Llinia de socesión presidencial del Perú

De Wikipedia
Llinia de socesión presidencial del Perú
Estáu Perú
Cambiar los datos en Wikidata

La llinia de socesión presidencial de la República de Perú define quien podría llegar a convertise nel Presidente de Perú en casu de que'l Presidente en funciones fine, apuerte n'incapacidá moral o física permanente, arrenuncie, atópese fuera del territoriu ensin autorización del Congresu de la República esto ye destituyíu por ésti. La llinia de socesión ye establecida pola Constitución Política de Perú y sigue l'orde de Primer Vice Presidente, Segundu Vice Presidente y Presidente del Congresu. Cuando dalgún de los Vice Presidentes asume'l mandu, tien de completar el periodu presidencial de cinco años. En casu d'asumir el Presidente del Congresu, facer temporalmente y ta obligáu a convocar a nueves eleiciones xenerales.

Llinia de socesión[editar | editar la fonte]

Acordies con l'artículu 113° de la Constitución Política de Perú, la Presidencia de la República vaca por:

1. Muerte del Presidente de la República.
2. La so permanente incapacidá moral o física, declarada pol Congresu.
3. Aceptación del so arrenunciu pol Congresu.
4. Salir del territoriu nacional ensin permisu del Congresu o nun tornar a él dientro del plazu fitu.
5. Destitución, en siendo sancionáu por dalguna de les infracciones mentaes nel artículu 117º de la Constitución.

De presentase cualesquier de les causales de vacancia, l'artículu 115° establez qu'asume'l mandu'l Primer Vicepresidente o nel so defectu el Segundu Vicepresidente, teniendo de completar el periodu presidencial de cinco años pal que fueron escoyíos. Ante torga o arrenunciu de los dos vice presidentes, asume'l mandu'l Presidente del Congresu, quien ta obligáu a convocar darréu a eleiciones xenerales.

Llinia de socesión actual
(2016 - 2021)
Orde ! Cargu !Actual

titular

Partíu Políticu !Mandatu constitucional
1
Primer Vicepresidente Dina Boluarte Completar el periodu presidencial de cinco años
2
Presidente del Congresu María del Carmen Alva Acción Popular Convocar nueves eleiciones xenerales

Antecedentes de socesión[editar | editar la fonte]

  • L'añu 1992, tres l'autogolpe del 5 d'abril, Máximo San Román (entós primer vicepresidente de la República) juramentó ante'l depuestu Congresu de la República como Presidente de Perú, dempués de qu'esti declara la vacancia de la Presidencia de la República pol cargu d'eslleir inconstitucionalmente el Congresu. San Román nun foi reconocíu nin pola comunidá internacional nin nel fueru internu.
  • L'añu 2000 producióse una coxuntura escepcional na que non yá foi vacado del so cargu l'entós presidente Alberto Fujimori, sinón qu'amás arrenunciaron los dos vicepresidentes, razón pola cual tuvo d'asumir el mandu interinamente el presidente del congresu Valentín Paniagua, quien convocó a nueves eleiciones xenerales. Esta situación, que nun dexó lo que tuvo de significar la continuidá del réxime vía la socesión constitucional en dalgún de los vice presidentes, producióse debíu al escándalu de los llamaos vladivideos[1]que reveló tales niveles de corrupción qu'afectaron yá non yá al Presidente Fujimori sinón a tol gobiernu nel so conxuntu, faciendo insostenible el caltenimientu d'un réxime qu'amás venía yá foliáu depués de caltenese diez años nel poder.[2][3] Sicasí, cabo esclariar que primeramente Fujimori nun pretendía estremase del cargu, sinón namái encurtiar el so mandatu y caltenese nel poder hasta'l 28 de xunetu de 2001, fecha na que lo apurriría a quien resultara escoyíu. Pero yá que la Constitución peruana nun dexa l'adelantu d'elección per decisión unillateral del Presidente, el Congresu de la República, entá controláu polos partidarios de Fujimori, tuvo que dictar la Llei de Reforma Constitucional N° 27365[4]del 05 de payares de 2000, que introdució na Constitución una disposición transitoria por aciu la cual encurtióse'l mandatu del presidente de la república y de los congresistes, a efeutos d'asina viabilizar la intención de Fujimori. Foi con posterioridá a esti cambéu constitucional que se produció la Vacancia de Fujimori, según l'arrenunciu del segundu vicepresidente Ricardo Márquez Flores (el primer vicepresidente Francisco Tudela yá arrenunciara'l 23 d'ochobre de 2000).[5] Si la destitución de Fujimori y los arrenuncios de los vicepresidentes presentárense con anterioridá, nun fuera necesaria la reforma constitucional pa la convocatoria a eleiciones xenerales, pos ésta hubiérase producíu al amparu del artículu 115° de la Constitución.
  • L'añu 2018, ante l'arrenunciu[6]de Pedro Pablo Kuczynski al cargu de presidente de la república, asumió'l mandu'l vicepresidente Martín Vizcarra.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. elcomercio.pe (14 de setiembre de 2012). «El vladivideo que marcó'l fin del réxime de Fujimori, doce años dempués». Consultáu'l 15 d'avientu de 2017.
  2. larepublica.pe (31 d'avientu de 2000). «Los postreros 120 díes Cronología de la cayida de Fujimori». Consultáu'l 15 d'avientu de 2017.
  3. BBC.co.uk (22 de payares de 2000). «Paniagua ye'l nuevu presidente de Perú». Consultáu'l 15 d'avientu de 2017.
  4. congresu.gob.pe. «Ley N° 27365 - "Llei de Reforma Constitucional qu'Esanicia la Reelección Presidencial inmediata y Modifica la Duración del Mandatu del Presidente, Vicepresidentes y Congresistes escoyíos nes Eleiciones Xenerales de 2000». Consultáu'l 3 de xineru de 2018.
  5. emol.com. «Arrenunció vicepresidente del Péru Francisco Tudela». Consultáu'l 11 de xineru de 2018.
  6. elcomercio.pe (ed.): «Congresu aceptó l'arrenunciu de PPK a la presidencia de Perú». Consultáu'l 23 de marzu de 2018.