Llingües rufiji-ruvuma

De Wikipedia
Llingües rufiji-ruvuma
Países Bandera de Malaui Malawi
Bandera de Mozambique Mozambique
Bandera de Tanzania Tanzania
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide meridional
            Bantú (zona N-P)

              L. rufiji-ruvuma
Códigu Glottolog rufi1235
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües rufiji-ruvuma son un grupu de llingües bantús identificáu como grupu filoxenéticu por Gloria Waite (1979) y subsiguientemente confirmáu por otros investigadores: N10 (sacante'l manda), P10 (el ngindo se reclasificó dientro de N10), P20.

Les llingües del grupu dientro xunto col so coficiación dientro de la clasificación de Guthrie son:

Ente les llingües consideraes por Guthrie el ndonde-mawanda escarecía de clasificación específica y foi clasificáu como P20 (yá que supuestamente yera cercanu al mwera); nindi (N10, supuestamente cercanu al ndendeule); y el tonga de Malawi (N10).

Nurse reclasifica la manda dientro del grupu bena-kinga, anque Ehret lo mantine como Guthrie.

Comparaxión léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües rufiji-ruvuma son:[1]

GLOSA Yao Makonde Matumba Matengo Ndengereko Ndenduele Ngoni PROTO-
RUFIJI-RUVUMA
'1' yimo íːmo imoᵑga ʤíːmu yimo -mo -ˈiːmu *ji-mo
'2' sivili mbíːli siʋɨlɪ íbeːli íbeː-y -bele -ˈveːna *-βeli
'3' sitatu nnáːel to sidatu itâːel to ítaːel to -tatu -ˈtaːel to *-taːel to
'4' nʧyʧy nʧyːʃɛ nʧyʧy ńsɛːsi íne nʧyʧy nˈʧɛːʧɛ *-nʧyʧy
'5' nsaːnon mwáːnu muhanʊ ŋ́haiːnu ítaːnon -nhanu ˈŋaːnu *-cʰaːnon
'6' 5+1 5+1 5+1 5+1 (síta) 5+1 5+1 *5+1
'7' 5+2 5+2 5+2 5+2 (sába) 5+2 5+2 *5+2
'8' 5+3 5+3 5+3 5+3 ínaːne 5+3 5+3 *5+3 /
-naːne
'9' 5+4 5+4 5+4 5+4 (-tísa) 5+4 5+4 *5+4
'10' likúmí
límo
(li)kúːel mio likumi
imoᵑga
likomi
líːmu
kʊel mio komi ˈkoːel mio *-kuːel mio

Los términos ente paréntesis son préstamos léxicos d'orixe árabe que fueron tomaos al traviés del suaḥili.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Derek Nurse, 2003, The Bantu Languages.