Llingües malayo-polinesies centro-orientales
Llingües malayo-polinesies centro-orientales | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Esti d'Indonesia y Islles del Pacíficu | |
Países |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Filiación xenética | MP centro-oriental | |
Subdivisiones |
Sumba-Flores MP centroriental nuclear | |
ISO 639-2 | map | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües malayu-polinesies centru-orientales son una caña de les llingües malayu-polinesies. Ta formada por 700 llingües distribuyíes al Este d'Indonesia (nes Moluques y al Oeste de les Islles menores de la Sonda) y n'Oceanía al traviés de les llingües oceániques.
Les llingües más falaes son bima en Sumbawa con más de 600.000 falantes, manggarai en Flores con 650.000, uab meto en Timor Occidental con 670.000 y tetun en Timor con 800.000, ye amás la llingua nacional de Timor Oriental.[1]
Clasificación[editar | editar la fonte]
Tán tradicionalmente estremaes nos grupos:
- Malayu-polinesiu central: Nes Moluques y Islles menores de la Sonda.
- Malayu-polinesiu oriental: Nes Islles del Pacíficu y el mar de Halmahera.
Sicasí, versiones más actuales resten validez al grupu central. La filoxenia basada en porcentaxes de confiabilidad estrema en dos grupos y de la siguiente forma:[2]
- Sumba-Flores: Islles menores de la Sonda orientales.
- Malayu-polinesiu centru-oriental nuclear: Moluques y Islles del Pacíficu y el mar de Halmahera.
Malayu-polinesiu centru-oriental (80%) |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referencies[editar | editar la fonte]