Llingües saḥarianes

De Wikipedia
(Redirixío dende Llingües saharianes)
Llingües saḥarianes
Distribución xeográfica Sáḥara, África central
Países  Chad
 Níxer
Bandera de Nixeria Nixeria
Bandera de Sudán Sudán
Bandera de Camerún Camerún
Filiación xenética

Nilo-saḥarianu

  Saḥarianu
Subdivisiones Saḥarianu oriental
Saḥarianu occidental
Códigu Glottolog saha1256
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües saḥarianes constitúin una pequeña familia de llingües falaes a lo llargo d'El Sáḥara oriental, estendiéndose del noroeste de Darfur al sur de Libia, amás de pel norte y centru de Chad, l'este de Níxer y el noroeste de Nixeria. Les principales llingües saḥarianes son el kanuri, el teda, el dazaga y el zaghawa. Considérase qu'esta llingües xunto con otres llingües sudániques y nilótiques forma la familia nilo-saḥariana, anque dellos llingüistes apuesten qu'esti últimu grupu consituya realmente una familia filoxenéticamente válida.

Clasificación[editar | editar la fonte]

La rellación del kanuri y el tubu (tebu) yá foi reconocida por H. Barth nuna carta a Karl Richard Lepsius de 1853.[1] Más tarde, Gustav Nachtigal (1881, 200) identificó'l parentescu con otres llingües xeográficamente barganales y propunxo la denominación "saḥariana" pa la familia de llingües. Este mesmu autor concluyó que la familia saḥariana podía estremase nuna caña occidental (a la que pertenecíen en kanuri y el tebu) y una caña oriental (formada pol zaghawa y el berti). Lukas (1939) delimitó definitivamente la familia, por aciu el términu "saḥarianu oriental"[2] que J. Greenberg rebautizó como "saḥarianu central", estremando la familia en tres rames. Sicasí'l autores posteriores volvieron a la división clásica en dos rames, esta división bipartita ta bien fundametnada sobre la base del porcentaxe de cognaos.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

La clasificación interna basada nel porcoentaje de cognaos na llista de Swadesh ente les diverses llingües llegar a la siguiente clasificación:[3]

Saḥarianu 

 Oriental 


Berti-Sagato (estinguíu)




Bideyat




Beria



Zaghawa





 Occidental 

 Kan 

 


Kanuri



Kanembu



 El to

 


Daza (Dazaga)




Tubu



Tedaga (teda, tuda)






Rellación con otres llingües[editar | editar la fonte]

Les llingües saḥarianes son consideraes parte de les llingües nilo-saḥarianes, anque dicha agrupación ye daqué revesosa. Dientro de les llingües nilo-saḥarianes, L. Bender considera que les llingües saḥarianes constitúin una caña indpendiente ensin un parentescu cercanu coles otres cañes. Ehret conxetura que podría postulase una caña saḥariana-saheliana, que englobara tanto a les llingües saḥarianes como al grupu maba y el grupu songhay, anque dicha hipótesis nun tien el consensu de los especialistes.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües saḥarianes son:[4]

GLOSA Ber (Oriental) Kan (Kanuri) El to (Tebu) PROTO-
SAḤARIANU
Berti Bideyat Zaghawa Kanembu Kanuri
central
PROTO-
KAN
Dazaga
(Tubu)
Tedaga PROTO-
EL TO
'1' sang néko nɔ́kkɔ tūló tìlo *tul(i)Co tə̀ɾɔ̌n tɾɔ̀ɔ́ *turono *tul-
'2' el so sui súyi yìndí ìndi *yandi tʃúú cúː *cuu *cui~*sui
'3' soti wɛɛ yàkú yàkkə *ʔasuku àɡʊ̀zʊ́ʊ́ ògòzú *akuzu *akusu
'4' sitti yšté ístîː dīyə̄o degə *dig- tʊ̀zɔ́ɔ́ tʊ̀zɔ́ː *tuzzo *sui-ti-suit(?)
'5' pi hué hóíyi úù uwù *vogu fòú fɔ́ː *fohu *βoɣo
'6' duuti dèštè dɛ́stɛ́ àràkú àràkkə *arusku dìsí dɪ̀sɪ́ː *dessi *desti
'7' taiti dešté dístiː túlùr tulùr *tullor túrùsù túrùsù *turesiu *tur+siu
*tur-ar
'8' kuuzi uèttè ɔ́ttɛ́ ùskú wùskú *wusuku wʊ́ssʊ̀ jʊ́sʊ̀ *wossu *wasuku
'9' kiddasi dišti dístî lár lə̀gar/
làar
*lakkir jìsìí jìsíː *jissi
'10' musang sagoti sógódí mìyòu mèwu *el mio(a)oga mʊ́rdə̀m mʊ́rdɔ̀m *murdom

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Barth, 1854
  2. Lukas, 1951-52
  3. Blažek, 2007, p. 20
  4. Saharan Numerals

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Barth, Heinrich. Letter to K.R. Lepsius. Zeitschrift der Gesellschaft für Erkunde zu Berlin 2, 372-74, 384-87.
  • Bender, Lionel M. 1996. The Nilo-Saharan Languages: A Comparative Essay. München - Newcastle: Lincom.
  • Ehret, Christopher. 2000. A Historical-Comparative Reconstruction of Nilo-Saharan. Köln: Köppe.
  • Greenberg, Joseph H. 1950. The Eastern Sudanic Family. Southwestern Journal of Anthropology 6/2, 143-160.
  • Jakobi, Angelika & Crass, Joachim. 2004. Grammaire du beria (langue saharienne). Köln: Köppe.
  • Nachtigal, Gustav. 1879-81-89. Sahara und Suden. Ergebnisse sechsjähriger Reisen in Afrika, I-III. Berlin
  • Petráček, Karel. 1985. Das Saharanische und die nilo-saharanische Sprachfamilie. Acta Universitatis Carolinae - Philologica 4, 71-95.
  • Petráček, Karel. 1988. The BER-Group of Saharan Languages. Archiv orientální, 129-136.
  • Petráček, Karel. 1987. Berti or Sagato-a (Saharan) Vocabulary. Afrika und Übersee 70, 163-193.
  • Václav Blažek (2007): "On application of Glottochronology for Saharan Languages", Viva Africa 2007. Proceedings of the IInd International Conference on African Studies (April 2007), ed. Tomáš Machalík & Jan Záhořík. Plzeň: Dryáda 2007[08], 19-38.