Llingües obi-ugries

De Wikipedia
Llingües obi-ugries
Distribución xeográfica Cuenca del Obi, Hungría, Transilvania
Países  Rusia
Filiación xenética

Urálicu
  Finu-ugrio
    Ugrio

     L. obi-Ugrias
Subdivisiones Idioma mansi
Idioma janty
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües obi-ugries son una caña hipotética de les llingües uráliques, específicamente faen referencia a los idiomes khanty (Ostyak) y mansi (Vogul). Dambos estrémense en numberosos y diverxentes dialeutos. Xunto col húngaru, componen la caña ugria de les llingües uráliques. Estos idiomes falar na rexón ente los Urales y los ríos Obi y l'Irtish nel centru de Rusia. Piénsase que la caña ugria aniciar nos montes y les estepes forestales del sur d'Urales. Hai unos 500 años, la llegada de los rusos emburrió a los falantes escontra'l Ob y el Irtish. Dellos falantes obi-ugrios quedar al oeste de los Urales hasta finales del sieglu XX. L'húngaru estremar mientres el sieglu XI e. C.[1][2]

Anque los idiomes rellacionar col húngaru, la conexón ye débil y son radicalmente distintes en fonoloxía, sintaxis y vocabulariu. Per otra parte el khanty y el mansi, son consideraes polo xeneral bien rellacionaos, pero nun son mutuamente intelixibles. Les llingües obi-ugries fueron influencies fuertemente con posterioridá polos idiomes túrquicos, especialmente'l tártaru.[3] Hasta 1930, estos idiomes nun teníen tradiciones escrites o lliteraries, pero dende 1937 utilizaron un alfabetu modificáu cirílicu. Sicasí, nun se publicaron testos significativos nestos idiomes y utilizar bien pocu de manera oficial.[4]

Unes 3800 persones falen el mansi, ente que unes 14 280 persones falen el khanty, toos en Rusia.[5]

Dellos llingüistes consideraron que les llingües obi-ugries un agrupamientu por causa de proximidá xeográfica y traten a les carauterístiques comunes del mansi y khanty como una converxencia posterior so influencia mutua.


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Hajdú, Péter (1981). Az uráli nyelvészet alapkérdései. Tankönyvkiadó, Budapest. ISBN 963-17-4219-9.
  2. Jászó, Anna (1994). A magyar nyelv könyve. Trezor Kiadó, Budapest. ISBN 963-7685-42-1.
  3. Greller, Wolfgang (1 d'abril de 2000). Encyclopedia of the Languages of Europe. Blackwell Publishing, páx. 478. ISBN 0-631-22039-9.
  4. «Ob-Ugric languages». Encyclopædia Britannica. Archiváu dende l'orixinal, el 26 d'agostu de 2006. Consultáu'l 22 de xunu de 2006.
  5. Lyovin, Anatole V. (6 de marzu de 1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford University Press US, páx. 55. ISBN 0-19-508116-1.