Llingües polinesies
| Llingües polinesies | ||
|---|---|---|
| Distribución xeográfica | Polinesia | |
| Países |
| |
| Filiación xenética |
Austronesia | |
| Códigu Glottolog | poly1242 | |
| Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Les llingües polinesies formen parte de la familia austronesia y son carauterístiques de la rexón Polinesia.
Son cerca de 40 llingües, siendo les más falaes el samoanu, tongano, tahitianu, maorí y ḥawaianu. La so diverxencia ye relativamente recién, con una antigüedá d'unos 2000 años, polo que son evidentes les semeyances.
Clasificación
[editar | editar la fonte]Tradicionalmente considérense estremaes en dos rames:[1]
- Tónguico: Llingües de Tonga y Niue.
- Polinesiu Nuclear:
- Llingües Polinesies Occidentales, en: Samoa, Tokeláu, Wallis y Futuna, Tuvalu y grupos polinesios de Micronesia (Kapingamarangi, Nukuoro) y Melanesia (pequeñes islles del nordeste de Papúa-Nueva Guinea y islles Salomón y dalgunes de Vanuatu y Nueva Caledonia).
- Llingües Polinesies Orientales, en: Ḥawai, Polinesia Francesa (Marqueses, Tuamotú, Australes), islles Cook (sacante'l pukapukano que ye del grupu occidental), maorí de Nueva Zelanda; y el idioma rapanui na isla de Pascua como la llingua más estremada.
Sicasí, investigaciones del 2000[2] y más recién, consideren al grupu polinesiu occidental (o Samoic-outlier) como parafilético. El siguiente árbol filoxenéticu de les llingües más importantes (2008),[3] basar na rellación ente grupos según porcentaxes de confiabilidad:
| Llingües polinesies | |
Comparanza léxica
[editar | editar la fonte]La siguiente llista amuesa, una llista de cognaos en llingües polinesies, los datos presentaos de siguío vienen de diverses fontes (Churchward 1959 pal tongano y el pukui, Englert 1977 pal rapanui, Elbert 1986 pal ḥawaianu) ya ilustren la rellación de parentescu ente les seis llingües mentaes:
GLOSA unu dos trés cuatro cinco home mar tabú pulpu canoa entrar Tongano taha ua tolu fā nima taŋarreya | align=center | tahi tapu feke vaka hū Samoanu tasi lua tolu fā llima | align=center | taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu feʔy | align=center | vaʔa | align=center | ulu maorí tahi rua toru ɸā rima taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu ɸeke waka uru Rapanui -tahi -rua -toru -hai | align=center | -rima taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu heke vaka uru Rarotongano taʔi rua toru ʔā rima taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu ʔeke vaka uru Ḥawaianu kahi lua kolu hā llima | align=center | kanaka kai kapu heʔy | align=center | waʔa | align=center | ulu PROTO-POLINESIU[4] *taha~
*tahi*rua *tolu *fā *llima | align=center | *taŋarreya | align=center | *tai | align=center | *tapu *feke *waka *ulu
Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües polinesies son:
| GLOSA | Nuclear | Oriental | PROTO- POLINESIU[5] | |
|---|---|---|---|---|
| Central | Tahítico | |||
| 1 | *taha | |||
| 2 | *rua | |||
| 3 | *tolu | |||
| 4 | *faa | |||
| 5 | *llima | |||
| 6 | *ono | |||
| 7 | *pitu~ *whitu | |||
| 8 | *walu | |||
| 9 | *iwa | |||
| 10 | *ŋa-puluq | |||
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.:
- ↑ Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.
- ↑ Austronesian Basic Vocabulary Database
- ↑ Andrew Pawley (2009), Austronesian Basic Vocabulary Database: Proto-Polynesian
- ↑ ABVD (Polynesian languages)
