Llingües karirí

De Wikipedia
Llingües karirí
Distribución xeográfica NE de Brasil (ente Bahia y Maranhão)
Países Bandera de Brasil Brasil
Falantes Estinguíu (entamos s. XX)
Filiación xenética Macro-yê
Subdivisiones Kipeá-Kamurú-Dzubucua
Sabuyá-Pedra Branca
Códigu Glottolog kari1254
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües karirí, frecuentemente consideraes como dialeutos d'una única llingua, son un grupu de llingües estinguíes, falaes en Brasil hasta la metá del sieglu XX. Anguaño los 4000 karirís qu'entá formen parte del grupu étnicu son monollingües en portugués, anque dalgunos pocos conocen frases comunes y nomes de plantes melecinales na llingua orixinal.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les cuatro llingües karirí conocíes son:

  1. el Kipeá (Quipea, Kirirí, Karirí Xokó, Xukurú-Karirí) (NE Bahia, Sergipe, grupu étnicu: 1830 persones)
  2. el Kamurú (Camuru) (Y Bahia)
  3. el Dzubukuá (Dzubucua) (islles del ríu São Francisco en N Bahia)
  4. el Sabuyá (Sapoyá o Pedra Branca) (Centru de Bahia)

Esiste descripciones gramaticales curties del Kipeá y el Dzubukuá, pal Kamurú y el Sabujá caltiénense namái llistes de vocabulariu.

Ribeiro estableció por aciu l'analís morfolóxicu qu'esiste un parentescu probable coles llingües yê, polo que usualmente considérase que les llingües karirí constitúin una caña de la macrofamilia macro-yê. Greenberg considerar emparentaes coles llingües tupí, sobre una base bien débil nuna clasificación llargamente rechada.

Los nomes Xokó y Xukurú pueden resultar confusos porque s'aplicaron a llingües y pueblos distintos del NE de Brasil.[1]

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Les llingües karirí difieren de manera importante del restu de llingües macro-yê tocantes a la sintaxis. Ente que casi toles cañes de la familia macro-yê son llingües de nucleu final y por tanto tienen orde SOV, tienen postposiciones y el posesor preciede al teníu; nes llingües karirí l'orde predominante ye VOS (anque esisten numberosos casos de VSO), esisten tamién preposiciones y non siempres se tienen nucleu final.[2]

Un fechu interesante del karirí xokó o kipeá ye que paez ser la única esceición atestiguada d'una llingua con verbu inicial que tien negación postverbal:[3][4]

netso-kié di-dè i-ña
ser.vistu-NEG la so-madre 3SG-por
'La so madre non foi vista por él'

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Alain Fabre 2005- Diccionariu etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indíxenes suramericanos. Entrada para: Xocó, Xucurú-Karirí y Carirí-Xocó
  2. A. Rodrigues, 1999, p. 187
  3. M. S. Dryer, 1988, p. 96
  4. exemplu: Adam, 1897, p. 29

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Adam, Lucien (1897). Matériaux pour Sirvir à l'Etablissement d'une Grammaire Comparée des Dialectes de la Famillle Kariri (en francés). Paris: Bibliothèque Linguistique Américaine (Vol. 20).
  • Ribeiro, Eduardo. (2002) 'O marcador de posse alienavel em Kariri: um morfema macro-je revisitado'. Revista Liames, 2: 31-48.
  • Rodrigues, Ayron D. (1999). «6. Macro-Jê», Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon: [1], 1ª (n'inglés), Cambridge University Press, páx. 165-206. ISBN 0 521 57021 2.
  • Dryer, Matthew S. (1988). «Universals of negative position», Studies in Syntactic Typology (n'inglés). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, páx. 93-124. ISBN 90-272-2891-4.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]