Llingües kavango-bantú suroccidental
Llingües kavango-bantú suroccidental | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | África austral oriental | |
Países |
Angola Zambia Namibia Botsuana | |
Filiación xenética |
Níxer-Congu | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües bantús sudoccidentales (tamién llamaes kavango-bantú sudoccidental) formen un grupu filoxenéticu de llingües bantús establecíu por Anita Pfouts (2003). El grupu bantú sudoccidental (puramente dichu) foi propuestu yá na clasificación de Guthrie de les llingües bantús (dientro de la zona R). Les llingües o continuos geolectales, xunto cola denominación de Guthrie de los mesmos, son:
- Kavango (K30)
- Bantú suroccidental
Anque nun se clasificó explícitamente, el ndombe (R10) ye presumiblemente del grupu bantú sudoccidental y el mashi, el simaa (K30) son del grupu kavango. Maho (2009) añade'l mbowe, el shanjo y el kwangwa, amás de reclasificar munches variedaes d'estos como llingües independientes. Sicasí, el mbukushu, el luyana y el yeyi, dacuando incluyíes ente estes llingües, paecen ser cañes muncho más diverxentes del bantú, polo que usualmente clasifíquense fora del grupu kavang-bantú suroccidental.[1]
Comparanza léxica[editar | editar la fonte]
Los numberales en distintes llingües bantús suroccidentales son:[2]
GLOSA Herero Zemba Kwanyama Nkhumbi Nyaneka PROTO-
BANTU SO'1' -mwe ˈmoθi imwé mosí mosí *-mwe/
*mosi'2' -vári ˈvɑli mbalí valí valí *vari '3' -tátú ˈtɑel to n̥atú tatú tatú *tatu '4' -íné ˈkwɑnɑ n̥y.é kwaná kwaná *(kwa-)na '5' -táno ˈtɑnon n̥anó tanó tanó *tano '6' hámboúmwe yˈpɑⁿdu hamánó epándú epándú *5+1 '7' hámbombári yˌpɑⁿduˈvɑli heyáli epándúvalí epándúvalí *5+2 '8' hámbondátú yˌpɑⁿduˈtɑel to hetátu ecínané ecínaná *5+3
*-nane'9' muvyú oˈmoːvi oŋŋgoyi ecéndiyé ecive *5+4 '10' omurongo omuˈlɔᵑgɔ omloŋgo ékumí ékwií *omuroᵑgo
*y-kumi
Pa les llingües kavango tiénense los siguientes numberales:[2]
GLOSA Kavango Mbukushu Kwangali Mbowe Simaa
(Mwenyi)PROTO-
KAVANGO'1' -mwe kamweya -mweya *-mwe θɔ̀fɔ́cī '2' -vali tuili -ili *-vali ʝìwáɖī '3' -tatu tuñatu -atu *-tatu ʝìhátū '4' -ne tune -ne *-ne ʝìnɛ́ '5' -tano mutanu mutanu *-tanu kwɔ́kɔ̄ '6' 5+1 5+1 5+1 *5+1 5+1 '7' 5+2 5+2 5+2 *5+2 5+2 '8' 5+3 5+3 5+3 *5+3 5+3 '9' 5+4 5+4 5+4 *5+4 5+4 '10' mrongo liʃumi likumi *li-kumi /
*mrongoɖìkúmī
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Bantu Classification, Ehret, 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Bantu Numerals (E. Chan)
Referencies[editar | editar la fonte]