Saltar al conteníu

Llingües polinesies

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües polinesies
Distribución xeográfica Polinesia
Países Bandera de Ḥawai Ḥawai (EUA)
Bandera de la Islla de Pascua Islla de Pascua (CHL)
Bandera de les Islles Cook Islles Cook
Bandera de Niue Niue
Bandera de Nueva Zelanda Nueva Zelanda
Bandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa (FRA)
Bandera de Samoa Samoa
Bandera de Samoa Americana Samoa Americana (EUA)
Bandera de Tokeláu Tokeláu (NZL)
Bandera de Tonga Tonga
Bandera de Tuvalu Tuvalu
Bandera de Wallis and Futuna Wallis y Futuna (FRA)
Filiación xenética

Austronesia
  Malayu-polinesiu
    Sulawesi-polinesiu
      MP centru-oriental
        Oceánicu
          Fixiano-polinesiu

            L. polinesies
Códigu Glottolog poly1242


Distribución de les llingües polinesies.

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües polinesies formen parte de la familia austronesia y son carauterístiques de la rexón Polinesia.

Son cerca de 40 llingües, siendo les más falaes el samoanu, tongano, tahitianu, maorí y ḥawaianu. La so diverxencia ye relativamente recién, con una antigüedá d'unos 2000 años, polo que son evidentes les semeyances.

Clasificación

[editar | editar la fonte]

Tradicionalmente considérense estremaes en dos rames:[1]

Sicasí, investigaciones del 2000[2] y más recién, consideren al grupu polinesiu occidental (o Samoic-outlier) como parafilético. El siguiente árbol filoxenéticu de les llingües más importantes (2008),[3] basar na rellación ente grupos según porcentaxes de confiabilidad:

Llingües polinesies 

Comparanza léxica

[editar | editar la fonte]

La siguiente llista amuesa, una llista de cognaos en llingües polinesies, los datos presentaos de siguío vienen de diverses fontes (Churchward 1959 pal tongano y el pukui, Englert 1977 pal rapanui, Elbert 1986 pal ḥawaianu) ya ilustren la rellación de parentescu ente les seis llingües mentaes:

GLOSA  unu   dos   trés   cuatro   cinco   home   mar   tabú   pulpu   canoa   entrar 
 Tongano taha ua tolu nima taŋarreya | align=center | tahi tapu feke vaka
 Samoanu tasi lua tolu llima | align=center | taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu feʔy | align=center | vaʔa | align=center | ulu
 maorí tahi rua toru ɸā rima taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu ɸeke waka uru
 Rapanui -tahi -rua -toru -hai | align=center | -rima taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu heke vaka uru
 Rarotongano  taʔi rua toru ʔā rima taŋarreya | align=center | tai | align=center | tapu ʔeke vaka uru
 Ḥawaianu kahi lua kolu llima | align=center | kanaka kai kapu heʔy | align=center | waʔa | align=center | ulu
 PROTO-POLINESIU[4] *taha~
*tahi
*rua *tolu *fā *llima | align=center | *taŋarreya | align=center | *tai | align=center | *tapu *feke *waka *ulu

Los numberales reconstruyíos pa distintes cañes de llingües polinesies son:

GLOSA Nuclear Oriental PROTO-
POLINESIU
[5]
Central Tahítico
1*taha
2*rua
3*tolu
4*faa
5*llima
6*ono
7*pitu~
*whitu
8*walu
9*iwa
10*ŋa-puluq

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.:
  2. Marck, Jeff (2000), Topics in Polynesian languages and culture history. Canberra: Pacific Linguistics.
  3. Austronesian Basic Vocabulary Database
  4. Andrew Pawley (2009), Austronesian Basic Vocabulary Database: Proto-Polynesian
  5. ABVD (Polynesian languages)