Llingües lezguies

De Wikipedia
Llingües lezgui
Países  Rusia
Bandera d'Azerbaixán Azerbaixán
Filiación xenética

Caucásicu noriental
  Dagestaní

    L. Lezguias
Códigu Glottolog lezg1248
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües lezgui o lezguias constitúin un subgrupu filoxenéticu dientro de les llingües caucásiques nororientales. Esti grupu inclúi'l lezguio nuclear, xunto'l udi y el archi.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

La clasificación interna de les llingües lezguias ye:

  • Lezguio periféricu: archi – 1200 falantes[1]
  • Samur[2] (lezguio nuclear)
    • Samur oriental
      • Udi – 5 000 falantes
      • Lezgui–Aghul–Tabasaran[2]
    • Samur meridional
      • Kryts – 6 000 falantes en 1975
      • Budukh – 1 000 falantes
    • Samur occidental

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües lezguias son:[3]

GLOSA Archi Lezgui nuclear Udi PROTO-
LEZGUI
Aghul Budukh Kryts Lezgui Rutul Tabasaran Tsakhur
'1' vos sɑd säb sæ- sɑd sɑb sɑ- *sɑ-
'2' qˤʷʼy qˤʼud kʼab qʷʼɑ- qʷʼed qˤʷʼɑd qˤʼub qˤʼo- pʼɑˤ *qˤʷʼɑ~
*qˤʷʼy
'3' ɬeb xibud şub ʃibɯ- pːud xibɯd ʃubud xeb- xib *Łebu-
'4' ebqʼ jɑqʼud juqʼub juqʼo- qʼud juqʼud jɑqʼub joqʼo- bipʼ *jɑ-qʼo
'5' ɬːo jyfyd fub fɯ- wɑd xud xub xo- *(ji-)Łʷo-
'6' diɬ jerxid kɪxhɪb rɯxɯ- rəɡid rɯxɯd jirxub jixɨ- oˤq *jirxɨ-
'7' witɬ͡ jerid ji'ib jiɣɯ- erid jiɣud urɣub jiɣɨ- wuˤq *wirɣo-
'8' metɬ͡y mujid mɪjɪb el mioɣɯ- el mioʒid mɯjed el mioʒib molʲo- muˤɣ *muɣi-
'9' oʧʼ jerkʼyd viçɪb jiʧʼi- kʼyd, ʦʼyd huʧʼud urʧʷʼub juˤʧʼo- wuj *wirkʼy-
'10' wiʦʼ jiʦʼud jiʦʼɪb jiʦʼɯ- ʦʼud jiʦʼɯd jiʦʼub jiʦʼɨ- wiʦʼ *wiʦʼɨ-
  • El fonema designáu /Ł/ denota un soníu fricativu sordu difícil de precisar (podría tratase de [θ],[ɬ] o [ɬx])

Sonorización de eyectivas[editar | editar la fonte]

Les llingües lezguias presenten un cambéu fonolóxicu tipológicamente interesante y relevante pa la hipótesis glotálica tocante a la reconstrucción del proto-indoeuropéu. Esti cambéu consiste en que dalgunes consonantes eyectivas sordes hanse sonorizado, tal como se la hipótesis glotálica sostién que tamién pasó en protoindoeuropéu de manera independiente. Magar en lezgui les correspondencies fonétiques nun fueron bien estudiaes (el rutul amuesa delles inconsistencies), dellos exemplos d'esta sonorización son los siguientes:

  • Non-lezguio: Avar tstsʼar / Lezguio: Rutul dur, Caxur do 'nome'
  • Non-lezguio: Archi motʃʼor, Lak tʃʼiri / Lezguio: Rutul mitʃʼri, Tabassaran midʒdir, Aɡul mudʒur 'barba'
  • Non-lezguio: Avar motsʼ / Lezguio: Tabassaran vaz 'moon'

En llingües nakh esiste un cambéu similar en posición non inicial.[4]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ethnologue report for Archi
  2. 2,0 2,1 Languages in the Caucasus, by Wolfgang Schulze (2009)
  3. Caucasian numerals (E. Chan)
  4. Paul Fallon, 2002. The synchronic and diachronic phonology of ejectives, p 245.

Bibliografía[editar | editar la fonte]