Llingües italo-celtes

De Wikipedia
Llingües italo-celtes
Distribución xeográfica Na actualidá, na Europa celta, Europa llatina, América llatina, África, América del Norte
Países Bandera del Reinu Xuníu Reinu Uníu, Bandera de Irlanda Irlanda,  Francia,  España,  Italia,  Portugal, Bandera d'Andorra Andorra,  San Marín,  La Ciudá del Vaticanu, Moldavia,  Rumanía,  Mónacu
Filiación xenética

Llingües indoeuropees

  Italo-celta (?)
Subdivisiones Llingües itáliques
Llingües céltiquesLlingües itáliques y Llingües céltiques
ISO 639-3 cel[1]
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües italo-celtes ye una hipotética familia llingüística indoeuropea, teorizada como dalgún reagrupamientu dialeutal entemediu ente la llingües indoeuropees reconstruyíes y l'hestóriques llingües itáliques y celtes. Hipotetizado ente los primeres por August Schleicher, tal teoría foi abandonada dende entós pol indoeuropeista[2].

Na base d'esti agrupamientu teorizado "italo-célticu", parte de la caña occidental (Llingües centum-satem, de la mesma abandonada pol 'indoeuropéu) de les llingües indo-europees, asitiáronse varies semeyances morfolóxiques específiques que s'inclinaren a un llinguaxe ancestral común pa los dolce subgrupos llingüísticos (itálicu y célticu).

L'Académicu Frederik Kortlandt continua a sostener la teoría de la proto-llingua italo-céltica y nel 2007 intentó la so reconstrucción [3]. N'otru estudiu del 2002 de Ringe, Warnow, & Taylor se demostro tar a favor de la tesis "italo-celtica".

Acordies con David W. Anthony l'orixe d'esta llingua ancestral "Italo-celta" puédese encuentrar na actual Hungría Esti "kurganizzata" alredor de 3100 aC de la cultura Jamna. A partir d'entós, el buque cultura de Bell, que ye tamién la orixinal llanura húngara, la espansión al oeste traería esta llingua en Baviera y Austria, onde se convirtió nel proto-celta, ente que'l proto-itálicu formar a partir de los dialeutos "Italo-célticu" que permanecieron n'Hungría, entós enfusar n'Italia mientres la tarde segundu mileniu BC a cultura protovillanovan [4].

Semeyances morfolóxiques ente itálicu y célticu[editar | editar la fonte]

Ente les principales semeyances morfolóxiques tán:

  • la tema temática en - yo
  • la conxuntiva en -ā
  • el colapsu del PIE (proto-indoeuropéu) aoristo y perfectu nun solu tiempu pasáu *

la asimilacion de *p escontra un socesivu *kʷ

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Villar, Francisco (1991). Gredos: . Trad. it.: Villar, Francisco (1997). Il Mulino: .
  • Jay Jasanoff, "An Italo-Celtic isogloss: the 3 pl. mediopassive in *-ntro," in D. Q. Adams (ed.), Festschrift for Eric P. Hamp. Volume I (= Journal of Indo-European Studies Monograph 23) (Washington, D.C., 1997): 146-161.
  • Winfred P. Lehmann, "Frozen Residues and Relative Dating", in Varia on the Indo-European Past: Papers in Memory of Marija Gimbutas, eds. Miriam Robbins Dexter and Edgar C. Polomé. Washington D.C.: Institute for the Study of Man, 1997. pp. 223–46
  • Winfred P. Lehmann, «"Early Celtic among the Indo-European dialects"» (gennaio 2018)., in Zeitschrift für celtische Philologie 49-50, Issue 1 (1997): 440-54.
  • Schmidt, Karl Horst, “Contributions from New Data to the Reconstruction of the Proto-Language”. In: Polomé, Edgar; Winter, Werner eds. (1992). Mouton de Gruyter: , 1st.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. {{{iso3}}}
  2. Francisco Villar, Indoeuropeos y aniciar d'Europa, pp. 597-616.
  3. Kortlandt, Frederik H .H., Italo-Celtic Origins and Prehistoric Development of the Irish Language, Leiden Studies in Indo-European Vol. 14, Rodopi 2007, ISBN 978-90-420-2177-8.
  4. David W. Anthony - El caballu, la rueda y el llinguaxe pg.367

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]