Llingües semítiques noroccidentales
Apariencia
| Llingües semítiques noroccidentales | ||
|---|---|---|
| Distribución xeográfica | Próximu oriente | |
| Falantes |
| |
| Filiación xenética |
Afroasiáticu (AA) | |
| Subdivisiones |
Ugarítico Cananéu Araméu | |
| Códigu Glottolog | nort3165 | |
| Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Les llingües semítiques noroccidentales formen una división entemedia de la familia de llingües semítiques. Les llingües d'esti grupu son falaes por unos 8 millones de persones.
Subgrupos
[editar | editar la fonte]El grupu estrémase xeneralmente en tres grupos:
- Ugarítico (escastáu).
- Cananéu, qu'inclúi'l feniciu-púnicu, el hebréu antiguu y l'hebréu modernu.
- Araméu, qu'inclúi'l araméu antiguu, l'araméu mediu y el neoarameas.
Comparanza léxica
[editar | editar la fonte]Los numberales en distintes llingües semítiques nororcidentales:[1]
| GLOSA | Ugarítico | Cananéu | Araméu | PROTO- SEM. NOc. | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Feniciu | Hebréu clásicu | Hebréu modernu |
Clásicu | Siríacu | |||
| '1' | *ʔaḥad- | ʔḥd | ʔyḥad | ʔaˈχat | *ḥad | ḥad | *ʔaḥad |
| '2' | *ṯināel mio | šnm | šənayim | ˈʃtaim | *tren | tāreṣ | *ṯināyim |
| '3' | *ṯa elāṯ- | šlš | śəlōš | ʃaˈloʃ | *tālaṯ | tālāʔ | *śa elāṯ |
| '4' | *ʔarbaʔ- | ʔrb | ʔárbāʕ | ˈ(ʔ)aʀba | *ʔarbāʕ | ʔarbōʕ | *ʔarbaʕ |
| '5' | *ḫam(i)š- | hmš | ḥamiš | χaˈmeʃ | *ḥamša | ḥamōš | *ḫamiš |
| '6' | *ṯiṯṯ- | šš | šiš | ʃyʃ | *šyṯṯ- | ʔyšṯ- | *šiṯṯ- |
| '7' | *šabʕ- | šbʕ | šibáʕ | ˈʃeva | *šabʕa | šebʕō | *šabʕa |
| '8' | *ṯamān- | šmn | šəmōná | ʃmoˈne | *tmānya | tmōnō | *ṯamānya |
| '9' | *tišʕ- | tšʕ | tišáʕ | ˈteʃa | *tešʕa | tešō | *tišʕ(ah) |
| '10' | *ʕaš(a)r- | ʕšr | ʔaśār | ˈ(ʔ)esiʀ | *ʕəsra | ʕesrō | *ʕaśr |
Pa les llingües muertes usóse la trescripción semitológica /ḥ, ṯ, š, ḫ/ pa les fricatives que usualmente escribir por aciu AFI como /ħ, θ, ʃ, x/.
Referencies
[editar | editar la fonte]
