Llingües fino-pérmiques

De Wikipedia
Llingües fino-pérmiques
Distribución xeográfica Europa oriental y Asia noroccidental
Países Bandera d'Estonia Estonia
Bandera de Finlandia Finlandia
Bandera de Suecia Suecia
Bandera de Noruega Noruega
Bandera de Rusia Rusia
Filiación xenética

Urálicu

  Llingües finoúgries
   Llingües fino-pérmiques
Subdivisiones Llingües pérmiques
Llingües fino-volgaiques
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües fino-pérmiques son un grupu tradicional, pero en disputa, de les llingües uráliques qu'entiende les llingües balto-fíniques, llingües sami, llingües mordvíniques, idioma mari, llingües pérmiques, y ye probable qu'un númberu d'idiomes estinguíos. Na taxonomía tradicional de les llingües uráliques, les fino-pérmiques envalórase que se dixebraron de la llingües ugrofineses alredor del 3000-2500 e. C., y ramificáu en llingües pérmiques y llingües fino-volgaiques alredor del añu 2000 e. C.[1] Anguaño la validez del grupu como entidá taxonómica cuestiónase.[2]

El términu llingües fíniques de cutiu utilizóse pa designar a toles llingües fino-pérmiques,[3][4] sobre la base d'una creencia anterior de que les llingües pérmiques taríen muncho más estrechamente rellacionada coles llingües fino-báltiques que coles llingües ugrias.[1] (In Finnish scholarly usage, Finnic most often refers to the Baltic-Finnic languages alone.[5])

La interpretación al arrexuntar les llingües fineses/fino-pérmiques puede variar ente los distintos estudiosos, a pesar d'ello toles variaciones traten al pérmicu como una división primaria. Les siguientes propuestes de clasificación amosar por Ruhlen (1987)[3] y Angela Marcantonio (2002):[6]

Collinder, 1965 Austerlitz, 1968 Sauvageot & Menges, 1973 Harms, 1974 Vogelin & Vogelin, 1977

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Taagepera, Rein (1999). The Finno-Ugric republics and the Russian state, páx. 32–33. ISBN 0-415-91977-0.
  2. Salminen, Tapani. «Problems in the taxonomy of the Uralic languages in the light of modern comparative studies».
  3. 3,0 3,1 Ruhlen, Merritt (1987). A Guide to the World's Languages: Volume I, Classification. Stanford University Press, páx. 69. ISBN 0-8047-1250-6.
  4. «Finno-Ugric languages», Finno-Ugric languages, http://www.britannica.com/EBchecked/topic/207644/Finno-Ugric-languages 
  5. See "The Finnic languages" by Johanna Laakso in The Circum-Baltic languages: typology and contact, p. 180.
  6. Marcantonio, Angela (2002). The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics, páx. 57. ISBN 0-631-23170-6.

Llectures esternes[editar | editar la fonte]