Llingües Ka-Togu

De Wikipedia
(Redirixío dende Llingua Ka-Togo)
Llingües Ka-Togu
Distribución xeográfica África occidental
Países  Ghana
Bandera de Togu Togu
Bandera de Benín Benín
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Kwa

      L. Ka-Togu
Códigu Glottolog kato1245
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües ka-Togu constitúin una caña de les llingües kwa, formada por daqué más de media docena de llingües, falaes principalmente na rexón montascosa asitiada ente Ghana y Togu. Esta agrupación ye una de les dos cañes en que Heine (1968) estrema les llingües de los montes ente Togu y Ghana.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les llingües Ka-Togu son unu de los dos subgrupos en que B. Heine estremó les llingües kwa de los cordal que dixebra Ghana y Togu. En 1912, Bernhard Struck foi'l primeru n'arrexuntar xuntes toes estes llingües a les que llamó Semibantu von Mitteltogo. Westermann, nel so clasificaión de les llingües sudániques (darréu reclasificadas como llingües Níxer-Congu), adoptó pa toes estes llingües el términu "caxón-de-xastre" Togorestsprachen, que nun yera otra cosa qu'una agrupación xeográficu-tipolóxica ensin basar nel métodu comparativu. El primer trabayu qu'emplegó'l métodu comparativu foi llevada a cabu por Bernd Heine (1968) qu'estableció dos grupos distintos: el Ka-Togu y el Na-Togu basándose na forma pa 'carne' nestes llingües. Dakubu y Ford (1988) renombraron al agregáu de llingües Ka-Togu y Na-Togu como llingües Togu centrales, un términu entá usáu por dellos autores (por casu Blench 2001). Dellos autores consideren que les llingües Ka-Togu xunto coles llingües Na-Togu formen un grupu, pero la opinión mayoritaria ye tratales como dos rames independientes dientro del grupu kwa.

Llingües del grupu[editar | editar la fonte]

Nome Autónimos
Etnia Llingua
Ka |Avatime Ke-dane-ma Sì-yà
Nyangbo Batrugbu Tùtrùgbù
Tafi Bàgbɔ̀ Tɛ̀gbɔ̀
Ikposo Akpɔsɔ Ikpɔsɔ
Bowiri, Tora Bawuli Tuwuli
Ahlon Igo
Akebu əkpəβə Kᵼkpəkə
Animere Animere

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Les llingües Na-Togu, según les llingües Ka-Togu, tienen carauterístiques típiques de les llingües Níxer-Congu como la presencia de clases nominales, esta retención del sistema ye orixinal yá que munches llingües circundantes perdieron o erosinado en gran midida dichu sistema qu'anguaño ye solu residual. Toles llingües Na-Togu son llingües tonales y la mayoría tienen sistemes vocálicos formaos por nueve o diez unidaes fonolóxicamente distintives, qu'entren en xuegos de sinarmonía vocálica basada nel traza ATR. Tanto'l ewe como'l twi, les llingües principales de la rexón influyeron notablemente nestes llingües.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales reconstruyíos pa distintos grupos de llingües Ka-Togu son:[1]

GLOSA Avatime-Nyangbo Ahlo-Kposo Animere-Akebu PROTO-
KA-TOGO
Avatime Nyangbo Tafi Ahlo
(igo)
Kposo
(uwi)
Tuwuli
(bowiri)
Animere Akebu
'1' ólè olié golí ili ɛ̀dɪ kédì ʈɛ́ì *-ɖɪ
'2' ɔ́βà ɛbʰa ɪbʰa ìwà ɛ̀fʷà kɛ́ɛ́yá *-βa
'3' ɔ́tà ɛtaé ɪtá ìtã ɛ̀la kààlɛ̀ *-tãi
'4' óné ɛlɛ ĩlĩ́ àlã̀ ɛ̀na kɛ́ɛ́ná nìə̀ə̀ *-nã
'5' óʧù etié ití ùtɔ ɛ̀tʊ kùùló tʊ̄ʊ̀ *-tɔ
'6' óglò holō holō ugo ɛ̀wlʊ kévũ̀ kʊ̀rã̀ŋ *go-tɔ
'7' glóelè ɡěneé ɡéné ùzòni ɛ̀wlʊdɪ kɛ́kɔ̀nɔ̀ pīrìmātā *go-lo-ɖɪ
'8' ɡɔ́tɔ́βà ansɛ asʊī ùmàlà ɛ̀lɛ kɛ̀ɛ̀lɛ̃̀ nɛ̀ĩ̀ŋ *go-tɔ-βa
'9' ɡɔ́tólé ʒitaé ʒitá úkàli ɛ̀lɛdɪ kàvèdí fã̀ŋʧẽ̄ŋʧẽ̄ŋ ?
'10' líɔfɔ kɛfɔ kífɔ̄ ɔ̀wú ìdʒo kùwà tə̀ *-wo

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]