Llingües catuquinas

De Wikipedia
Llingües catuquinas
Distribución xeográfica Estaos d'Amazones y Acre
Países Bandera de Brasil Brasil
Falantes <900 (1999)
Filiación xenética

harakmbut-katukina (?)

  catuquina
Subdivisiones Kanamarí
Katukina
Katawixí
Txunhuã-djapá
Códigu Glottolog katu1274
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües catiquinas (o katukinas) son un grupu de tres llingües documentaes en Brasil. Anguaño namái sobrevive'l idioma kanamarí que tien unos 650 falantes y dientro del grupu étnicu katukina esiste un númberu indetermináu de falantes.

El términu catuquina ye altamente confusu porque s'usó pa dellos grupos ensin rellacionar étnica nin lingüísticamente. Asina esiste un grupu denomináu katukina que fala una llingua pano y los catuquinarú que falen una llingua arawak.

Distribución[editar | editar la fonte]

Los grupos que falen llingües catuquinas atópense esvalixaos na parte occidental del estáu brasilanu d'Amazones, más concretamente na mesorrexón Amazones suroeste nel área por onde tranacurren los ríos Itocoaí, Javarí, Jutaí, Juruá y Biá. Los catuquinas viven n'aldegues denominaes djapá o dyapá (= 'xente, grupu, cla')

Tien De tenese presente que'l términu katuquina/catuquina o variantes del mesmu haise aplicáu a otros grupos arawak y pano que que la so llingua nun ta emparentada de nenguna manera coles llingües catuquinas puramente felicidaes. Asina na cuenca del ríu Purus, esiste un grupu llamáu katuquina o catuquinarú que pertencen a la familia llingüística arawak. Ente que los katukina de los ríos Embira y Gregorio falen marubo, una llingua pano.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les llingües catuquinas se divieden usualmente en trés o cuatro llingües principales, sicasí, dellos autores consideren que ye más correutu afirmar que se trata d'un únicu idioma con una importante variación dialeutal.[1]

Llingües de la familia[editar | editar la fonte]

La documentación sobre estes llingües ye escasa, los trés llingües bien conocíes son:

El proyeutu comparativu ASJP basáu en diveregencia léxica mediada al traviés de la distnacia de levenshtein[6] reconstrúi'l siguiente árbol binariu pa les cercanía léxica:



Katawixí




Kanamarí



Katukina




Rellación con otres families[editar | editar la fonte]

Frecuentemente consideróse una pequeña familia de llingües ensin parentescu con otres (familia aisllada). Joseph Greenberg propunxo xunto con otros llingüistes que podría ser parte d'una unidá filoxenética qu'él denomina macro-tukano, anque esta clasificiación foi llargamente criticada. Apocayá apurriéronse dellos nicios de parentescu coles llingües harákmbet de Perú.[7]

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales nes llingües catuquinas dexen faese una idea de la cercanía de les llingües:[8]

GLOSA Katawishí Katukina Kanamarí PROTO-
CATUQUINA
kanamarí Bendiapá Parawa
1 wakata heghykty ekek kik ikek *hekik(t)-
2 sahe upaûa ubawa ubawa bawa *upawa
3 tiumpa tupaua ekek atehu kik atehu ikek etehu *hekik (a)tipu
4 noyhan

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • (1999). «13. Other small families and isolates», Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon: [1], 1ª (n'inglés), Cambridge University Press, páx. 341-384. ISBN 0 521 57021 2.
  • Adelaar, Willem F. H. (2000): "Propuesta d'un nuevu venceyu xenéticu ente dos grupos llingüísticos indíxenes de l'Amazonia occidental: Harakmbut y Katukina". en: Miranda Esquerre, vol. 2, páxs. 219–36.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]