Llista d'emperatrices romanes y bizantines

De Wikipedia
Estatua de Livia Drusila representada como la diosa Ops. Livia foi la primera emperatriz del Imperiu romanu.
Semeya de María de Trabzon dibuxáu por Pisanello. María foi la última emperatriz del Imperiu bizantín.

Les tables que siguen numberen a les emperatrices romanes y bizantines recoyíes nes fontes. Estes fueron les esposes de los emperadores romanos y bizantinos. Mientres l'Imperiu romanu nenguna llegó a gobernar pola so cuenta, salvu quiciabes por curtiu tiempu la esposa d'Aureliano, Ulpia Severina, a la muerte del so home. Nel Imperiu bizantín delles pareyes imperiales actuaron como correxentes y hubo trés emperatrices efeutives: Irene, Zoe y Teodora.

Nome[editar | editar la fonte]

Los romanos nun teníen un términu únicu que designara esta posición: los títulos llatinos y griegos como Augusta (deriváu del primer emperador Augustu), Caesarissa o Kaisarissa (derivada de Xuliu César), basilissa (griegu, βασίλισσα), la forma femenina de basileus ('basileo') y Autokratorissa, la forma femenina d'autócrata, usáronse toos. Nel sieglu III, Augustae podía recibir tamién los títulos de Mater castrorum ('madre de los campamentos') y Mater patriae (madre de la patria). Otru títulu de les emperatrices bizantines yera Eusebestatē Augousta ('La más pía augusta'); tamién-y les llamaba Kyria (Señora) o Despoina (δέσποινα), la forma femenina de Despotes ('déspotes'). Por cuenta de la práutica d'estremar l'Imperiu romanu baxu distintos emperadores, hubo periodos nos qu'había más d'una emperatriz romana. Toles emperatrices romanes atópense incluyíes nesta llista con delles coemperatrices. Non toes elles recibieron el títulu de Augusta. Delles Caesarissas y Despoinas que nunca fueron emperatrices tamién-y les inclúi, yá que los títulos yeren abondo asemeyaos al de emperatriz; sicasí, nel Imperiu romanu d'Oriente estos títulos son de cutiu más bien equivalentes al términu modernu «Princeses coronaes».

Delles variaciones del títulu son:

  • Emperatriz de Roma
  • Emperatriz del Imperiu romanu
  • Emperatriz romana
  • Emperatriz del Imperiu romanu d'Occidente
  • Emperatriz romana occidental
  • Emperatriz del Imperiu romanu d'Oriente
  • Emperatriz romana oriental
  • Emperatriz de los romanos
  • Emperatriz de Romania

Variaciones cristianu occidentales y modernes:

  • Emperatriz del Imperiu bizantín
  • Emperatriz bizantina
  • Emperatriz de Bizancio
  • Emperatriz de Constantinopla
  • Emperatriz de los griegos

Emperatrices consortes del Imperiu romanu[editar | editar la fonte]

Dinastía Julio-Claudia (27 e.C.–68 d. C.)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Livia Drusila
(LIVIA•DRVSILLA)
Marcu Livio Drusu Claudiano (Gens Claudia) 30 de xineru de 58 e.C. 17 de xineru de 38 e.C. 16 de xineru de 27 e.C. 19 d'agostu de 14 29 Augustu
Livia Orestila ? ? 37 o 38 pocos díes dempués del matrimoniu ? Calígula
Lolia Paulina Marcu Lolio Paulino el Mozu ? 38 6 meses más tarde 49
Milonia Cesonia ? 6 finales del 39 o principios del 40 24 de xineru de 41 Hores dempués de la muerte del so maríu
Valeria Mesalina Marcu Valerio Mesala Barbáu h. 17/20 37 o 38 24 de xineru de 41 48, por conspirar contra'l so home Claudio
Agripina
(IVLIA•AGRIPPINA)
(η Ιουλία Αγριππίνη)
Xermánicu
(Gens Claudia)
6 de payares de 15 Día d'Añu Nuevu de 49 13 d'ochobre de 54 Marzu de 59, posiblemente por cuenta de les rellaciones del so fíu, l'emperador Nerón, con Popea Sabina
Claudia Octavia
(CLAVDIA•OCTAVIA)
Claudio
(Gens Claudia)
Finales de 39 o principios de 40 9 de xunu de 53 13 d'ochobre de 54 1 de xineru de 61 9 de xunu de 62 Nerón
Popea Sabina Tito Olio 30 62 65
Estatilia Mesalina ? h. 35 66 9 de xunu de 68 dempués de 68
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Añu de los cuatro emperadores y Dinastía Flavia (68–96)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Galeria Fundana Galerio (nacíu h. 15), un pretor h. 40 h. 50 Marzu de 69 Avientu de 69 dempués de 69 Vitelio
Domicia Longina Gneo Domicio Corbulón h. 53 h. 70 14 de setiembre de 81 18 de setiembre de 96 h. 130 Domiciano
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Emperadores Antoninos (96–192)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Pompeya Plotina Lucio Pompeyo ? ? 28 de xineru de 98 7 d'agostu de 117 121/122 Traxanu
Vibia Sabina Lucio Vibio Sabín h. 80 100 10 d'agostu de 117 136 o 137 Adriano
Ania Galeria Faustina la Mayor Marco Anio Vero 21 de setiembre h. 100 110-115 11 de xunetu de 138 141 Antonino Pío
Ania Galeria Faustina la Menor Antonino Pío
(Antoninos)
16 de febreru ente 125 y 130 13 de mayu de 145 8 de marzu de 161 como coemperatriz consorte
Marzu de 169 como única emperatriz consorte
175 Marco Aurelio
Ania Aurelia Galeria Lucila Marco Aurelio
(Antoninos)
7 de marzu de 148 o 150 164 como coemperatriz consorte Marzu de 169 182 Lucio Vero
Brutia Crispina Cayo Brutio Presente 164 Julio de 178 Julio de 178 como coemperatriz consorte
18 de marzu de 180 como única emperatriz
182 182 o 187 Cómodu
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Añu de los cinco emperadores y Dinastía Severa (96–235)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Flavia Ticiana Tito Flavio Sulpiciano ? ? 1 de xineru de 193 28 de marzu de 193 Dempués de 193 Pertinax
Manlia Escantila (Gens Manlia) ? Antes de 153 28 de marzu de 193 1 de xunu de 193 ? Didio Xulianu
Julia Domna Familia árabe 170 Finales de la década de los 180 14 d'abril de 193 como coemperatriz consorte
Febreru de 197 como única emperatriz
Abril de 202 como emperatriz-consorte mayor
4 de febreru de 211 217 Septimio Severu
Publia Fulvia Plaucila Gayo Fulvio Plauciano
(Fulvio)
185/alredor de 188/189 13 de mayu de 145 Abril de 202 como co/emperatriz consorte menor 22 de xineru de 205 Principios de 212 Caracalla
Nonia Celsa ? ? ? 8 d'abril de 217 Xunu de 218 ? Macrino
Julia Cornelia Paula Julio Cornelio Paulo
(Gens Cornelia)
? 219 Principios de 220 ? Heliogábalo
Julia Aquilia Severa Quintu Aquilio ? 220 221 ?
Ania Aurelia Faustina Tiberiu Claudio Severu Próculo ? Xunetu de 221 Finales de 221 ?
Julia Aquilia Severa Quintu Aquilio ? 221 222 ?
Seya Herenia Salustia Barbia Orbiana Augusta Seyo Salustio ? 225/226 227 ? Alexandru Severu
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Crisis del sieglu III (235–284)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Cecilia Paulina ? ? ? 20 de marzu de 235 235/236 Maximino el Traciu
Roxura Sabinia Tranquilina Timesiteo h. 225 Mayu de 241 11 de febreru de 244 Dempués de 244 Gordianu III
Marcia Otacilia Severa Otacilio Severu o Severiano
(Otacilio)
? 234 Febreru de 244 Setiembre/ Ochobre de 249 ? Julio Filio «l'Árabe»
Ania Cupresenia Herenia Etruscila Familia senatorial desconocida d'Etruria Setiembre de 249 Antes de 230 Setiembre/Ochobre de 249 Xunu de 251 Xunu de 251
dempués del so home
Decio
Afinia Gémina Bebiana ? ? ? Xunu de 251[1] Agostu de 253 ? Treboniano Galu
Gaya Cornelia Supera ? ? ? Agostu de 253 Ochobre de 253 ? Emiliano
Julia Cornelia Salonina ? ? ? 243 Ochobre de 253 Setiembre de 268 Galieno
Ulpia Severina Ulpio Crinito
(Ulpio)
? ? Setiembre de 270 Setiembre o ochobre de 275 ? Aureliano
Magnia Urbica ? ? ? 282 como Caesarissa n'Occidente
Finales de xunetu/principio d'agostu de 283 como sola emperatriz consorte
20 de payares de 284 en conflictu con la emperatriz Prisca
285 ? Carino
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Tetrarquía y dinastía constantiniana (284-364)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Prisca ? ? ? 20 de payares de 284 en conflictu con Magnia Urbica
285 como sola emperatriz consorte
1 d'abril de 286 como coemperatriz consorte d'Oriente
1 de mayu de 305 315 Diocleciano
Eutropia Siria ? Alredor de 283 21/25 de xunetu de 285 como Caesarissa
1 d'abril 286 como coemperatriz consorte d'Occidente
Finales de 306 el maríu declarar a si mesmu Augustu
1 de mayu de 305
Julio de 310
Dempués de 325 Maximiano
Flavia Maximiana Teodora Flavio Afranio Anibaliano ? 293 293 como Caesarissa
1 de mayu de 305 como emperatriz consorte d'Occidente
25 de xunetu de 306 ? Constancio I
Galeria Valeria Diocleciano ? 293 1 de marzu/21 de mayu de 293 como Caesarissa
1 de mayu de 305
como emperatriz consorte n'Oriente
5 de mayu de 311 315 Galerio
Valeria Maximila Galerio ? Alredor de 293 28 d'ochobre de 306 emperatriz consorte d'Occidente 28 d'ochobre de 312 ? Majencio
Minervina ? ? ?[2] 25 de xunetu de 306 como Caesarissa Antes de 307 ? Constantín I
Fausta Flavia Máxima Maximiano 289 307 307 como Caesarissa n'Occidente
309 maríu proclamáu emperador
Abril de 310 aceptáu n'Oriente
29 d'ochobre de 312 indisputada emperatriz-consorte n'Occidente, emperatriz consorte mayor nel Imperiu
19 de setiembre de 324
emperatriz-consorte del imperiu unificáu
326
Flavia Julia Constancia Constantín I
(Constantiniano)
Dempués de 293 313 313 como emperatriz-consorte d'Oriente 324 h. 330 Licinio
Innominada[3] Julio Constancio
(Constantiniano)
? 335 o 336 335 o 336 como Caesarissa
22 de mayu de 337 como coemperatriz consorte
350
como sola emperatriz consorte nel imperiu
353/4 ? Constancio II
Flavia Aurelia Eusebia Flavio Eusebio el Cónsul Macedoniu ? 353 como sola emperatriz consorte nel imperiu 360
Faustina ? ? Iviernu de 360 como sola emperatriz consorte del imperiu 3 de payares de 361 Dempués de 366
Helena Constancia Constantín I
(Constantiniano)
Payares de 355 como Caesarissa
Febreru de 360 como emperatriz consorte[4]
360? Xulianu
Charito Luciliano ? ? 27 de xunu de 363 17 de febreru de 364 Dempués de 380 Joviano
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía teodosiana (379–395)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Elia Flavia Flacila ? 375-376 Agostu de 378 como emperatriz romana consorte n'Oriente 385 Teodosio I
Flavia Gala Valentiniano I
(Valentiniano)
370-375 387 como emperatriz romana consorte n'Oriente
15 de mayu de 392 como sola emperatriz romana consorte
17 de payares de 375 394
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Emperatrices consorte del Imperiu romanu d'Occidente[editar | editar la fonte]

Dinastía teodosiana (395–455)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
María Estilicón ? Febreru de 398 como la emperatriz romana d'Occidente consorte 370 407 Honorio
Thermantia ? 408 como la emperatriz romana d'Occidente consorte h. 408 415
Elia Gala Placidia Teodosio I
(Teodosiano)
392 1 de xineru de 421 8 de febreru de 421 como la emperatriz romana d'Occidente consorte 2 de setiembre de 421 27 de payares de 450 Constancio III
Licinia Eudoxia Teodosio II
(Teodosiano)
422 29 d'ochobre de 437 como la emperatriz romana d'Occidente consorte 16 de marzu de 455 462 Valentiniano III
17 de marzu de 455 dos veces la emperatriz romana d'Occidente consorte 31 de mayu de 455 Petronio Máximu
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Non dinástiques (455–476)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Elia Marcia Eufemia Flavio Marcianu ? 453 12 d'abril de 467 11 de xunetu de 472 ? Antemio
Gala Placidia Valentiniana la Menor Valentiniano III
(Valentiniano)
439-443 454 o 455 23 de marzu o 11 de xunetu de 472 23 d'ochobre o 2 de payares de 472 475 Olibrio
Sobrina innominada de Lleón I ?
(Leónida)
? ? Xunu de 474 25 d'abril de 480
(dende'l 28 d'agostu de 475 de Dalmacia)
? Julio Nepote
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Emperatrices consorte del Imperiu romanu d'Oriente[editar | editar la fonte]

Dinastía teodosiana (395–457)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Elia Eudoxia Flavio Bauto ? 27 d'abril de 395 6 d'ochobre de 404 Arcadio
Elia Licinia Eudocia Leoncio h. 401 7 de xunu de 421 28 de xunetu de 450 20 d'ochobre de 460 Teodosio II
Elia Pulqueria Arcadio
(Teodosiano)
19 de xineru de 399 28 de xunetu de 450 Xunetu de 453 Marcianu
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía de Lleón (457–518)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Ficheru:Tremissis-Aelia Verina-s4344.jpg Elia Verina ? ? ? 7 de febreru de 457 18 de xineru de 474 484 Lleón I
Elia Ariadna Lleón I
(Leónida)
h. 450 466/468 9 de febreru de 474
per vegada primera
9 de xineru de 475 515 Zenón
Elia Zenonis ? ? ? 9 de xineru de 475 Agostu de 476 476/477 Basiliscu
Elia Ariadna Lleón I
(Leónida)
h. 450 466/468 Agostu de 476
segunda vegada
9 d'abril de 491 515 Zenón
20 de mayu de 49
tercer vegada
515 Anastasio
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía justiniana (518–602)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Eufemia ? ? 491-518 Julio de 518 h. 524 Justino I
Teodora
(Θεοδώρα)
Acacio h. 500 ? 1 d'agostu de 527 28 de xunu de 548 Xustinianu I
Elia Sofía Sitas[5] h. 530 ? 14 de payares de 565 como sola emperatriz consorte
5 d'ochobre de 578 aomo coemperatriz consorte
5 d'ochobre de 578 Dempués de 601 Justino II
Elia Anastasia ? ? ? 7 d'avientu de 574 como Caesarissa
Setiembre de 578 como coemperatriz consorte
5 d'ochobre de 578 como sola emperatriz consorte
14 d'agostu de 582 593 Tiberiu II Constantino
Constantina Tiberiu II Constantino
(Dinastía justiniana)[6]
h. 560 Seronda de 582 27 de payares de 602 h. 605 Mauricio
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Non dinástiques (602–610)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Leoncia ? ? ? 23 de payares de 602 Ochobre de 610 ? Foques
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía heracliana (610–711)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Fabia Eudoxia Rogas d'África h. 580 5 d'ochobre de 610 13 d'agostu de 612 Heraclio
Martina Martino ? 613 como sola emperatriz consorte
629/630 como emperatriz consorte mayor
11 de febreru de 641 Dempués de 641
Gregoria Nicetas Años 610 629/630 629/630 como emperatriz consorte menor
11 de febreru de 641 como emperatriz consorte mayor
Mayu de 641 ? Constantino III
Fausta Valentino
(Arsácida)
h. 630 642 15 de setiembre de 668 Dempués de 668 Constante II
Anastasia ? ? ? 668 Setiembre de 685 Dempués de 711 Constantino IV
Eudoxia ? ? ? h. 685? h. 695? ? Xustinianu II
Teodora de Jazaria ? ? 703 705 Avientu de 711 ?
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Non dinástiques (711–717)[editar | editar la fonte]

Nenguna

Dinastía isáurica (717–802)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
María Tervel de Bulgaria[5]
(Dulo)
? ? 25 de marzu de 717 18 de xunu de 741 ? Lleón III
Ana Lleón III
(Isáurico)
h. 705 ? Xunu de 741 como emperatriz consorte rival Payares de 743 Dempués de 743 Artabasdo
Irene de Jazaria Bihar ? h. 732 h. 732 como coemperatriz consorte
18 de xunu de 741 como emperatriz consorte rival
2 de payares de 743 como sola emperatriz consorte
h. 750 Constantino V
María ? ? h. 750 h. 751
Eudoxia ? ? h. 751[7] 14 de setiembre de 775 ?
Irene Serantapecaina
(Ειρήνη η Αθηναία, Eirēnē)
?
(Sarantapecói)
h. 752 17 d'avientu de 769 17 d'avientu de 769 como coemperatriz consorte
25 de marzu de 775 como sola emperatriz consorte
18 de xunu de 780 9 d'agostu de 803 Lleón IV
María de Amnia ? h. 770 Payares de 788 Xineru de 795 Dempués de 823 Constantino VI
Teodoto ? h. 780 Setiembre de 795 h. 797 Dempués de 797
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía fócida (802–813)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Teófano
(Θεοφανώ)
? h. 580 20 d'avientu de 807 807 como coemperatriz consorte
26 de xunetu de 811
2 d'ochobre de 811 ? Estauracio
Procopia Nicéforo I
(Fócida)
h. 770 dinales del s. VIII 2 d'ochobre de 811 11 de xunetu de 813 dempués de 813 Miguel I
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Non dinástiques (813–820)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Teodosia Arsaber h. 775 ? 11 de xunetu de 813 25 d'avientu de 820 Dempués de 826 Lleón V
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía frixa (820–867)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Tecla Bardanes Turkos ? Antes de 803 25 d'avientu de 820 h. 823 Miguel II
Eufrosine Constantino VI
(Isáurico)
h. 790 h. 823 2 d'ochobre de 829 Dempués de 836
Teodora l'Armenia
(Θεοδώρα)
Marín
(Mamiconiano)
h. 815 5 de xunu de 830 20 de xineru de 842 Dempués de 867 Teófilo
Eudoxia Decapolitisa ? ? 855 23-24 de setiembre de 867 ? Miguel III
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía macedonia (867–1056)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Eudoxia Ingerina[8]
(Ευδοκία Ιγγερίνα)
Inger h. 840 865 26 de mayu de 866 como coemperatriz consorte
24 de setiembre de 867 como sola emperatriz consorte
882 Basilio I
Teófano
(Θεοφανώ)
Constantino Martiniaco h. 705 h. 883 29 d'agostu de 886 893/897 10 de payares de 897 Lleón VI
Zoe Zautzaina (Ζωή Καρβωνοψίνα) Estiliano Zautzes ? 893/897[9] Mayu de 899
Eudoxia Bayana ? ? Primavera de 900[7] 12 April 901
Zoe Karbonopsina ? ? 9 de xineru de 906[10] 11 de mayu de 912 ?
Elena Lecapena Romanu I h. 910 Mayu de 919 Mayu de 919 como coemperatriz consorte
27 de xineru de 945 como sola emperatriz consorte
9 de payares de 959 19 de setiembre de 961 Constantino VII
Teodora
(Θεοδώρα)
? ? ? Setiembre de 920 como Caesarissa
17 d'avientu de 920 como coemperatriz consorte mayor
20 de febreru de 922 Romanu I
Teófano[11]
(Θεοφανώ)
Anastaso h. 941 956 956 como coemperatriz consorte
9 de payares de 959 como sola emperatriz consorte
15 de marzu de 963
primer vegada
Dempués de 976 Romanu I
Agostu de 963
segunda vegada
10-11 d'avientu de 969 Nicéforo II
Teodora la Macedonia
(Θεοδώρα)
Constantino VII
(Macedoniu)
h. 946 Payares de 971 10 de xineru de 976 ? Xuan I
Helena Alipio ? 976? 976? como sola emperatriz o emperatriz consorte menor
15 d'avientu de 1025 como emperatriz consorte mayor
15 de payares de 1028 ? Constantino VIII
Zoe la Macedonia
(Ζωή)
Constantino VIII
(Macedoniu)
h. 978 12 de payares de 1028 15 de payares de 1028
primer vegada
11 d'abril de 1034 Xunu de 1050 Romanu III
11 d'abril de 1034
segunda vegada
10 d'avientu de 1041 Miguel IV
11 de xunu de 1042[7]
tercer vegada
Xunu de 1050 Constantino IX
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía comnena (1057–1059)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Catalina de Bulgaria Iván Vladislav de Bulgaria
(Dinastía Comitopuli)
? Antes de 1057 5 de xunu de 1057 como emperatriz consorte rival
31 d'agostu de 1057 como sola emperatriz consorte
22 de payares de 1059 Dempués de 1059 Isaac I
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía de los Ducas (1059–1081)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Eudoxia Macrembolitissa
(Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα)
Juan Macrombolites
(Macrembolites)
1021 Antes de 1050 24 de payares de 1059
primer vegada
22 de mayu de 1067 1096 Constantino X
1 de xineru de 1068
segunda vegada
1071 Romanu IV
Irene Pegonitisa Nicetas Pegonites ? ? ¿alredor de 1059? como Caesarissa
1074 maríu proclamáu emperador ensin deseyalo por rebelde normandu
? ? César Juan Ducas
María de Alania
(Μαρία της Αλανίας)
Bagrat IV de Xeorxa
(Bragátidas)
h. 1050 1065 1065 como emperador consorte menor
22 de mayu de 1067 como coemperatriz consorte
1071 como sola emperatriz consorte
1075 ''como emperatriz consorte mayor
31 de marzu de 1078 Dempués de 1103 Miguel VII
h. 1078 10 d'avientu de 1081 Nicéforo III
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía comnena (1081–1185)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Irene Ducas
(Ειρήνη Δούκαινα)
Andrónico Ducas
(Ducas)
h. 1066 1078 4 d'abril de 1081 15 d'agostu de 1118 19 de febreru de 1123 o 1133 Alejo I
Ana Comneno
(Άννα Κομνηνή)
Alejo I
(Comneno)
1 d'avientu de 1083 1097 como Caesarissa 1118/1137 1153 César Nicéforo Brienio
Irene d'Hungría Ladislao I d'Hungría
(Árpádes)
1088 1104 1104 como coemperatriz consorte
15 d'agostu de 1118 como sola emperatriz consorte
13 d'agostu de 1134 Xuan II
Irene de Sulzbach Berengario II, conde de Sulzbach
(Babenberg)
Años 1110 dempués de la Epifanía de 1146 1159 Manuel I
María de Antioquía Raimundo de Antioquía
(Ramnúlfidas)
1145 24 d'avientu de 1161 24 de setiembre de 1180 1182
Ana de Francia Lluis VII de Francia
(Capeto)
1171 2 de marzu de 1180 24 de setiembre de 1180 Ochobre de 1183 Dempués de 1204 Alejo II
1183 12 de setiembre de 1185 Andrónico I
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Dinastía de los Ánxeles (1185–1204)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
María d'Hungría Béla III d'Hungría
(Árpádes)
1175 h. 1185 12 de setiembre de 1185 primer vegada 8 d'abril de 1195 1223 Isaac II
Eufrósine Ducas Kamatera
(Ευφροσύνη Δούκαινα Καματερίνα ή Καματηρά)
Andrónico Ducas Kamatero
(Ducas)
h. 1155 h. 1169 8 d'abril de 1195 17/18 de xunetu de 1203 1211 Alejo III
María d'Hungría Béla III d'Hungría
(Árpádes)
1175 h. 1185 Julio de 1203 segunda vegada Xineru de 1204 1223 Isaac II
Eudoxia Angelina[12]
(Ευδοκία Αγγελίνα)
Alejo III
(Ángel)
1 d'avientu de 1183 ¿1204? 1211 Alejo V
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Emperatrices consortes del Imperiu romanu d'Oriente (nel exiliu)[editar | editar la fonte]

Emperatrices consortes del Imperiu romanu d'Oriente (restauráu)[editar | editar la fonte]

Dinastía Paleólogu (restaurada a Constantinopla, 1261–1453)[editar | editar la fonte]

Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu
Teodora Ducas Vatatzaina Xuan III Ducas Vatatzés
(Ducas)
h. 1240 1253 1 de xineru de 1259 como coemperatriz consorte de Nicea
18 d'agostu de 1258 como sola emperatriz consorte de Nicea
25 de xunetu de 1261 como emperatriz consorte, restaurada a Constantinopla
8 de payares de 1273 como emperatriz consorte mayor
1281 como única emperatriz consorte
11 d'avientu de 1282 4 de marzu de 1303 Miguel VIII
Ana d'Hungría Esteban V d'Hungría
(Árpádes)
h. 1260 8 de payares de 1273 como coemperatriz consorte 1281/2 Andrónico II
Irene de Monferrato Guillermu VII, marqués de Monferrato
(Aleramici)
1274 1284 como sola emperatriz consorte
16 de xineru de 1294 como emperatriz consorte mayor
1317
María d'Armenia Lleón III d'Armenia
(Hetúmidas)
10/11 de xineru de 1278 h. 1185 16 de xineru de 1294 como emperatriz consorte menor
1317 ómo única emperatriz consorte
12 d'ochobre de 1320 Julio de 1333 Miguel IX
Irene de Brunswick Enrique I, duque de Brunswick-Lüneburg
(Welf)
h. 1293 Marzu de 1318 Marzu de 1318 como coemperatriz consorte
Julio de 1321 como emperatriz consorte rival
16-17 d'agostu de 1324 Andrónico III
Ana de Saboya Amadeo V, conde de Saboya
(Saboya)
1306 Ochobre de 1326 Ochobre de 1326 como emperatriz consorte rival
24 de mayu de 1328 como sola emperatriz consorte
15 de xunu de 1341 1359
Irene Asanina Andrónico Rustan
(Rustan)
h. 1300 Antes de 1320 26 d'ochobre de 1341 como emperatriz consorte rival
8 de febreru de 1347 como coemperatriz consorte
4 d'avientu de 1354 1363-1379 Xuan VI
Helena Cantacucena Xuan VI
(Cantacuceno)
1333 28-29 de mayu de 1347 28-29 de mayu de 1347 como coemperatriz consorte
1352 como emperatriz consorte rival
4 d'avientu de 1354 como emperatriz consorte mayor
12 d'agostu de 1376 10 d'avientu de 1396 Xuan V
Irene Paleóloga Déspota Demetrio Paleólogu
(Paleólogu)
1327 1340 15 d'abril de 1353 como coemperatriz consorte
4 d'avientu de 1354 como emperatriz consorte rival
1357 Mateo Cantacuceno
María de Bulgaria Iván Alexandru de Bulgaria
(Shishman)
1348 Dempués del 17 d'agostu de 1355 Dempués del 17 d'agostu de 1355 como coemperatriz consorte
12 d'agostu de 1376 como emperatriz consorte mayor
1 de xunetu de 1379 1390 Andrónico IV
Helena Cantacucena Xuan VI
(Cantacuceno)
1333 28-29 de mayu de 1347 1 de xunetu de 1379 como emperatriz consorte mayor, restauración del so home
14 d'abril de 1390 como emperatriz única
17 de setiembre de 1390 como emperatriz consorte mayor, restauración del so home
16 de febreru de 1391 10 d'avientu de 1396 Xuan V
Helena Dragaš Constantino Dragaš
(Dragaš)
h. 1372 10 de febreru de 1392 como emperatriz consorte mayor 21 de xunetu de 1425 23 de mayu de 1450 Manuel II
Irene Gatilusio Francisco II de Lesbos
(Gatilusio)
1333 Antes de 1397 como coemperatriz consorte 22 de setiembre de 1408 1 de xunu de 1440 Xuan VII
Ana de Moscú Basilio I de Moscú
(Ruríkida)
1393 h. 1411 1416 como "Despoina" y pocu dempués coemperatriz consorte Agostu de 1417 Xuan VIII
Sofía Paleóloga de Monferrato Teodoro II, marqués de Monferrato
(Paleólogu)
1396 19 de xineru de 1421 19 de xineru de 1421 como coemperatriz consorte
21 de xunetu de 1425 como sola emperatriz consorte
Agostu de 1426 21 d'agostu de 1434
María Megale Comnena Alejo IV de Trabzon
(Comneno)
? Setiembre de 1427[7] 17 d'avientu de 1439
Imaxe Nome
(español, llatín, griegu)
Padre Nacencia Matrimoniu Convirtióse n'emperatriz Dexó de ser emperatriz Muerte Maríu

Emperatrices consortes pretendientes del Imperiu romanu[editar | editar la fonte]

L'Imperiu romanu d'Occidente acabó nel añu 476 y l'Imperiu romanu d'Oriente en 1453. Anque otros siguieron reclamando títulos asemeyaos dempués de la Cayida de Constantinopla en 1453 — por casu, emperatrices sacru romanes (como herederes del Imperiu Occidental) o zarinas y emperatrices ruses (como les emperatrices de la Tercera Roma) — la postrera emperatriz consorte reinante del Imperiu romanu oriental de Constantinopla foi María de Trabzon. El postreru pretendiente paleólogu, Andrés Paleólogu, vendió'l so derechu a la socesión imperial a Carlos VIII de Francia, pero tamién mandó los títulos imperiales a Fernandu II d'Aragón y Sabela I de Castiella, de manera que dende'l sieglu XV tantu les reines franceses como les reines españoles fueron les emperatrices titulares del Imperiu romanu d'Oriente. Otru paleólogu, Manuel Paleólogu, vendió'l so derechu de socesión al sultán otomanu Beyazid II (los sultanes otomanos yá pretendíen ser los Kaizer-i Rum o emperadores romanos); pero como nun hai nada asemeyao a una sultana por cuenta de que los otomanos practicaben la poligamia, nun hai consortes otomanes. Otru posible pretendiente pudieron ser les antigües reines de Grecia porque la monarquía griega foi principalmente creada en 1832 como socesora del Imperiu bizantín. Les anteriores reines d'Italia pudieron ser otres pretendientes yá que los sos maríos fueron los únicos monarques europeos que efeutivamente teníen la ciudá de Roma, la sede del imperiu romanu dende los sos entamos.

Nin les emperatrices de Rusia, les reines de Francia, España, Italia o de los helenos pretendieron nengún tipu de títulu romanu y los pretendientes que claramente aportunaron más n'usar la pallabra romanu nel so títulu, les emperatrices del Sacru Imperiu Romanu xermánicu y reines de los romanos, dexaron la so pretensión cola disolución del imperiu nel añu 1806. Anguaño los consortes de cinco d'estos estaos son pretendientes nos sos propios países, elles, y l'actual Reina d'España nun pretenden tener títulos romanos. L'estatus de los actuales pretendientes a los estaos socesores de Bizancio de Trabzon, Epiru, son bastante inseguros, asina que menos claros son los derechos de los sos cónyuges; los déspotes de Morea convertir nos emperadores bizantinos (nel exiliu) en 1453.

Xunto col actual pretendiente al imperiu llatín, los pretendientes de los estaos cruzaos y veceros dientro del Imperiu llatín tamién tán pocu escamplaes.

Notes[editar | editar la fonte]

  1. Nunca titulada.
  2. El so estatus como concubina o esposa desconozse.
  3. Mentada en Carta al Senáu y al Pueblu d'Atenes por Xulianu l'Apóstata.
  4. Nun se sabe si vivió hasta ver esto.
  5. 5,0 5,1 Teoría histórica.
  6. Adoptivu.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Los terceros matrimonios yeren dexaos pola Ilesia Ortodoxa, anque los desaprobaba fondamente.
  8. Enantes amigu de Miguel III.
  9. Hai una contradicción sobre'l estatus exactu de Zoe Zautzaina en 893–897. Según Simeón, el matrimoniu de Lleón VI con Teófano yera oficialmente nulu. Lo que dexaba que Lleón y Zoe casárense esi añu. Según Teófanes, el matrimoniu orixinal entá yera válidu y Zoe siguió siendo l'amante real. Teófano morrió nel so monasteriu'l 10 de payares de 897. Según Teófanes, Lleón y Zoe casáronse entós. Tanto Simeón como Teófanes tán d'alcuerdu en que Zoe namái foi coronada Augusta dempués de la muerte de la so predecesora.
  10. Un cuartu matrimoniu nun yera canónicu a los güeyos de la ilesia ortodoxa.
  11. Amante del futuru emperador Xuan I.
  12. Dacuando nun-y la considera la última emperatriz bizantina consorte antes de la Cuarta Cruzada por cuenta de que desconozse la fecha del so matrimoniu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]