Llingües nubies

De Wikipedia
Llingües nubies
Distribución xeográfica África oriental
Países Bandera de Sudán Sudán
Bandera de Exiptu Exiptu
Filiación xenética

Nilo-saḥarianu
  Sudánicu oriental
    Sud. Or. sept.

      Nubiu
Subdivisiones Nubiu sept. (Nobiin)
Nubiu central
Nubiu occ. (Midob)
ISO 639-2 nub
Códigu Glottolog nubi1251
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües nubies constitúin un grupu filoxenéticu compautu dientro de les llingües sudániques orientales que de la mesma formen parte de les llingües nilo-saḥarianes.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les llingües nubies clasifíquense usualmente dientro de les llingües sudániques orientales coles que comparten unos cuantos cognados anque la posición exacta dientro del grupu ye aldericada. Un analís del so léxicu amuesa que debíu al contautu llingüísticu tienen similaridad léxica seique más cercanes coles llingües cordofanas que coles llingües sudániques orientales.[1]

Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

Acordies con M. Bechhaus-Gerst pueden estremase cinco llingües nubies:

  1. Nobiin (primeramente conocíu por aciu los términos xeográficos mahas o fadicca/fiadicca).
  2. Kenzi-dongolawi, la llingua nubia demográficamente más importante, con cerca d'un millón de falantes.
  3. Midob (Meidob) faláu pela redolada del cráter volcánicu de Malha nel norte de Darfur.
  4. Birgid, orixinalmente faláu al norte de Nyala pela redolada de Menawashei hasta los años 1970. Los úlitmos falantes sobrevivientes fueron entrevistaos por Robin Thelwall nesos años. Dellos falantes, tamién vieyos, de Gezira Aba xusto al norte de sobre'l Nilo al sur de Ḥartum fueron entrevistaos por Thelwall en 1980.
  5. idioma nubiu de los montes Nubiu de los montes – un grupu de variedaes estrechamente rellacionaes y falaes en delles aldegues nel norte de los montes Nuba – polos dilling, los debri y los kadaru.

Del antiguu nubiu caltiénense centenares de páxines de documentos, la mayoría son testos relixosos cristianos, escritos nuna variante uncial d'alfabetu griegu, ampliáu con tres signo del alfabetu coptu y otros trés signos propios del antiguu nubiu, aparentemente derivaos de la escritura meroítica. Estos documentos escritos ente los sieglos VIII y XV reflexen una llingua que paez ser l'antecesora del modernu nobiin.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

La investigación sincrónica de les llingües nubies empezó nes últimes décades del sieglu XIX, y centróse orginalmente nes llingües nubies del Nilo, el nobiin y el dongolawi/kenzi. Munchos africanistes notables dedicaron estudios al grupu nubiusobremanera Lepsius (1880), Reinisch (1879) y Meinhof (1918); otros africanistes qu'estudiaron el nubiu son Almkvist y Schäfer. Amás, esiste un importante trabayu comparativu sobre les llingües nubies lleváu a cabu por Robin Thelwall y Marianne Bechhaus-Gerst na segunda metá del sieglu XX.

Ortografía[editar | editar la fonte]

Anguaño esisten trés propuestes usaes pa escribir les llingües nubies: una basada nel alfabetu árabe, otra basada nel alfabetu llatín y una tercera basada nel alfabetu del antiguu nubiu. Dende los años 1950, l'alfabetu llatín foi usáu por cuatro autores, l'arábigu por otros 2, y l'antiguu nubiu por otru más, pa publicaciones qu'inclúin dellos llibros de probervios, diccionarios y llibros de testu. Pa la propuesta basada nel alfabetu árabe, usóse'l sistema estendíu ISESCO pa indicar les vocales y les consonantes non presentes nel alfabetu árabe orixinal.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües nubies son:[2]

GLOSA Septentrional Central Occidental PROTO-
NUBIU
Antiguu
nubiu
Nobiin Dilling Ghulfan Dongolawi Midob
'1' *wer- wèer
wéer
bee bɛr weer pàrci *weer
'2' *owo- úwwó oree óra owwi ə̀ddí *ori(?)
'3' *tusko- túskú
tískó
tujjun tóǰuk toski táasí *toski
'4' kemso- kémsó kimmiɲi kɪ́ɲo kemis èejí *kems-
'5' dij- dìj
dìjì
ticci ʈiʃú dij téccí *dicci
'6' godeô- górjó kʷarcu kwúrʃo gorij kórcí *gorci
'7' kolot- kòlòd kʷalad kwalát kolod òlòttì *kolod
'8' *idwei- ídwó ɪddɪ ɪ́ddu idiw ídíyí *idiw
'9' askotta- òskòd
òskòdi
wit wìít iskood úkúdí
úfúdí
*iskodi~
*oskodi
'10' dimed dímé bure buɽé dimin tímmíjí *dimi-

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. El árbol cladístico basáu na similaridad léxica del Automated Similarity Judgment Program (ASJP) atopa notables coincidencies ente llingües cordofanas y nubies.
  2. Nilo-Saharan Numerals

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Adams, W. Y. (1982), 'The coming of Nubian speakers to the Nile Valley', in Ehret, C., & Posnansky, M. (eds.Plantía:What), The Archeological and Linguistic Reconstruction of African History. Berkeley / Los Angeles, 11–38.
  • Armbruster, Charles Hubert (1965) Dongolese Nubian. Cambridge University Press.
  • Asmaa M. I. Ahmed, "Suggestions for Writing Modern Nubian Languages", and Muhammad J. A. Hashim, "Competing Orthographies for Writing Nobiin Nubian", in Occasional Papers in the Study of Sudanese Languages Non. 9, SIL/Suden, Entebbe, 2004.
  • Bechhaus-Gerst, Marianne (1989) 'Nile-Nubian Reconsidered', in M. Lionel Bender (ed.), Topics in Nilo-Saharan Linguistics, Hamburg: Heinrich Buske.
  • Bechhaus-Gerst, Marianne (1996) Sprachwandel durch Sprachkontakt am Beispiel des Nubischen im Niltal. Möglichkeiten und Grenzen einer diachronen Soziolinguistik. Köln: Rüdiger Köppe Verlag.
  • Jakobi, Angelika & Tanja Kümmerle (1993) The Nubian Languages. An Annotated Bibliography. Köln: Rüdiger Köppe Verlag.
  • Thelwall, Robin (1982), 'Linguistic Aspects of Greater Nubian History', in Ehret, C., & Posnansky, M. (eds.Plantía:What), The Archeological and Linguistic Reconstruction of African History. Berkeley/Los Angeles, 39–56. Online version.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]