Llingües ecuatoriales

De Wikipedia
Llingües ecuatoriales
Distribución xeográfica Suramérica
Países  Ecuador
 Colombia
 Perú
Bandera de Brasil Brasil
Bandera de Bolivia Bolivia
Bandera de Paraguái Paraguái
Bandera d'Arxentina Arxentina
Falantes ~6,2 millones (5,5 millones de guaraní)
Filiación xenética (agrupaes dientro de les Tukano-Ecuatorial (?))
Subdivisiones Macro-Arawak
Macro-Tupí
Macro-jívaro
Uru-chipaya
Otres cañes menores
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

La hipótesis ecuatorial, propuesta por Joseph Greenberg (1956, 1987), propón que delles grupos de llingües suramericanes, ente elles: les macro-arawak, macro-tupí, macro-jívaras, les uru-chipaya y un bon númberu de llingües aisllaes, tán emparentaes dientro d'una unidá filoxenética válida.

Ye d'alvertir, qu'esta hipótesis, al igual qu'otres propuestes por Greenberg pal continente americanu, foi llargamente cuestionada por diversos especialistes nestes llingües, por basase nuna metodoloxía con un marxe d'error demasiáu altu (Landaburu, 1999) y sobre una evidencia llingüística débil. Por esa razón la mayoría de los especialistes consideren la propuesta altamente especulativa.[1]

Clasificación[editar | editar la fonte]

Greenberg propón que la macrofamilia ecuatorial como una división del Amerindiu meridional incluyendo diverses families. Dicha clasificación varió dende la primer propuesta (1956), hasta la postrera (1987). Acordies cola postrera propuesta de Greenberg (1987), el tueru ecuatorial sería parte del filu Ecuatorial-Tucano, nel cual taríen tamién les llingües macro-tukano.

Greenberg (1956)[editar | editar la fonte]

El grupu ecuatorial primeramente propuestu por Greenberg en 1956, yera parte d'un hipotéticu grupu andín-ecuatorial darréu abandonáu la propuesta de 1987. Ente'l grupu ecuatorial primeramente propuestu, y más tarde abandonáu taben les siguientes cañes:

  1. Arawak
  2. Arauá
  3. Chapacura-wañam
  4. Uru-chipaya
  5. Tupí
  6. Zamuco
  7. Timoto-Cuica
  8. GuahiboPamigua
  9. Salibano
  10. Otomaco–Taparita
  11. Kamsá
  12. Tuyuneri (=Harákmbut)
  13. Yurucaré
  14. Cayuvava

Greenberg (1987)[editar | editar la fonte]

El grupu ecuatorial revisáu por Greenberg en 1987 consta de 12 cañes, ente les que tán:[2]

  1. Macro-arawak
  2. Cayuvava [A]
  3. Coche [A]
  4. Jívaro-Candoshi-Yaruro
  5. Karirí-Tupí
  6. Macú-Piaroa-Sáliba
  7. Tarumá [A]
  8. Timote-Cuica
  9. Trumaí [A]
  10. Tushá [A]
  11. Yuracaré [A]
  12. Zamuco

La gran mayoría d'estos subgrupos son llingües aisllaes [A].

Filu tukano-ecuatorial[editar | editar la fonte]

La propuesta de Greenberg (1987), propón que les unidaes filoxenétiques llamaes macro-tucano, ecuatorial (macro-arawak) formaríen el phylum tucano-ecuatorial. Este sería unu de los cuatro super-filos en que se clasificaríen les llingües amerindies de sudamérica:

Esta clasificación naturalmente foi bien criticada poles mesmes razones xenerales que'l restu de la hipótesis amerindia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Ver por casu Criticismu contra la hipótesis amerindia
  2. Greenberg, Joseph; Ruhlen, Merritt (4 de setiembre de 2007). An Amerind Etymological Dictionary (pdf), 12, Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University. Consultáu'l 27 de xunu de 2008.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Greenberg, Joseph H.
(1956) "Tentative Linguistic Classification of Central and South American languages". A. Wallace (Ed.) 1960 Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences: 791-794. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
(1987) Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4
  • Landaburu, Jon (1999) Clasificación de les llingües indíxenes de Colombia. Bogotá: Universidá de Los Andes CCELA.
  • Swadesh, Morris (1959) Mapes de la clasificación llingüística de Méxicu y les Américas. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu.
(1963) "Discussion and criticism on Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 4 (3): 317-318.
  • Tax, Sol (1960) "Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 1: 431-436. Chicago.
  • Villegas Carbayos, Roberto (2004) "Llingües Aboríxenes de Perú"; Resonancia 01/07/2004. Editions la Résonance.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]