Llingües ixoides

De Wikipedia
(Redirixío dende Llingües ijoides)
Llingües ixoides
Distribución xeográfica Sur de Nixeria
Países  Nixeria
Falantes ~2 millones
Filiación xenética

Nixero-congoleña

  llingües ijoides
Subdivisiones Idioma defaka
Llingües ijo
Códigu Glottolog ijoi1239
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
Llingües ijoides n'azul, nel áreal del delta del ríu Níxer.

Les llingües ijodes constiuyen un grupu de llingües africanes falaes polos ịjọ y los defaka falaes nel delta del ríu Níxer, en Nixeria meridional. El númberu de falantes total ronda los dos millones de persones.[1] De toles llingües de la familia, la más falada con diferencia sería l'idioma ịzọn, con aproximao un millón de falantes, siguida del okrike-kalabari con más de mediu millón. La familia xeneralmente estrémase en dos rames, les llingües ịjọ y l'idioma defaka. La caña ịjọ consiste n'aproximao 9 o 10 llingües distintes. El defaka, con unos centenares de falantes, constitúi por sigo mesmu una de les dos cañes de les llingües ijoides.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Greenberg (1963) consideró primeramente que les llingües ijoides constituyíen el mesmu subgrupu filoxenéticu que les llingües kwa. Sicasí'l trabayu de Bennett y Sterk (1977) dexó establecer que les llingües kru y les llingües ijoides yeren grupos de llingües nigeroconolesas independientes.

Clasificación interna[editar | editar la fonte]

La familia ijoide ta bien estudiada y les principales divisiones bien establecíes, y esiste una reconstrucción empecipiada per parte de Williamson (2000). La clasificación interna debida a Jenewari (1989) ye la siguiente:



Défàkà


Ịjọ

Oriental



Nkọrọ




Ịḅanị



Kalaḅari



Kịrịkẹ (Okrike)






Nembe



Akaha (Akassa)




Occidental


Ịzọn




Biseni



Akịta (Okordia)



Oruma






Carauterístiques llingüístiques[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Les llingües ijo estremen ente vocales articulaes col raigañu de la llingua adelantrada (+ATR) y vocales cola'l raigañu de la llingua retrasada (−ATR). Pa ilustrar esta diferencia puede considerase'l dilaecto fante del Akán, que tien quince vocales: cinco cola traza +ATR, cinco cola traza −ATR y cinco vocales nasales adicionales, les vocales non nasales son:

Vocales non nasales ±ATR del fante
Orto-
grafía
+ATR −ATR Equivalente
averáu
i / ị /i̘/ [i]

/y̘/ || /i/ || [y], [ɪ]

ɛ / ẹ /y/ [ɛ]

/a̘/ || /a/ || [æ], [ɑ]

ɔ / ọ /o/ [ɔ]

/o̘/ || /o/ || [o], [ʊ]

/o̘/ || || [o]

Nesta llingua esisten dos llingües de sinarmonía que gobiernen qué vocales pueden apaecer dientro de la mesma pallabra:

  1. Toles vocales −ATR convertir en +ATR cuando van siguíes d'una vocal +ATR periférica (/i̘ a̘ o̘/). Esto ye, les vocales ortográfiques y ɛ a ɔ o se conviertene en i y a o o ante i o y dacuando ante a.
  2. Una vegada aplicada la regla anterior, la vocales medies +ATR (/y̘ o̘/) pasen a vocales zarraes −ATR (/i o/) cuando van precedíes por un vocal non zarrada −ATR (/y a o/). (Esto nun se reflexa na ortografía, pa vocales subxacentes que se reflexen por escritu como y o.)

Morfoloxía[editar | editar la fonte]

En ijo esisten muertes de clases nominales, el prefixu a- marca'l plural de nomes precedíos de modificador. Delles vocales iniciales tamién paecen ser residuos de prefixos de clase nominal.

Los pronomes amuesa muertes de la distinción ente posesión alineable y inalienable. Les llingües ijoides desenvolvieron un sistema de xéneru gramatical nuevu qu'en nomes referíos a seres estrema siempres ente masculín de femenín, n'otros nomes dacuando estrémase ente xéneru masculín d'un xéneru neutru (na forma de singular de ciertos determinantes).

Sintaxis[editar | editar la fonte]

Les llingües ijoides son una forma de la familia de les llingües Níxer-Congu y tienen forma de Suxetu Oxeto Verbu, lo cual ye peculiar dientro de la familia de llingües Níxer Congu. Cuando intervienen modales y auxiliares de tiempu l'orde ye SAOVM (suxetu auxiliar oxeto verbu modal). Na frase nominal l'orde sigue les siguientes restricciones:

Xen + N
Pos + N
Adj + N
Num + N
Dem + N

que, sacante la postrera son órdenes típicos de llingües de nucleu final.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües ịjọides son:[2]

GLOSA Ịjọ occidental Ịjọ oriental Idioma
Défàkà
PROTO-
ỊJO
PROTO-
ỊJOIDE
Ịzọn Akịta
(Okordia)
Nkọrọ Ịḅanị Kalaḅari
(Okrika)
'1' kɛnɪ́ kɛ̀nɪ gbɔ́rí ŋ̀gɪ̀ɛ́ ŋ̀gèi gbérí *kaŋãnɪ *kaŋãnɪ
'2' mamʊ́ maamʊ màmì m̀mɛ̀ɛ́ màɪ̃ mààmà *mããmɪ *mããmɪ
'3' tǎrʊ taarʊ tárú tɛ́rɛ́ tɛrɛ táátó *taarʊ *taatʊ
'4' nóĩ́ nii nɛ̃́ĩ́ íní ineĩ nɛ́ì *-nõĩ *-nõĩ
'5' sɔ̃́rɔ̃́ sɔ̃ːrɔ̃ sɔ́nɔ́ sɔ́nɔ́ sɔnɔ túúnɔ̀ *sɔ̃ŋɔ̃r̃ɔ *tʊŋʊ̃r̃ɔ
'6' sɔ̃́̌die sɔ̃zie sóníá sóníɛ́ sonio màànɡò *sɔ̃ŋ-die
'7' sɔ́nɔ́ma sɔnɔmà sɔ́nɔ́mà sɔ́nɔ́mà sɔnɔmɛ̀ túààmà *sɔ́ŋɔ́-mãã *tʊŋʊ̃-mãã
'8' níŋíni màà fùi nínì ínínè ninè túàtùà *níŋíni ?
'9' isé sioni ísíéní éséníé esenie túùnèì *sieni ?
'10' óí eji ójí ójí oji wóì *oji *woji

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • K. Williamson y R. Blench (2000). «2. Niger-Congo», B. Heine y D. Nurse: African Languages: An Introduction. Cambridge Univ. press, páx. 22-23. ISBN 0-521-66178-1.
  • K. Williamson y R. Blench (2004): Proto-ijoid reconstructions