secreta colos realistes residentes en Francia y en particular col Xeneral Jean-Charles Pichegru. Una vegada descubiertos costó-y a Pichegru una condena na Guayana Francesa (de la que llogra safase) y dempués, la vida.

Cola restauración volvió a Francia en 1814, y Lluis XVIII de Francia -y reentregó el cargu de Gran Maestre de Francia, que-y fuera suspendíu mientres el periodu republicano y primer Imperiu.

Vida privada[editar | editar la fonte]

El 3 de mayu de 1753 casar en Versalles con Carlota de Rohan, fía de Carlos de Rohan, Príncipe de Soubise y Duque de Rohan-Rohan, con quien tuvo trés fíos:

En segundes nupcias casóse cola princesa María Catalina Brignole Sale (1737-1813), vilba de Honorato III de Mónaco.

Foi'l güelu maternu del desafortunáu Lluis Antoniu Enrique de Borbón-Condé, Duque d'Enghien, el postreru socesor de la dinastía Borbón.

Títulos[editar | editar la fonte]

Órdenes[editar | editar la fonte]

Franceses[editar | editar la fonte]

Estranxeres[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Lluis IV de Condé

Príncipe de Condé

1740-1818
Socesor:
Lluis VI de Condé

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. «LIBRIS» (7 xineru 2013). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  3. 3,0 3,1 Identificador de persona en The Peerage: p22020.htm#i220191. Data de consulta: 7 agostu 2020.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]