Llista de plantes melecinales (A-B)

De Wikipedia

La plantes melecinales que'l so nome más conocíu empieza por A y B son:

Reséñense dalgunes de les plantes con usu melecinal más conocíes.

Aceituno[editar | editar la fonte]

Simarouba glauca
[1] Del aceituno utilícense les fueyes, la corteza y raigañu.[2] Otros nomes populares, en Guatemala: Jocote de micu, Negrín; Olivu; Pasac.
El fervinchu de corteza y raigañu usar pa tratar la malaria, afecciones gastrointestinales (foria, dispepsia atónica, debilidá, amebiasis, merucos, tricocéfalos, vultura), Nerviocismo, fiebres intermitentes, tos. La tintura de fueyes tien actividá antiamebiana. Les fueyes machucaes aplíquense tópicamente[nota 1] pal tratamientu d'afecciones cutanees y delles formes de cáncer.[3]

Agastache[editar | editar la fonte]

Agastache rugosa
Del agastache, tamién conocíu en Centroamérica como "menta coreana", utilícense les fueyes y les flores.[4]
La cocción o fervinchu de les fueyes y flores usar por vía oral pa tratar afecciones gastrointestinales (roxura, foria, dispepsia, dolor d'estómagu, flatulencia, indixestión, estomagada, basca) y respiratories (respigos, fiebre, influenza, malaria, resfriáu), como un desodorizante y cicatrizante bucal en casos d'afta o fueu, pa solliviar les consecuencies del usu escesivu de vinu o bébores alcohóliques y pa la estomagada de la embarazada.
Atribúyese-y propiedaes antiemética, arumosa, carminativa, diaforética, dixestiva, espasmolítica, estomáquica, febrífuga, virucida.
Artemisia absinthium ye emplegada n'América Llatina como planta melecinal y pa producir amargosu, aguardiente d'axenxu

Axenxu[editar | editar la fonte]

yerba maistra (Artemisia absinthium)
Utilízase como planta melecinal.[5]

Utilízase como tónicu estomacal (contraresta la indixestión y el dolor gástricu), vermífugo y antisépticu. L'aceite d'axenxu puro ye bien venenosu. Afecta'l sistema nerviosu.[ensin referencies]

Fueyes y polliscos colléchense de primeres de la so fructificación, precisando un ensugáu natural o artificial. Les sos sustancies actives inclúin silica, dos elementos amargosos (absintina y anabsintina) a les que debe les sos propiedaes dixestives; aceite esencial ricu en tuyona d'aición vermífuga y emenagoga, pero tóxica en dosis altes; sales minerales (nitratu potásicu), tanín y resina, acedu málico, y acedu succínico.
Aplicáu correutamente, l'axenxu tien unes interesantes propiedaes melecinales, como:

Tónicu gástricu: como toles plantes amargoses desenvuelve un efeutu tónicu sobre'l estómagu, aumentando'l mambís y aguiyando la secreción de zusmios gástricos. Como bien indica Font Quer, «l'axenxu nun tien de tomar se ensin necesidá».

Colerético: pol fechu d'aumentar la secreción biliar, exerz sobre'l fégadu una aición favorable, descongestiva y d'estímulu de les sos funciones. Resulta apropiáu nos casos de insuficiencia hepática, y na fase de convalecencia de les hepatitis víriques.

Emenagogo potente: Avicena, el renombráu médicu persa del sieglu XI, prescribir «p'aselar a les muyeres agries y biliosas».

En medicina, la yerba usar pa faer un té p'ayudar a la muyer embarazada mientres el trabayu de partu. Amás faise un vinu por maceración. Como polvu fai una tintura. L'aceite de la planta puede usase como estimulante cardiacu p'ameyorar la circulación sanguínea. L'aceite puro de Artemisia ye bien venenosu, pero a una dosificación xusta, y non escesiva, nun ufierta riesgos.

Alcotan (Cissampelos pareira).

Alcotán[editar | editar la fonte]

Cissampelos pareira
De la planta d'alcotán utilízase'l raigañu, la fueya, corteza.[6] Conozse tamién, popularmente, en Guatemala, como: curarina, cuxbá, cuxoguí, guaco, ixcatú-can, oreya de mure, tamagás.
La decocción de raigañu úsase oralmente contra mordedura de culiebra y oros animales venenosos, diabetes, ictericia, reumatismu, gonorrea, ayuda al partu y previén albuertos; taquicardia, afecciones gastrointestinales (foria, disentería, gastralgia,[nota 2] inapetencia, parasitismu), y respiratories (asma, resfrios).
Tópicamente usar p'afecciones de la piel (erupciones, crisipela[7]). El fervinchu usar pa tratar afecciones renales (cálculos, cistitis, leucorrea, hidropesía). La tintura usar pa combatir fiebre y malaria.
Altamiza (Tanacetum parthenium)

Altamisa[editar | editar la fonte]

Tanacetum parthenium
De l'altamiza utilízase tola planta fresca o seca.[8] Conozse tamién colos nomes de: artemiza, santa maría, chapote, chusita, matasano, iztactzapotl, cochitzapotl (azteca), yerba santo, yerba de altamira, manzanillo.
El fervinchu de la planta fresca o seca usar pa tratar foria, dolores, resfrío, parasitosis, estaos biliosos y nerviosismu, pa prevenir l'asma, artritis, y migraña, nel partu dismenorrea y dolor d'oyíos. Aplicada en cataplasma usar pa tratar tumores, y diverses formes de cáncer.[9]
Amargón (Taraxacum officinale)

Amargón[editar | editar la fonte]

Taraxacum officinale
Del amargón utilízase tola planta.[10] Conozse tamién como: achicoria, botón d'oru, diente de lleón, lechuguilla.
La decocción de la planta, principalmente'l raigañu, usar pa tratar asma, afecciones gastrointestinales (foria, gastritis, estriñimientu, indixestión, inapetencia), diabetes, desordes hepáticos (cálculos biliares, cirrosis) urinarios y renales, hipertensión, edema cardiacu y hidropesía.
La decocción aplícase tópicamente en diverses afecciones de la piel.
Coles fueyes nueves prepárase una ensalada tónico y depurativo.
La cataplasma del cocimientu de fueyes o zusmiu usar pa tratar verrugas, tumores, y ciertes formes de cáncer,[11] la planta fresca aplicar en mordedura de culiebres.

Los raigaños como sustitutivu del cafe.

Apacin[editar | editar la fonte]

Petiveria alliacea
Del apacin utilízase tola planta.[12] Conozse tamién como: Anamú, yerba de gallinitas, ipacina, payche, zorrillo o guiné.
El cocimientu de fueyes usar pa tratar afecciones gastrointestinales (foria, disentería, flatulencies), respiratories (amigdalitis, asma, bronquitis, catarru, tos ferina), nervioses (calambres, epilepsia, histeria, rabia), dolor de cabeza y de mueles, caries, reumatismu y diabetes.
Topicamente les compreses y cataplasmes usar pa tratar úlceras, tumores, ya infeiciones dérmiques (absesos, forúnculos, tiña).
La fueya fresca estrumida esneldar pa tratar cefalea y sinusitis. La tintura usar en resfregones como linimento pa dolores reumáticos.
El cocimientu del raigañu, suministráu por via oral usar pa tratar asma, catarru, cistitis, dismenorrea, enfermedaes venérees, fiebre, inflamación, neumopatía. Per vía tópica aplicar en compresasy cataplasmes pa tratar diverses afecciones de la piel (granos, erupciones, psoriasis). Mazcada, la fueya usar pa dolor de mueles. Inalada, pal dolor de cabeza y la sinusitis. En linimento, a partir d'una tintura pa solliviar el reumatismu y machucada pa repeler inseutos y pioyos de los neños y animales domésticos.

Apazote[editar | editar la fonte]

Teloxys ambrosioides
Del apazote utilízase tola planta.[13]
El cocimientu usar pa tratar afecciones gastrointestinales (foria, disentería, estriñimientu, inapetencia, indixestión, flatulencia, parasitosis intestinal), respiratories (asma, catarru), y nervioses (corea), dolor de mueles, desordenes menstruales, malaria, reumatismu, hipertensión, y solliviar trestornos cardiacos.
La decocción de fueyes y granes úsase topicamente en cataplasmes pa tratar quemadures, raspones, hemorroides, herpes, infeiciones de la piel, llagues, úlceras, picadures d'inseutos, quebres, dislocaciones, tumores y ciertos cánceres.[14] Los supositorios del polvu de les fueyes aplicar en casos d'apendicitis.
Apiu (Apium graveolens)

Apiu[editar | editar la fonte]

Apium graveolens
Aición: l'apiu tien propiedaes antiinflamatorias, antirreumática, sollivia los gases, aguiya'l fluxu d'orina. D'antiguo creíase que yera un afrodisiacu, sicasí anguaño (2010) l'apiu considérase un sedante nidiu :Considérase un

desintoxicante, los sos tarmos, fueyes y granes aguiyen los reñones por qu'esanicien les toxines, actuando sobremanera nos sales que s'atropen nes articulaciones y provoquen rixidez ya inflamación. Problemes artríticos y reumáticos

Les granes contienen un aceite volátil qu'aguiya la eliminación de toxines de los reñones; sobremanera ayuda a esaniciar sales, como los uratos, que suelen provocar la inflamación y la rixidez del sistema musculo esqueléticu, pa solliviar los gases y l'hinchadura del estómagu; les granes tomar pa solliviar el dolor y la rixidez de les articulaciones y los músculos, sobremanera pela mañana, según pa esaniciar l'acumuladura de líquidos rellacionada cola artritis, y pa solliviar los síntomes de la gota, o prevenila.
El zusmiu de los sos tarmos y fueyes ye un escelente suplementu diariu porque ayuda a la desintosicación y perder pesu. Ye especialmente afechu pa quien tienen enclín a retener líquidos.
Contraindicaciones: Les granes nun se deben tomar mientres l'embaranzu o en casu d'enfermedá de los reñones. N'ocasiones puede provocar reaiciones, alérxiques, como la dermatitis.
Arrayán

Arrayán[editar | editar la fonte]

(Eugenia ellí y otres especies)
Son aplicables fueyes y fruta.[15]
Utilizar poles sos propiedaes astringentes, antisépticas, balsámiques (pa curar firíes, llagues o otres enfermedaes), y hemostáticas (pa controlar hemorraxes), en fervinchos, decocciones y productos cosméticos.[16]
Na medicina popular, el arrayán foi utilizáu pal tratamientu de la diabetes. Comprobóse qu'estractos aguacientos de arrayán tienen efeutos hipoglicemiantes (mengua l'azucre nel sangre, ensin actuar sobre los niveles de glucosa normales. Prepárase un fervinchu de arrayán con una cuyaradina de fueyes nuna taza d'agua.
Ye un tónicu(aumenta'l tonu muscular y da más puxanza) y dizse qu'aguiya los órganos y les sos funciones que tean aparraos. Ye útil pal tratamientu de desigües pulmonares y pa compensar el sudu nocherniego de la tuberculosis.
Como usos esternos: Les fueyes secu y moler aplicaes sobre la firida, ayuda a encarnala. En forma d'emplastu aplicáu en forma llocal, sirve p'ayudar al resolución de quebrar ya hinchadures, según pa menguar les molesties causaes pol reumatismu.
Les fueyes de arrayan fresques, machucaes y puestes a macerar n'aceite de olica mientres tres selmanes, al sol, torguen la cayida del pelo.
Les fueyes verdes pueden ser mazcaes pol so sabor agriduz pa beneficiar les encias y blanquiar los dientes, utilizar el polvu de les fueyes de arrayan conu dentífrico prestosu.[17]
Principios activos: Les fueyes, les flores y los frutos contienen taninos, un aceite esencial a paretir del cual se aisla el mirtol, compuestos por eucaliptol y d-pineno, vitamina C y acedu citrico y málico.

Árnica[editar | editar la fonte]

(Heterotheca inuloides)
firíes, contusiones, esguinces, dolores reumáticos, cólicos menstruales, gastritis y úlceras
Preparación de la ayahuasca en Iquitos, Perú.

Bacche[editar | editar la fonte]

Eupatorium semialatum
El bacche conozse tamién como: baqcé, barretillo, chicajol, fueya tema, sal de venáu. Ye un arbustu nativu de Guatemala, montés y abondosu en montes húmedos. Utilízase les fueyes y la corteza.[18]
La decocción de les fueyes utilizar en Guatemala, y especialmente n'Alta Verapaz, como tratamientu pa la diabetes y el paludismu. Tamién s'usa pa tratar afecciones gastrointestinales, (amebiasis, foria, disentería, dolor d'estómagu, inflamación intestinal), dolor de cabeza, dolor de cuerpu, dolor de güesos, enfermedaes del sangre y de los reñones, inflamación del fégadu, tos y tos ferina.

Barbasco[editar | editar la fonte]

Piscidia grandifolia
El barbasco conozse popularmente tamién como: chijol, habín, llorasangre, papaché, palu de zope, zopilote.[19] Ye un árbol d'unos 15 m d'altor.
Les fueyes cocíes usar pa tratar afecciones respiratories (asma, catarru, gripe, tos, tos ferina), cefalea, dismenorrea, dolores, fiebre, gastritis, velea, estomagaes y tiña.
La corteza usar pa tratar alcoholismu, asma, bronquitis, cefalea, deliriu, dolor de mueles, velea, histeria, neuralxa, tos ferina y rabia. La corteza y el raigañu usar pa dolores (cabeza, mueles, neuralxa).
Los sos frutos úsense como venenu nes fleches.Los testos mayes prescriben la decocción de la fueya en baños con fines melecinales (asma, fiebre, tinea) y tóxicos. La corteza y les fueyes usar pa intoxicar peces. Atribúyense-y propiedaes analxésiques, anestésiques, antisépticas, ictiotóxicas, insecticides, midriática, narcótica, purgante, sedante, sudorífica.

Bolsa de pastor[editar | editar la fonte]

Capsella bursa-pastoris
Conozse popularmente tamién como: pan y quesucu. Ye una planta nativa d'Europa, llargamente espublizada en tol mundu, incluyendo l'occidente de Guatemala, onde crez ente los 1,300 y los 3,900 msnm. Ye una planta biañal d'ente 10 y 60 cm d'altor.[20] Conocida dende l'antigüedá, foi bien usada na Edá Media. Citada por Dioscórides como hemostático.
La decocción de llantar usa pa tratar afecciones dixestives (foria, disentería), tuberculosis, dismenorrea, hipertensión, hematuria hemorraxa, metrorragia y nefritis.
Per vía tópica y oral aplicar pa tratar úlceras, fibroma, tumores y diverses formes de cáncer,[21] inflamación ya irritación de les mucoses; el polvu de fueyes seques usar pa ensugar firíes. La tintura de la planta fresca usar pa regular desordenes menstruales, cistitis, urolitiasis y foria.

Berru[editar | editar la fonte]

Nasturtium officinale
Utilícense: Fueyes, raigañu, biltos tienros y frescos.
El berru ye un purgante, estimulante dixestivu. Na provincia de Chimborazo aprovéchense estes cualidaes pal tratamientu de neños, nuevos y adultos por problemes estomacales.[22]
Diuréticu. Utilízase'l fervinchu de berru, na Provincia de Chimborazo, pal tratamientu de les infeiciones de les vias urinaries (usar la planta fresca pa esta finalidá).[23] Pal fervinchu usar una cuyaradina de biltos tienros en 1/2 taza d'agua, tres veces per día; nun dexar reposar o ferver por enforma tiempu porque se va perder la vitamina C.
Boldo (Peumus boldus)

Boldo[editar | editar la fonte]

Peumus boldus
Del boldo utilícense: Fueyes fresques o seques y los frutos.[24] Conózse-y popularmente en Guatemala tamién por llimonucu.[25]
Aguiya les funciones dixestives al aumentar la secreción biliar.[26] Contién boldina que ye hepatoprotector.[27] Utilízase un fervinchu con media cuyaradina de fueyes de boldo nuna taza d'agua.
Actúa tamién sobre'l sistema nerviosu causando suañu y leve anestesia.
Ye diuréticu. El fervinchu de boldo, pero tamién l'aceite de boldo a razón de 5 gotes, foi atopáu beneficiosu nes infeiciones génitourinarias.
La infusuón de fueyes usar pa tratar afecciones gastrointestinales (dispepsia, flatulencia, gastritis, indixestión, úlcera),[28] hepátiques (cálculos, ictericia, cólicu, insuficiencia y litiasis biliar, inflamación)[29] y genitourinarias (gonorrea, nefritis, sífilis, uretritis), xaqueca, gota y reumatismu.
Les fueyes machucaes aplíquense tópicamente pa curar raspones y llagues. Los baños calientes fomentos y cataplasmes usar pa tratar reumatismu, hidropesía, sífilis, migraña y cefalea.[30]
El zusmiu de la fueya fresca usar pa dolor d'oyíos[31]- El vinu, jarage, tintura y mestranzu de les fueyes fresques usar pa tratar afeccionnes hepátiques y reumátiques).[32] El cocimiennto de la corteza usar pa dolor d'estómagu, tos y debilidaes nervioses.[33]
Principios activos: Un alcaloide, la boldina, anque en bien poca cantidá, ye abonda por que sirva como remediu.[26]
Contraindicaciones: En casos de obstrucción de les vias biliares. Nel embaranzu, pol so conteníu d'alcaloides. La boldrina por demás puede resultar tóxica. Como síntomes d'intoxicación amuésase gran exitación, reflexos y respiración esaxerada, qu'inclusive puede causar la muerte.
Borago officinalis

Borraja[editar | editar la fonte]

Borago officinalis
De la borraja utilícense: Les fueyes, preferiblemente tienres; flores y granes.[34]Pliniu'l Vieyu y Galeno referir a les sos propiedaes diurétiques. Los guerreros celta usar pa preparar un vinu que-yos daba coraxe pa la batalla.[35]
Bona contra la tos. Pola so aición descongestionante, calmante y expectorante en fervinchu. Pa catarros en vias altes, infeiciones respiratories, bronquitis y traqueitis, tomáu en fervinchu concentráu, enantes de chase pela nueche. Dizse que ye útil pa baxar la fiebre y pa recuperar la vitalidá mientres la convalecencia. En fervinchu utilizar 1 cuyaradina de flores; o bien 2. 3 cuyaradines de fueyes con media taza d'agua ferviendo, dexar reposar 5 minutos, tomar 3 vegaes per día, por 6 - 8 díes.[36]
Usu esternu: Les fueyes de borraja pueden ser aplicaes a irritaciones de la piel; ayuda a estrayer venenos. El calciu líquidu y les protéinas presentes nes fueyes, utilícense aplicándoles sobre un frayatu del güesu o sobre los güesos rotos en recuperación.[37]
Principios activos: mucílagos, taníns, saponina, acedu salicílicu, nitratu de potasiu, sales, alcaloides (alantoína).[26]
Contraindicaciones: Nel embaranzu, pol so conteníu d'alcaloides, nun s'aconseya'l consumu frecuente de borraja.

Bretónica[editar | editar la fonte]

Lepechinia caulescens
Esta Planta ye utilizada pa tratar trestornos dixestivos (dolor d'estómagu, cólicos, indixestión) y carecimientos de indole femenín (cólicos menstruales y regularización de la menstruación); dolor de cabeza y pa baxar la temperatura en casu de fibre.

Buganvilea[editar | editar la fonte]

Bougainvillea glabra
Tamién conocida popularmente en Guatemala por: bombilia, cammelina, gutembilla, Jerusalém, napolón, pompilia; y en dellos países, incluyendo Guatemala, como: vernera.[38]
El fervinchu de les fueyes tienres y bráctees utilízase oralmente pal tratamientu d'afecciones gastrointestinales (foria, dolor d'estómagu), y respiratories (asma, bronquitis, catarru, dolor de pechu, fiebre, gripe, pulmonia, ronquera, tos, tos ferina). La decocción de los raigaños usar pa tratar fiebres y pol so efeutu purgante.

Notes y Referencies[editar | editar la fonte]

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Tópicu referir a la manera d'aplicación d'una melecina: D'usu esternu y llocal.
  2. (Del griegu gaster, estómagu, y algos, dolor). Sinónimu: cardialgia; gastrodinia. Dolor vivu, exacerbante, alcontráu pol paciente nel epigastriu [1].

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sinarouba glauca
  2. (CÁCERES), 1996 Páx. 51 y 52
  3. (HARTWELL JL.), 1982. P.222.
  4. (CÁCERES), 1996 Páx. 57 y 58.
  5. Plantes Melecinales, Pío Font Quer, Ed. Península.
  6. CÁCERES, 1996. Páx. 73 y 74
  7. Filariasis cegante, mal moráu o crisipela de la Mariña son sinónimos
  8. CÁCERES, 1996. Páx. 75 y 76
  9. Haertwell JL., 1982. Páx. 135.
  10. CÁCERES, 1996. Páx. 77 y 79
  11. Hartwell JL. 1982. Páx. 147.
  12. CÁCERES, 1996. Páx. 83 y 85
  13. CÁCERES, 1996. Páx. 86 a 88
  14. (Hartwell JL), 1982. Páx. 116.
  15. (PASSE) 2008. Páx.85 a 86
  16. (CESA - Intercooperación Suiza). 1993
  17. (CESA - Intercooperación suiza). 1993
  18. Cáceres), 1996. Páx. 89 y 90
  19. (CÁSERES), 1996. Páx. 91 a 93
  20. (CÁSERES), 1996. Páx. 97 y 98
  21. (Hartwell JL.), 1982. Páx.83.
  22. (PASSE), 2008. Páx. 91 a 94
  23. Curador tradicional de San Jorge Centro na provincia de Chimborazo.
  24. (PASSE), 2008. Páx. 95 a 98
  25. (Cáceres), 1996. Páx. 94 a 96
  26. 26,0 26,1 26,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes fores
  27. (PASSE), 2008. Páx. 95.
  28. (Farga C. Lastra J.), 1988. Páx. 20
  29. (Zin J. Weiss C.), 1980. Páx. 73.
  30. (De Feo V.) 1992, Fitoterapia 63:417.
  31. García H. 1991. Páx. 44.
  32. (Zin J. Weiss C.), 1980. Páx. 73.
  33. (Farga C. Lastra J.), 1988. Páx. 20
  34. (PASSE), 2008. Páx. 99 a 102
  35. (CÁSERES), 1996. Páx. 99 y 100.
  36. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes wh
  37. (ITZIK), 2007
  38. (CÁSERES), 1996. Páx. 101 y 102.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • CÁSERES A. 1996. Plantas de uso medicinal en Guatemala. Edición Universitaria. Universidá de San Carlos de Guatemala. 402 p.
  • CÁCERES A. JAUREGUI E. LOPEZ BR. LOGEMANN H. 1992. Cuadiernos DIGI 7-92. Actividad antifúngica de plantas de uso medicinal en Guatemala. Guatemala. DIGI-USAC. 89 p.
  • CÁCERES A. SAMAYOA B. 1989. Cuadiernos DIGI 6-89. Tamizaje de la actividad antibacteriana de plantas usadas en Guatemala para el tratamiento de afecciones gastrointestinales. Guatemala. DIGI-USAC. 138 p.
  • CECCHINI T. 1978. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. Barcelona. Ed. Ed. de Vecchi, 533 p. ISBN 978-84-315-2065-6
  • CEMAT-FARMAYA, 1992. Fiches populares sobre Plantes Melecinales (Serie 2). Guatemala. 180 p.
  • CEMAT-IMEPLAM, 1980. Informe del Primer Taller sobre Botánica Melecinal Guatemaliana. Guatemala. 51 p.
  • CESA - Intercooperación Suiza. Usos tradicionales de les especies forestales natives nel Ecuador, Quito. CESA. V3. 256 p.
  • CODEMPE - ECUARUNARI. 1999. Manual de la medicina de los pueblos Kichwas del Ecuador. Quito, ECUARUNARI. 79 p.
  • DASTUR JF. 1977. Medicinal Plants of India and Pakistan. India. CB Taraporevala Sons y Cia. 212 p.
  • DE FEO V. 1992. Medicinal and magical plants in the Northern Peruvian Andes. Fitoterapia 63: 417-440.
  • DEL FIERRO P. PANCEL L. 1998. Esperiencia silvicultural del monte nativu de Chile. Santiago: Publicaciones L.Castillo. 420 p.
  • DÍAZ JL., 1976. Uso de les Plantas Medecinales de México. Méxicu. IMEPLAM. 329 p.
  • DIESELDORFF EP., 1977. Les plantes melecinales del departamentu d'Alta Verapaz. Guatemala. Tip. Nac. 52 p.
  • DUKE JA. 1985. CRC Handbook of Medical Herbs. Boca Raton, CRC Press. 677 p.
  • ESTRELLA, E. 1990. El pan de América; etnohistoria de los alimentos aborígenes en el Ecuador. 3ª edición Quito, Ediciones Abya-Yala. 388 p.
  • FERRANDIZ VL., 1974. Medicina Vexetal. Villadrau. Ediciones Cedel. 415 p.Páx. 259.
  • FARGA C. Lastra J. 1988. Plantes d'usu común en Chile. Tomu I. Santiago. SOPRAMI. 119 p.
  • FONT QUER P. 1976. Plantes Melecinales. Barcelona. Labor. 1033 p.
  • FORÉS, R. 1997. Atles de les plantes melecinal y curatible; la salú al traviés de les plantes. Madrid. Culturam. 111 p.
  • GARCÍA RH. (1991) Plantes curatibles Mexicanes. Méxicu. Ed. Panorama. 263 p.
  • GEILFUS F., 1989. L'árbol al serviciu del llabrador. Santu Domingu. ENDA-Caribe/CATIE. 778 p.
  • GIRAULT L., 1987. Kallawayas Curanderos Itinerantes de los Andes de Bolivia.
  • GIRÓN LM. FREIRE AV. ALONZO A. CÁCERES A. (1991) Ethnobotanical survey of the melecinal flora used by the Caribs of Guatemala. J. Ethopharmacol 34:173
  • GRACIA AB., 1974. Vitamines y Medicina Herbaria s/p.
  • GRIEVE M., 1988. A Modern Herbal. London. Penguin Books 912 p.
  • GUZMÁN DJ., 1975.Especies Útiles de la Flora Salvadoriana. (Tomos I y II). San Salvador. Min. d'Educación. 703 p.
  • HARTWELL JL. 1982. Plants used against cancer. Lawrence, Quarterman Publications. 710 p.
  • HASTING RB., 1909. Melecinal legumes of Mexico: Fabaceae Papilionoideae. Part One. Econ. Bot. 44:336-348.
  • HUTCHENS AR., 1991.Indian Herbology of North America. Boston. Shambala. 382 p.
  • IIN, 1978. Aspeutos de la medicina popular nel área rural de Guatemala. Guatemala Indíxena 13:1-616.
  • ITZIK, A. 2007. Les plantes curatibles. Montevideo, Arquetipu. 354 p. ISBN 9789974804388
  • HONYCHURCH PN. (1986) Caribbean Wild Plants and their Uses. Hong Kong. Chichester, John Wiley & Sons. 338 p.
  • HOUSE P. LAGOS-WITTE S. 1989. Manual de 50 Plantes Melecinales d'Hondures. Tegucigalpa. CONS-H/CIIR/UNAH. 134 p.
  • HOUSE PR., LAGOS-WITTE S, OCHOA L, TORRES C, MEJÍA T, RIVAS M. 1995. Plantes Melecinales Comunes d'Hondures. Tegucigalpa. UNAH/CIMN-H/CIIR/GTZ, 555 p.
  • KEYS JD., 1976. Chinese Herbs. Rutland. Charles E. Tuttle Co. 388 p.
  • LEWIS DW. ELVIN-LEWIS MPF. 1977.Medical Botany. New York. John Wiley & Sons. 515 p.
  • LINARES E. FLORES B. BYE R. 1988. Seleición de Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Limusa. 125 p.
  • LINARES E. BYE R. FLORES B. 1990. Tés Curatibles de Méxicu. Méxicu. UNAM. 140 p.
  • LYLE EC. SIMON JE. (1989) Species and medicinal plants: Recent Advances in Botany, Horticulture & Pharmacology. 4 267 p. páxs. 58-59
  • MARTÍNEZ M. 1992. Les Plantes Melecinales de Méxicu. Méxicu. Ed. Botes. 656 p. ISBN 968-6334-07-6
  • MEJÍA JV., 1927. Xeografía de la República de Guatemala. Guatemala. Tipografía Nacional. 400 p.
  • MELLEN GA., 1974. L'usu de les plantes melecinales en Guatemala. Guatemala Indíxena 9: 102 - 148.
  • MENDIETA RM. DEL AMO S. 1981. Plantes Melecinales del Estáu de Yucatán. Xalapa. INIREB. 428 p.
  • MORTON JF. (1981) Atlas of Medical Plants of Middle America. Springfield, Charles C Thomas. 1420 p.
  • NÚÑEZ E. (1964). Plantes Melecinales de Puertu Ricu. Puertu Ricu. Universidá de Puertu Ricu. 245 p.
  • NÚÑEZ E. 1986. Plantes Melecinales de Costa Rica y la so Folcklore. San José. Universidá de Costa Rica 318 p.
  • ODY P. 1993. The Complete Medical Herbal. London. Dorling Kindersley. 192 p.
  • OLIVER-BEVER B. (1986) Medicinal Plants in Tropical West Africa. Cambridge. Cambridge University Press. 375 p.
  • ORELLANA SL. 1987. Indian Medicine in Highland Guatemala. Albuquerque. Univ. Of New Mexico Press. 308 p.
  • PASSE, Medicina Tradicional Andina y Plantes Curatibles. Ministeriu de Salú - Programa de Sofitu al Sector Salú nel Ecuador - Gobierno del Ecuador - Unión Europea. Setiembre de 2008. 554 p.
  • PITTIER H. 1971. Les Plantes Avezaes en Venezuela. Caracas. Fundación Eugenio Mendoza. 620 p.
  • PLANTER, 1989. Obtención y aprovechamiento de extractos vegetales de la flora salvadoreña. San Salvador. Universidá d'El Salvador. 619 p.
  • POTTERTON D. 1983. Culpeper's Color Herbs. New York. Sterling Publishing Co. 224 p.
  • PRUTHI JS. (1979) Spices and and Condiments. New Dehli. National Book Trust. 269 p.
  • ROBINEAU L. 1991. Escontra una farmacopea caribeña. Santu Domingu. ENDA-Caribe. UNAH, 475 p.
  • RONQUILLO FA. MELGAR MF. CARRILLO JE. MARTÍNEZ AB. 1988. Especies vexetales d'usu actual y potencial n'alimentación y medicina nes zones semiáridas del nororiente de Guatemala. Cuadiernos DIGI 5-88. 249 p.
  • SCHULTES RE. HOFFMAN A. 1980. The Botany and Chemistry of Hallucinogens. Springfield. CC Thomas. 437 p.
  • SEAFORTH CE. ADAMS CD. SYLVESTER Y. 1985. Guide to the Medicinal Plants of Trinidad & Tobago. London. Common wealth Secretariat. 221 p.
  • SINGH YN., 1986. Traditional medicine in Fiji: Some herbal folk cures used by Fiji Indians. J. Ethnopharmacol, 15:57 – 88.
  • STANDLEY PC. 1930. Flora of Yucatan. Chicago. Bot. Ser. Pub. 279. Vol 3, 492 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1961. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(7): 281 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1966. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(8): 37 - 412.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1970. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(9): 236 p.
  • STANDLEY JC. WILLIAMS LO. 1975. Flora of Guatemala. Fieldiana: Botany 24(11): 93 – 354.
  • THOMAS OO., 1989. Perspectives on ethno-phytoterapy of “Yoruba” medicinal herbs and preparations. Fitoterapia 60:49 - 60.
  • THOMSON WAR. 1980. Les Plantes Medicinalles. Barcelona. Ed. Blume. 220 p.
  • VÉLEZ F. VALEY de VÉLEZ G. 1990. Plantes alimenticies de Venezuela. Caracas. Fundación Bigott. 277 p.
  • VIDAL. 2010. Le Guide des Plantes qui soignent - La phytothérapie à l'épreuve de la science. Editor Vidal. Francia. 468 p. ISBN 978-2-85091-192-7
  • VOLÁK J. STODOLA J. 1984. Plantes Médicinales. París. Gründ. 319 p.
  • WHITE, A. 1982. Yerbes del Ecuador. 2ed. Quito, Ecuador, Libri Mundi. 379 p.
  • ZIN J. WEISS C. 1980. La Salú per mediu de les Plantes Melecinales. Santiago. Ed. Salesiana. 387 p.