Llingües ye

De Wikipedia
Llingües ye
Distribución xeográfica Amazonia, Ecorrexón del Zarráu
Países Bandera de Brasil Brasil
Falantes ~41 mil (1999)
Filiación xenética

Yê-tupí-caribe (?)
  Macro-yê

    llingües yê
Subdivisiones Yê nororiental (†)
Yê noroccidental
Yê central
Yê meridional
Códigu Glottolog jeee1236
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües yê (o tamién y ) son una decena de llingües amazóniques que formen familia de llingües identificada por W. Schimidt. Estes llingües xunto con otros 11 subfamilies más formaríen una familia hipotética más amplia llamada provisionalmente Macro-Gê o Macro-Ye, que la so confirmación como familia entá nun foi satisfactoriamente demostrada, pa la que se propunxeron una poques decenes de cognaos tan solo.

Clasificación[editar | editar la fonte]

W. Schmidt (1926) emplegó primeramente'l términu Gues-Tapuya pa designar colectivamente a un conxuntu de llingües de la familia Ye puramente dicha. Loukotka (1942) usó'l términu Tapuya-žé esencialmente de la mesma manera.

Foi J. Alden Mason (1950) quien propunxo la hipótesis Macro-Gê, llargamente aceptada anguaño y que engloba a otres pequeñes families de llingües amazóniques amás de les llingües Gê, puramente felicidaes. Nimuendajú (1946), Métraux (1946) y Lowie yá allugaren el Kaingang na familia Gê. Polos demás los detalles y el númberu de grupos aceptaos qu'integraríen la macrofamilia Macro-Gê foi variando a midida que disponíase de meyores datos. Loukotka consideró 8 cañes, Mason 10 cañes, más tarde Davis (1966-68) amosó que les llingües Kaigang nun yeren una caña independiente sinón llingües Gê puramente felicidaes;[1] y amosó evidencies de correspondencies fonétiques regulares ente les llingües Gê y dos grupos más. A. D. Rodrigues (1999) considera un total de 12 grupos independientes, unu de los cualos seríen les llingües Gê-Kaingang.

Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

Les llingües yê puramente felicidaes, enantes llamaes llingües Gê-Kaingnáng, tán formaes por unes 13 llingües (el númberu de llingües varia según delles variedaes considérense dialeutos de la mesma llingua o llingües independientes). La clasificación presentada por Aryon D. Rodrigues clasificar de la siguiente manera (les cifres ente paréntesis represetan el númberu averáu de falantes, † = llingua estinguida):[2]

  • Yê Nororiental
    1. Jaikó o Jeikó (Piauí) (†)
  • Yê Noroccidental
    1. Apinayé (~720)
    2. Kayapó (~5000) qu'inclúi como variantes: A'ukré, Gorotire, Kararão, Kikretun, Kokraimôro, Kubenkrakén, Menkragnotí, Mentukíre, Xikrin, Pará meridional).
    3. Panará o Kren-Akarôre (~160)
    4. Suyá (~200)
    5. Grupu Timbíra (~2800) qu'inclúi como variantes: Gavião Piokobjé y Gavião Paraketejé, Canela Ramkokamekrã y Canela Canela Apanyekrã, Krikatí, Krahô, Krenjé o Krenyé, Maranhão o Marañón, Pará, Tocantins.
  • Yê Central
    1. Acroa (†)
    2. Xavánte (~9000 falantes)
    3. Xakriaba (†)
    4. Xerénte (~1550)
  • Yê meridional o Familia Kaingáng
    1. Kaingáng (~20000) qu'inclúi como variantes: Kaingáng de São Paulo (†), K. del Paraná, K. central, K. suroccidental, K. suroriental, Santa Catarian, Rio Grande do Sul)
    2. Xokléng (~1650)
    3. Ingaín (†)

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

El sistema vocálicu d'estes llingües, como'l de munches otres llingües autóctones de la rexón, caltién una oposición ente vocales orales y vocales nasales, siendo en munchos casos la presencia de la vocal nasal la que condiciona les variaciones de les consonantes axacentes, en llugar d'al aviesu como asocede n'otres llingües con vocales nasales. Polo xeneral el númberu de vocales nasales ye inferior al de consonantes nasales. Por casu, nel dialeutu del Paraná de la llingua Kaingáng (Yê meridional) hai nuevu vocales orales y namái cinco vocales nasales:[3]

orales nasales
anterior central posterior anterior central posterior
zarraes i ɨ o ĩ ũ
medies y ə o ə̃
abiertes ɛ a ɔ ɛ̃ ã

Nel Apinayé (Yê septentrional) esisten diez vocales orales y siete vocales nasales:[4]

orales nasales
anterior central posterior anterior central posterior
zarraes i ɨ o ĩ ɨ̃ ũ
semicerradas y ə o õ
semiabiertas ɛ ʌ ɔ ɛ̃ ʌ̃
abiertes a ã

Davis (1966) reconstrúi pal proto-yê un sistema formáu por nueve vocales orales y seis vocales nasales. Tocantes a les consonantes, los inventarios de les llingües yê inclúi una serie de cuatro oclusives (llabial, dental, alveo-palatal y velar), otra serie de cuatro nasales y otra serie de trés aproximantes. Delles llingües presenten desdoblamientos d'estos fonemes por casu en Kayapó les velares dieron llugar en ciertos contestos a glotales, y les nasales biforcáronse en nasales y oclusives sonores. De siguío amuésase l'inventariu fonolóxicu del Kayapó (Gê septentrional) qu'exhibe estos desdoblamientos:[5]

llabial dental al.-pal. velar glotal

style="text-align:center; font-size:larger;" |p

t ʧ k ʔ

style="text-align:center; font-size:larger;" |b

d ʤ g
nasal m n ɲ ŋ
aproximante w ɾ j

En Xavante (Gê central) les consonantes nasales sumieron dando llugar a oclusives sonores. Tamién les consonantes velares sumieron dexando en dellos casos una consonante glotal como testimoniu de la so presencia nun periodu anterior:[6]

llabial dental al.-pal. velar glotal

style="text-align:center; font-size:larger;" |p

t ʧ ʔ

style="text-align:center; font-size:larger;" |b

d ʤ
aproximante w ɾ h

A diferencia d'otres llingües amazóniques, les llingües bien estudiaes de la familia Gê nun tener tonu distintivu, suxurióse que'l Krahô (Timbíra) podría ser una llingua tonal. Sía que non pal proto-gê nun se reconstruyeron tonos.

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

Les llingües gê son aglutinantes y llixeramente sintétiques. En delles partes de la gramática usen marcaje del nucleu y n'otros marcaje del modificador. Nun tener una morfoloxía flexonal bien amplia, polo que les categoría gramaticales se disntinguen más per medios sintácticos que morfolóxicos.

Una carauterística peculiar d'estes llingües ye que nel marcaje de nucleu de sintagmes compuestos estremar ente la referencia contextual (CNT) y non contextual (NCNT). Los exemplos (1)-(3) proceden del Panará:

(1) sɔti j-akoa
animal CNT-boca :'la boca del

animal'

(2) sɔti j-õtɔ
animal CNT-llingua :'la llingua del

animal'

(3) s-õtɔ s-akoa amã
NCNT-llingua NCNT-boca en
'la so llingua na so boca'

En (1) y (2) la marca del nucleu ye j- una y bones el posesor ta axacente (contextualmente allegante) ente qu'en (3) la marca ye s- una y bones el poseerdor nun ye contextualmente allegante. El mesmu fenómenos puede reparase nos exemplos (4)-(5) del Timbíra:

(4) i tɛ pĩ.co j-ũʔkʰər
SG ERG.PAS árbol.frutu NCNT-mercar
Yo merqué fruta :(5)

i tɛ h-ũʔkʰər

SG ERG.PAS NCNT-mercar
Yo mercar

Esti recursu nun ye privativu de les llingües yê, tamién apaez dientro d'otres llingües de la familia macro-yê ya inclusive en llingües ensin rellacionar como les llingües tupíes o les llingües caribe.

Númberu[editar | editar la fonte]

Les llingües yê formalmente nun estremen les formes de singular y de plural, anque delles llingües de la familia macro-yê si tienen marques de plural. Delles llingües sicasí a pesar de nun tener marques de plurales pa nomes, tienen marques de plural pa los pronomes personales. El Kaingáng inclusive estrema na tercer persona non yá formes de plural sinón tamién de xéneru: ʔaŋ 'ellos' / ɸaŋ 'elles'. Amás el Kaingáng tien formes específiques de plural pa les marques verbales qu'espresen concordanza con oxetu y suxetu.

Xéneru[editar | editar la fonte]

Nin les llingües yê, nin de fechu la familia macro-yê, paez faer distinciones de xéneru nel nome o l'axetivu. Anque se señaló que les llingües Karirí desenvolvieron distinciones de xéneru, esi fechu paez una innovación recién. En kipeá por casu esisten hasta doce prefijo añedíos a cuantificadores y axetivos calificativos que se refieren a la forma, el color y la forma de los referentes, naturalmente estes marques pueden interpretase como amestaes a clases nominales o marques de xéneru gramatical. Por otra, parte delles llingües yê meridionales estremen xéneru nos pronomes de tercer persona.

Sintaxis[editar | editar la fonte]

Les llingües yê son llingües de nucleu final. Eso significa que dientro d'un sintagma'l nucleu tiende a tar a la fin. Asina nes oraciones el verbu o nucleu oracional atopar en posición final, nun esisten preposiciones sinón postposiciones (nucleu de los sintagmes adposicionals) y los determinantes, nucleu de los sintagmes determinantes, siguen al nome al que determinen. Los exemplos (6) y (7), tomaos del dialeutu Canela del Timbíra, amuesen la posición final del verbu, nel casu intransitivo y transitivo:

(6) Kapi jʌpiɾ
[[Kapi] xubir]
'Kapi xubió'
(7) i kʰɾa tɛ ɾɔpti pupun
[[1ªsg fíu ERG.PAS] [xaguar ver]]
'El mio fíu vio un xaguar'

El siguiente exemplu procedente del kayapó amuesa postposiciones:

(8) [puɾ kãm] ba [a mʌ̃] [pixu ɾy]
[xardín en] 1ªsg [[2ªel to para] [fruta recoyer]]
'Recoyí frutes pa ti nel xardín'

Concordanza[editar | editar la fonte]

Nes llingües yê nun esiste concordanza ente'l suxetu y el verbu, polo que'l verbu nun camuda de forma según la persona gramatical. Por esa razón la persona marcar con un pronome independiente asitiáu escontra l'entamu de la frase (d'una manera similar a como se marca davezu la persona n'inglés). Los siguientes exemplos tomaos del kaingáng amuesen dos exemplos d'oración en que'l verbu nun tien nenguna marca de persona y amenórgase a un raigañu verbal desnuda:

(9) ʔɨɲ ɾɛŋɾy wɨ̃ jɛ̃
[1ªsg hermanu SUJ] esperar
'El mio hermanu ta esperando'
(10) mĩɲ wɨ̃ Kaŋɾɛ̃ɲ tãɲ tĩ
[[xaguar SUJ] [Kanren matar]] ASP
'Un xaguar mató a Karen'

Alliniadura morfosintáctica[editar | editar la fonte]

En cuanto al alliniadura morfosintáctica les llingües yê son llingües de tipu ergativo, na que'l suxetu de los verbos intransitivos recibe'l mesmu tratamientu morfosintácticu que l'oxetu de los verbos transitivos.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües ye son:[7]

GLOSA Norccidental Central Meridional PROTO-
YE
Apinayé Kayapo Suyá Canela Xavante Xerente Kaináng Xokléng
'1' pyxi
pɨʧi
pydji wɨtɨ pyxit
pɨʧit
misi smĩsi pir pil *pɨti(t)
'2' axkrut
aʧikhrut
amanhkrut aj'kɾut ipijakrut
ipijakhrut
maparane ponkwanẽ régre réglẽ *-krat
'3' (2 + 1) (2 + 1) (2 + 1) incrê [iŋkre] siʔubdatõ mrẽpränẽ tãgtũg tãgtũg (2 + 1)
'4' (2 + 2) (2 + 2) (te quat)
tɛ qhuat
sikwaĩpse (tỹ quatro) (2 + 2)
'5' many (te cinco)
tɛ sĩku
siptatõ (tỹ cinco) (?)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Davis, 1967.
  2. Rodrigues, Aryon D., 1999, páxs. 167-168.
  3. Wiesemann, 1972.
  4. Ham, 1967.
  5. Thomson, 1974
  6. McLeod, 1974
  7. Macro-Gue Numerals (Eugene Chan)

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Davis, Irvine (1966) "Comparative Jê phonology", Estudos Llingüísticos: Revista Brasileira de Llingüística Teórica y Aplicada, 1:2.10-24. São Paulo.
  • Davis, Irvine (1967) "Proto-Jê phonology; Estudos Llingüísticos 1/2: 10-24. São Paulo.
  • Fabre, Alain (2005) Diccionariu etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indíxenes suramericanos.
  • Lowie, Robert H. (1946) "The Northwestern and Central Gue". Handbook of South American Indians 1: 477-517.
  • Mason, J. Alden 1950 "The languages of South American Indians"; Steward, Julian H. (ed.) Handbook of South American Indians 6: 157-319. Washington.
  • Métraux, Alfred (1946) "The Kaingang"; Handbook of South American Indians 1: 445-475.
  • Nimuendajú, Curt (1929) "Im Gebiet der Gé-Völker". Anthropos 24.
(1948) "Kaingang - yakwa (n) dagtèye (vocabulariu)"; Revista do Museu Paulista 2: 221-223.
  • Ribeiro, Eduardo Rivail (2006) "A reconstruction of Proto-Jê" // Ponencia al 52º Congresu Internacional d'Americanistes, Sevilla, xunu de 2006.
  • Rodrigues, Aryon D. (1999) "Macro-Jê"; Dixon, R.M.W. & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.) The languages of Amazonia: 165-206. Cambridge University Press.
  • Silva Noelli, Francisco (2005) "Rethinking Stereotypes and the History of Research on Jê Populations in South Brazil"; Global Archaeological Theory: 167-190.
  • Veiga Juracilda (2004) Vos Kaingáng y Xokléng non panorama dos povos Jê; LIAMES' 4.
  • Wiesemann Ursula (1986) "The pronoun systems of some Jê and Macro-Jê languages"; Pronominal systems: 359-380. Tübingen: Gunter Narr.
  • Wilbert, Johannes (1962) Material llingüístico Ye. Caracas: Editorial Sucre.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]