Lluis I de Borbón-Condé

De Wikipedia
Lluis I de Borbón-Condé
Vida
Nacimientu Vendôme7 de mayu de 1530[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte Jarnac13 de marzu de 1569[1] (38 años)
Causa de la muerte muertu en combate
Asesín Joseph-François de Montesquiou (en) Traducir
Familia
Padre Carlos IV de Borbón
Madre Francisca de Alençon
Casáu con Éléonore de Roye (es) Traducir (1551 (Gregorianu) – )[2]
Francoise d'Orléans-Longueville (es) Traducir (1565 (Gregorianu) – )[2]
Pareyes Isabelle de Limeuil (es) Traducir
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Borbón
Estudios
Llingües falaes francés medio (es) Traducir[4]
Oficiu políticumilitar
Graduación xeneral
Cambiar los datos en Wikidata

Lluis I de Borbón, príncipe de Condé (7 de mayu de 1530Vendôme – 13 de marzu de 1569Jarnac) foi un importante líder y xeneral hugonote. El primeru de la caña familiar de Borbón-Condé. Fíu de Carlos IV de Borbón y de Francisca de Alençon.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació en Vendôme, quintu fíu de Carlos de Borbón, duque de Vendôme, y hermanu menor d'Antoniu de Borbón (1518-1562), quien se casó con Xuana d'Albret, reina de Navarra; el fíu d'estos, sobrín del príncipe Lluis, aportó a el rei Enrique IV de Francia (1553-1610).

Lluis, xeneral del exércitu de Francia, lluchó na batalla de Metz en 1552 y na Batalla de San Quintín en 1557, onde'l duque de Guisa intentó defender ensin ésitu a Francia del ataque de les fuercies imperiales de Carlos V.

Convertíu al Protestantismu, tuvo envolubráu na Conxura de Amboise (1560), entamada pola Casa de Borbón y los líderes hugonotes, que buscaben el secuestru del nuevu monarca francés Franciscu II (1544-1560) y asina usurpar el poder a los Guisa, católicos estrictos y dueños de la rexencia. El plan falló y terminó nuna tarrecible matanza d'hugonotes. Arrestáu n'ochobre de 1560, foi puestu en llibertá en 1561.

Vueltes a entamar les Guerres de Relixón, el 2 d'abril de 1562 l'exércitu hugonote de Condé prindó Orleans, onde suponía taba secuestráu'l rei de Francia, Carlos IX, polos Guisa. La reina Catalina de Médicis proclamó que nin ella nin el so fíu taben secuestraos y consideró l'acción de Condé deslleal y rebalba. El xeneral protestante foi prindáu na Batalla de Dreux (1562). En Orleans, Franciscu I, duque de Guisa, foi asesináu. Y cuando la reina entendió que les coses diríen a peor, una tregua dexó que Lluis llegara a un alcuerdu col partíu católicu, la Paz de Amboise (1563), que toleraba'l protestantismu hugonote. Los enfrentamientos relixosos volver# a entamar en 1567 y el príncipe Lluis cai asesináu na Batalla de Jarnac, 1569. El so fíu Enrique tamién foi xeneral hugonote.

Matrimoniu y fíos[editar | editar la fonte]

El 22 de xunu de 1551, casóse con Lleonor de Roucy de Roye (1536-1564), llogrando como dote'l pueblu de Conti-sur-Selles, que pasaría depués a llinia de los príncipes de Conti. Fíos de Lleonor y Lluis Borbón-Condé:

  • (5 fíos de vida efímera: * Margarita de Borbón (1556), Carlos de Borbón (1557), Lluis de Borbón (1562-1563), Madalena de Borbón (1563) y Catalina de Borbón (1564))

Habiendo enviudado, contraxo segunda nupcias (8 de payares de 1565) con Francisca d'Orleans-Longueville (1549-1601), descendiente per llinia masculina del rei Carlos V de Francia. Fíos de Francisca y Lluis:

  • (2 fíos de vida efímera: Lluis de Borbón (1567-1568) y Benjamín de Borbón (1569-1573))


Predecesor:
Títulu creáu

Príncipe de Condé

15461569
Socesor:
Enrique I de Condé
Predecesor:
Xuan de Soissons
Conde de Soissons
15571569
Socesor:
Carlos de Soissons
Predecesor:
Xuan de Soissons
Conde de Enghien
15571566
Socesor:
Eleváu a ducáu predecesor4= Eleváu de condáu
Predecesor:
'
Duque de Enghien
15661569
Socesor:
Enrique I de Condé

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. 2,0 2,1 Identificador de persona en The Peerage: p11373.htm#i113728. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.