Llingües mandé suroccidentales

De Wikipedia
Llingües mandé suroccidentales
Picto infobox comicballoon.png
Distribución xeográfica África subsaḥariana occidental
Países

Flag of Liberia.svg Liberia
Flag of Guinea.svg Guinea


Bandera de Sierra Lleona Sierra Lleona
Falantes 22:04 6 dic 2014 (UTC)
Filiación xenética

Nixero-congoleña
  Mandé

    Mandé SO.
Subdivisiones Mende-Bandi
Looma
Kpelle
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües mandé suroccidentales o mende-kpelle son una división de les llingües mandé falaes en Liberia, Guinea y Sierra Leone. Ente les llingües mandé suroccidentales la más importante demográficamente ye'l kpelle.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

Ente los grupos filoxenéticos claramente bien establecíos que formen parte de les llingües mandé noroccidentales tán:

  • Llingües mende-looma
    • Llingües mende-bandi:
    • Idioma Looma
  • Idioma kpelle






Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües mandé suroccidentales son:[1]

GLOSA Kpelle Looma Mende-Bandi PROTO-
MANDÉ SOc.
Kpelle de
Liberia
Kpelle de
Guinea
Llomba Zialo Mende Bandi Loko
'1' taːŋ/
tɔnɔ
táːŋ/
tɔ̀nɔ̀
gílàg gílá(g) yilá/
itáː
hítà(ŋ) íla(ŋ) *gila(n)/
*gita(n)
'2' feːrɛ hvèːlɛ̌ félé(gɔ̀) fèlè(g) felé fèlé(ŋ) félé(ŋ) *fela(gɔ)
'3' saːɓa hàːbǎ/
hàːbá
sáwà(gɔ̀) sáwá(g) sawá sàwá(ŋ) sáwá(ŋ) *sawa(gɔ)/
<*saba(gɔ)
'4' náːŋ náːŋ́ náːnĩ̀(gɔ̀) náːní(g) náːnin náːnì(ŋ) náːí(ŋ) *náːní(gɔ)
'5' nɔ́ːlu
lɔ́ːlu
lɔ́ːlí dɔ́ːlù̀(gɔ̀) dɔ́ːlú(g) lɔ́ːlu ndɔ̀ɔ́lú(ŋ) ńdɔo(ŋ) *dɔːlú(gɔ)
'6' mɛi da
(5+1)
mɛ̀í dà
(5+1)
dòzìtà
(5+1)
gɔ̀zìtà(g)
(5+1)
wɔ́íta
(5+1)
nɡɔ̀hítá(ŋ)
(5+1)
ŋɡɔafitada
(5+1)
*ŋ-do-afitada
'7' mɛi feːrɛ
(5+2)
mɛ̀ì hvéːlɛ̀
(5+2)
dɔ́fèlà
(5+2)
gɔ̀fèlà(g)
(5+2)
wɔ́fíla
(5+2)
ŋɡɔ̀félà(ŋ)
(5+2)
ŋɡɔfɛla
(5+1)
*ŋ-do-fela-
'8' mɛi saːɓa
(5+3)
mɛ̀ì háːbà
(5+3)
dɔ́sáwà
(5+3)
gɔ̀zák͡pà(g)
(5+3)
wáyák͡pá
(5+3)
ŋɡɔ̀hák͡pá(ŋ)
(5+3)
ŋɡɔsaːk͡pa
(5+1)
*ŋ-do-sak͡pa
'9' mɛi náːŋ
(5+4)
mɛ̀ì náːŋ́
(5+4)
tàwù̀(gɔ̀)
(10-1)
tàːwù̀(g)
(10-1)
táːlú
(10-1)
tàːwú(ŋ)
(10-1)
raːbu
(10-1)
*(hi)-taː-puː(gɔ)
'10' puː pòǔ pù(gɔ̀) púː(g) puú púù(ŋ) puu(ŋ) *puː(gɔ)

Referencies[editar | editar la fonte]