Amáricu
አማርኛ / amarəñña | |
|---|---|
| Faláu en | |
| Rexón | Cuernu d'África |
| Falantes | 21 millones |
| Puestu | 55ᵘ (Ethnologue 1996) |
| Familia | Afro-asiáticu Semíticu |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | |
| Reguláu por | Nun ta reguláu |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | am |
| ISO 639-2 | amh |
| ISO 639-3 | amh |
Estensión del amháricu | |
L'amáricu o amháricu (አማርኛ, amarəñña) baxa de la estinguida llingua antigua, ge'ez, una llingua semítica sudoccidental. Ye faláu nel norte y el centru d'Etiopía, onde ye llingua nacional oficial. Toma'l so nome de la etnia de los amhara, tradicionalmente habitantes del norte y centru d'Etiopía. Non yá los amhara, sinón tola población etíope escolarizada apodera esti idioma.
Fora d'Etiopía, el amháricu ye la llingua de 2,7 millones d'emigrantes, que viven n'Exiptu, Israel y Suecia. Tamién ye falada n'Eritrea polos deportaos eritreos procedentes d'Etiopía y bien conocida polos eritreos nacíos antes de mediaos de la década de 1980, yá que foi la llingua d'enseñanza nes escueles eritrees hasta 1991.
Ye la segunda llingua semítica tocantes a númberu de falantes, por detrás del árabe y per delantre de llingües como'l tigriña y l'hebréu.
Escríbese usando un silabariu llamáu "fidel" o "abugida", afechu del que s'usó pa escribir la estinguida llingua ge'ez.
Fonemes y grafíes
[editar | editar la fonte]| Billabiales | Alveolar | Palatales | Velares | Glotales | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusivos | Sordos | p | t | c | k | ʔ |
| Sonoros | b | d | ɟ | g | ||
| Eyectivos | pʼ | tʼ | cʼ | kʼ | ʔʼ | |
| Africaos | Sordos | ʧ | ||||
| Sonoros | ʤ | |||||
| Eyectivos | ʦʼ | ʧʼ | ||||
| Fricativos | Sordos | f | s | ʃ | h | |
| Sonoros | z | ʒ | ||||
| Nasales | m | n | ɲ | |||
| Líquidos | w | l | j | |||
| Vibrante múltiple | | r | ጌ | ||||
| Anteriores | Centrales | Posteriores | |
|---|---|---|---|
| Zarraes | i | ɨ (ə) | u |
| Medies | e | ə (ä) | o |
| Abiertes | a |
Símbolos del abugida (silabariu) amháricu ("Fidälə" ፊደል)
[editar | editar la fonte]El abugida o silabariu etíope tien un total de 231 signos que representen sílabes, resultáu de combinar los 7 fonemes vocálicos colos 33 fonemes consonánticos de la llingua amhárica.
| ä [ə] | o | i | a | y | ə [ɨ] | o | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| p | ፐ | ፑ | ፒ | ፓ | ፔ | ፕ | ፖ |
| t | ተ | ቱ | ቲ | ታ | ቴ | ት | ቶ |
| ch | ቸ | ቹ | ቺ | ቻ | ቼ | ች | ቾ |
| k | ከ | ኩ | ኪ | ካ | ኬ | ክ | ኮ |
| ኸ | ኹ | ኺ | ኻ | ኼ | ኽ | ኾ | |
| b | በ | ቡ | ቢ | ባ | ቤ | ብ | ቦ |
| d | ደ | ዱ | ዲ | ዳ | ዴ | ድ | ዶ |
| j | ጀ | ጁ | ጂ | ጃ | ጄ | ጅ | ጆ |
| g | ገ | ጉ | ጊ | ጋ | ጌ | ግ | ጎ |
| p' | ጰ | ጱ | ጲ | ጳ | ጴ | ጵ | ጶ |
| t' | ጠ | ጡ | ጢ | ጣ | ጤ | ጥ | ጦ |
| ch' | ጨ | ጩ | ጪ | ጫ | ጬ | ጭ | ጮ |
| k' | ቀ | ቁ | ቂ | ቃ | ቄ | ቅ | ቆ |
| ʔ | አ | ኡ | ኢ | ኣ | ኤ | እ | ኦ |
| ä | o | i | a | y | ə | o | |
| ts' | ጸ | ጹ | ጺ | ጻ | ጼ | ጽ | ጾ |
| f | ፈ | ፉ | ፊ | ፋ | ፌ | ፍ | ፎ |
| s | ሰ | ሱ | ሲ | ሳ | ሴ | ስ | ሶ |
| sh | ሸ | ሹ | ሺ | ሻ | ሼ | ሽ | ሾ |
| h | ሀ | ሁ | ሂ | ሃ | ሄ | ህ | ሆ |
| ሐ | ሑ | ሒ | ሓ | ሔ | ሕ | ሖ | |
| z | ዘ | ዙ | ዚ | ዛ | ዜ | ዝ | ዞ |
| zh | ዠ | ዡ | ዢ | ዣ | ዤ | ዥ | ዦ |
| m | መ | ሙ | ሚ | ማ | ሜ | ም | ሞ |
| n | ነ | ኑ | ኒ | ና | ኔ | ን | ኖ |
| ñ | ኘ | ኙ | ኚ | ኛ | ኜ | ኝ | ኞ |
| w | ወ | ዉ | ዊ | ዋ | ዌ | ው | ዎ |
| l | ለ | ሉ | ሊ | ላ | ሌ | ል | ሎ |
| y | የ | ዩ | ዪ | ያ | ዬ | ይ | ዮ |
| r | ረ | ሩ | ሪ | ራ | ሬ | ር | ሮ |
| ä | o | i | a | y | ə | o |
Pue que pa poder visualizar estos calteres precise una fonte unicode del alfabetu amháricu, que puede adquirise gratuitamente en Wazu Fonts Gallery Japan (inglés).
Nomes
[editar | editar la fonte]Xéneru
[editar | editar la fonte]Los nomes amháricos pueden tener xéneru masculín o femenín. Esisten distintos medios d'espresar el xéneru. Un exemplu ye l'antiguu sufixu -t pa formar el femenín, llindáu a ciertos modelos y a ciertos nomes aisllaos. Los nomes y axetivos que terminen en -awi formen de normal el femenín col sufixu -t: por casu, ityop':eya-(a)wi, "etíope" (m.), frente a ityop':eya-wi-t, "etíope" (f.); sämay-awi, "celestial" (m.), frente a sämay-awi-t, "celestial" (f.). Esti sufixu utilízase tamién en nomes y axetivos basaos nel modelu k'et(t)ul, por casu, nəgus, 'rei', frente a nəgəs-t "reina", y k'əddus, "santu", frente a k'əddus-t, "santa".
Dellos nomes y axetivos formen el femenín con -it': lək, "chicu" frente a lək'-it, "chica"; bäg, "carneru", frente a bäg-it, "oveya"; s'əmagəlle, "vieyu", frente a s'əmagəll-it, "vieya"; t'ot'a, "monu", frente a t'ot'-it, "mona". Otros nomes tienen esta terminación de femenín anque nun esiste un opuestu masculín: ye'l casu de s'ärar-it, "araña", o azur-it, "remolín". Esisten, sicasí, nomes que tienen el sufixu -it y pórtense gramaticalmente como masculinos: säraw-it, "exércitu"; nägar-it, "gran tambor".
El xéneru femenín nun s'usa namái pa indicar el sexu biolóxico, sinón tamién pa espresar pequeñu tamañu. Asina asocede en bet-it-o, "la casina" (lliteralmente, casa-FEM-ARTÍCULU). El morfema de femenín puede sirvir tamién pa espresar tenrura o simpatía.
Vocabulariu básicu
[editar | editar la fonte]- Bonos díes: ëndemën aderu
- Bones tardes: dehna yideru
- Hola: selam/tadiyaas
- Adiós: t‘eanast‘ëllën
- Por favor: ëbakon
- Gracies: amesegënallô
- Munches gracies: bet‘am amesegënallô
- De nada: ënkwan dehna met‘o
- Perdón: yik‘ërta
- Sentar: aznallô
- Sí: awo
- Bienveníu: selam
- ¿Entiende?: gebbawot?
- Entiendo: gebëtonyal
- Nun entiendo: algebanyëm
- ¿Ta usté bien?: dehna näwot?
- ¡Bien!: dehna!
- ¿Cómo se llama usté?: sëmëwot man nô?
- Llámome...: sëme... nô.
- ¿D'ónde ye usté?: kä yet agär näwot?
- ¿Qué edá tien usté?: ëdmeawot sëntë now?
- Tengo ... años: amete ... nô.
- 1: ande
- 2: hulet
- 3: sost
- 4: arat
- 5: ammist
- 6: siddist
- 7: sebat
- 8: semment
- 9: zetegn
- 10: garrar
- 11: asra ande
- 12: asra hulet
- 13: asra sost
- 14: asra arat
- 15: asra ammist
- 16: asra siddist
- 17: asra sebat
- 18: asra semment
- 19: asra zetegn
- 20: haya
- 21: haya andar
- 30: selasa
- 40: arba
- 50: hamsa
- 60: selesa
- 70: seba
- 80: emanya
- 90: zetena
- 100: meto
- 1.000: shee
- 1.000.000: meelyon
Referencies
[editar | editar la fonte]Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Vocabulariu básicu amháricu coles sos llocuciones
Consulta la edición de Wikipedia n'amáricu.
