Lliteratura griega

De Wikipedia

La lliteratura griega, ye aquella escrita por autores autóctonos de Grecia y árees xeográfiques d'influencia; munches compuestes nos sos dialeutos. Estender a lo llargo de tolos periodos d'escritores d'esi orixe.

Lliteratura griega antigua (anterior al 300 e. C.)[editar | editar la fonte]

Lliteratura griega clásica[editar | editar la fonte]

Bustu doble de Homero y Menandro. Copia romana d'un orixinal griegu perdíu.

La lliteratura griega clásica entiende aquella escrita en griegu antiguu dende los más antigües muertes escrites en idioma griegu hasta'l sieglu IV y la puxanza del Imperiu bizantín.

Autores principales de la lliteratura griega[editar | editar la fonte]

Poesía llírica[editar | editar la fonte]

Naz ente los sieglos VIII y VII e. C. Los eruditos alexandrinos falen del canon de los Nueve poetes llíricos como de daqué yá establecíu: Alcmán de Esparta, Safu, Alceo de Mitilene, Anacreonte, Estesícoro, Íbico, Simónides de Ceos, Píndaro y Baquílides. La nómina ye muncho más amplia:

Baquílides, autor d'himnos a los dioses y epinicios

Traxedia y comedia antigua[editar | editar la fonte]

Odeón de Mesene.

Nel sieglu V, yera clásica, surde'l drama a partir de los misterios dionisíacos. De los centenares de traxedies escrites ya interpretaes mientres la dómina clásica, namái sobrevivió un númberu llindáu d'obres:

La comedia antigua surdió del cultu a Dioniso, pero nesti casu les obres taben llenes d'una franca obscenidad, abusos ya inxuries. Autor destacáu foi:

  • Aristófanes (444-385 e. C.). Aristócrata, ataca la charlatanería, tanto filosófica como política. Los caballeros, Les nubes (contra los filósofos), Les aviespes, Les aves, Lisístrata (contra la guerra), Les xaronques, L'asamblea de les muyeres.

Historia[editar | editar la fonte]

Bustu de Heródoto. Copia romana d'un orixinal griegu perdíu.

Dos de los más influyentes historiadores que floriaron mientres la era clásica griega:

Un tercer historiador, Xenofonte (431-354 e. C.), empezó los sos Heléniques onde Tucídides cesara la so narración de la guerra del Peloponeso (alredor del 411 e. C.), y prosiguió la historia hasta'l 362 e. C. Otres obres sos son Apoloxía de Sócrates y Ciropedia o Educación de Ciro. La so obra más conocida ye la Anábasis: Xenofonte acompañó con un exércitu mercenariu al príncipe persa Ciro el Mozu contra Artaxerxes II. Tres la derrota de Cunaxa, dirixó la retirada de los Diez Mil.

Prosa[editar | editar la fonte]

Los mayores llogros na prosa del sieglu IV e. C. producir na filosofía. Ente tolos filósofos, sobresalen trés nomes: Sócrates (470-399 e. C.), Platón (427-347 e. C.), y Aristóteles (384-322 e. C.).

Surden entós los grandes oradores:

Periodu helenísticu[editar | editar la fonte]

En 338 e. C. toles ciudaes estáu griegues sacante Esparta fueren conquistaes por Filipo II de Macedonia. El fíu de Filipo, Alexandru Magnu, estendió enforma'l territoriu conquistáu pol so padre. La ciudá d'Alexandría nel norte d'Exiptu convirtióse, dende'l sieglu III e. C., nel centru destacáu de la cultura griega.

Poesía griega tardida[editar | editar la fonte]

Florió mientres el sieglu III e. C.:

Otros xéneros[editar | editar la fonte]

Columna en calteres unciales del testu d'Esdras de la Septuaginta.

Una de les más pervalibles contribuciones del periodu helenísticu foi la traducción del Antiguu Testamentu al griegu. La so redaición llevar a cabu ente los años 250 y 150 e. C., n'Alexandría. Se la llapada Septuaginta. Esti nome de Setenta deber a que la tradición xudía, recoyida n'atribuyir la so traducción a 72 sabios xudíos (seis de cada tribu) en 72 díes.

Dómina romana (146 e. C.-395 d. C.)[editar | editar la fonte]

En 146 e. C. Roma conquista Grecia y convertir nuna provincia del Imperiu romanu primeru y del Imperiu Romanu d'Oriente dempués.

Historiadores[editar | editar la fonte]

Los historiadores más significativos de la dómina posterior a Alejandro'l Grande fueron:

Manuscritu bizantín del sieglu XII nel que ta escritu'l xuramentu hipocráticu en forma de cruz. Biblioteca Vaticana.

Novela bizantina[editar | editar la fonte]

Desenvolvióse durantes los sieglos II y III, anque la datación exacta de les obres ye revesosa.

Otros xéneros[editar | editar la fonte]

El médicu Galeno (131-201) ye'l personaxe más significativu de la Medicina antigua dempués de Hipócrates, qu'estableció les bases de la medicina nel  e. C.

Lliteratura bizantina (395-1453)[editar | editar la fonte]

Empiezo del evanxeliu de Lucas nun manuscritu bizantín de principios del sieglu XI.

La lliteratura bizantina ye la escrita en griegu medieval, mientres la hexemonía del Imperiu bizantín. Ye espresión de la vida intelectual de la parte helenizada del Imperiu romanu d'Oriente mientres la Edá Media cristiana. Combina civilización griega y cristiana sobre'l fundamentu común el sistema políticu romanu, allugáu na atmósfera intelectual y etnográfico del Oriente Próximu.

La lliteratura bizantina parte de cuatro elementos culturales distintos: el griegu, el cristianu, el romanu y el oriental, que'l so calter combinar. La imaxinación oriental envolubra les aportaciones de la cultura intelectual helenística, la organización gubernamental romana y la vida emocional del cristianismu.

Jorge de Pisidia (sieglu VII). Poesía épica. Espedición de Heraclio contra los perses.

Lliteratura griega moderna (posterior a 1453)[editar | editar la fonte]

Exemplu contemporaneu d'antigua escritura griega.

La lliteratura griega moderna ye aquella escrita en griegu modernu dende'l sieglu XV.

Lliteratura contemporánea[editar | editar la fonte]

Epitafiu na tumba de Nikos Kazantzakis. Traducción: «Nun espero nada, nun tarrezo nada, soi llibre».

Nel sieglu XIX, cola independencia de Grecia, produzse una renacencia de la so lliteratura:

Yá nel sieglu XX:

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Bowra, C. M. (2007). Introducción a la lliteratura griega. Traducción al cargu de Luis Gil Fernández. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-2877-3.
  • Historia de la lliteratura clásica (Cambridge University). Madrid: Editorial Gredos.
  1. P. Y. Easterling y B. M. W. Knox (eds.) (1996). Literatura griega. Traducción Federico Zaragoza Alberich. ISBN 978-84-249-1421-9.
  2. Y. J. Kenney y W. V. Clausen (eds.) (1996). Literatura llatina. Traducción Elena Bombín. ISBN 978-84-249-1402-8.
  • Lesky, Albin. Historia de la lliteratura griega. Madrid: Editorial Gredos.
  1. Volume I. 2009. ISBN 978-84-249-0178-3.
  2. Volume II. 2010. ISBN 978-84-249-1156-0.
  • Bergua, Juan B. La Grecia Clásica. Traducción, prólogu y notes por Juan Bautista Bergua, Clásicos Bergua. Madrid: Ediciones Ibériques, La Crítica Lliteraria. ISBN 978-84-7083-059-4.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]