Llingües baxoxermániques

De Wikipedia
Llingües baxoxermániques
Distribución xeográfica Europa Central
Países Bandera d'Alemaña Alemaña
 Países Baxos
 Bélxica
 Francia
Filiación xenética

Indoeuropéu
  xermánicu
    xermánicu occidental

      L. baxoxermániques
Subdivisiones So franconio
Baxu alemán
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
Antigua estensión de les llingües baxoxermániques (incluyendo l'holandés) hacia 1880.

Les llingües baxoxermániques son un subgrupu de les llingües xermániques occidentales tamién conocíes sol términu ambiguu de so alemán.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Una clasificación puramente llingüística de les llingües baxoxermániques ye la siguiente:

Carauterístiques llingüístiques[editar | editar la fonte]

Escontra'l sieglu III más o menos producióse una importante mutación consonántica, tamién conocida como Segunda Mutación Consonántica, nel territoriu sur del área de fala alemana. Estos cambeos producir en delles etapes y en distintes estensiones, espandiéndose dende'l sur escontra'l norte, y estremando al baxu alemán del restu de dialeutos.

  1. Fase: Los trés consonantes oclusives sordes p, t, k fueron tresformaes en consonantes fricatives f, s, x , en posiciones entemedies, dempués de vocales plenes: slapen ('dormir', compárese con to sleep n'inglés) convertir en slafen o schlafen; eten ('comer', inglés to eat) convertir en essen; y maken ('faer', inglés to make) tresformar en machen (la ch pronúnciase como la "j" española). Estos cambeos dar en delles fases:
  2. Les mesmes consonantes p, t, k que nun fueren afeutaes pola primer etapa convertir en consonantes africaes: Apfel en cuenta de Appel ('mazana', inglés apple), Zunge en cuenta de Tung ('llingua', inglés tongue) y Kchind en cuenta de Kind ('neñu'). Cabo mentar qu'esti cambéu nun cubrir la mesma estensión territorial que la primera, dando llugar a la esistencia del alemán Altu Mediu. L'alemán oficial manifiesta namái les primeres dos cambeos. De fechu en dellos dialeutos, como'l Alamán, la combinación kch foi simplificada a ch (como j española en cuenta de kj).
  3. Fase: les consonantes fricatives sonores b, d, g tresformar en consonantes sordes pa enllenar el buecu producíu poles dos primeres etapes: pist en cuenta de bist ('yes'); tun en cuenta de doon ('faer', inglés to do)), Kott en cuenta de Gott ('Dios'). Esta etapa foi entá menos estensa que la primera. N'alemán oficial namái presenta'l cambéu de d a t.
  4. Fase: Hai dellos espertos qu'asignen a esti fenómenu la tresformación de la consonante fricativa dental (th inglesa, IPA θ) por d: think n'inglés por denken n'alemán. Cabo señalar qu'esti fenómenu presentar en tol territoriu de fala alemana, según nel holandés y flamencu. Coles mesmes, constatóse esti fenómenu na mutación de v (w alemana) a b en pallabres como gewen : geben ('dar', compárese l'inglés to give).

La mutación fonética solamente tuvo llugar nel casu de los dialeutos del sur, como'l alamánico y el bávaru. Escontra'l norte y noroeste d'Alemaña, la Segunda Mutacción Consonántica, dando como resultáu'l Plattdeutsch puru. Ésti caltuvo, al igual que l'holandés y el flämisch (flamencu) les carauterístiques fonétiques del xermanu antiguu, y ye (yá por razones xeográfiques) más cercanu al inglés que l'alemán.

La frontera dialéutica atopar a lo llargo de la frontera alemana con Bélxica, al sur d'Aquisgrán escontra Düsseldorf. D'ende a Kassel, llega sobre Magdeburgu escontra'l ríu Elba y pasa pel norte de Wittenberg hasta'l nordeste de Frankfurt del Óder xunto a Polonia. Esta llinia conozse como la llinia de Benrath (Benrather Linie o maken/machen Linie), y al norte d'ella rixen les carauterístiques del alemán baxu, según dat Water en cuenta de das Wasser del alemán escritu.

El baxu alemán atópase en diverses zones de Llatinoamérica, debíu al fluxu de la xente que fuxía de persecuciones, especialmente de tipu relixosu. N'Estaos Xuníos y Paraguái viven los amish, descendientes de los menonites, presentes en Paraguái, Méxicu, Belize, Bolivia, Canadá y en menor cantidá n'Arxentina, gran parte de los menonites sigui falando alemán, especialmente'l baxu (anguaño una versión antigua).

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales para distintes variedads baxoxermániques son:[1][2]

GLOSA Baxofranconio Baxoalemán PROTO-
BAJOGERM.
Neerlandés Flamencu Limburgués Afrikaans Baxu saxón
(Alemaña)
Baxu saxón
(Twents)
Plautdietsch
(Menonita)
Antiguu
saxón
'1' een
yˑn
ièn eine een
yːn
eens
ʔɛˑɪns
eyne
ˈʔyˑɪnɘ
een
ɘɪn
ēn *ein-
'2' twee
tʊyˑ(j)
twiè twie twee
tʷyː
twee
tʰvɛˑɪ
tweye
ˈtʋɛˑɪɘ
twee
tvɘɪ
twēne *twei
(< *twei-ne)
'3' drie
dʀi
drie drei drie
dri
dree
ˈdɾɛˑɪ
dreye
ˈdreˑɪɘ
dree
drɘɪ
thrīy *drei
(< *θrije)
'4' vier
viːəʀ
viera veer vier
fir
veer
ˈfɛˑɪɜ˞
vere
ˈv̥yːrɘ
veer
ˈfɘɪɐ
fiuwar *vier
(< *fiower)
'5' vijf
vɛˑif
vuvve vief vyf
fəif
fiev
fiːf
vieve
ˈv̥iˑʊʋɘ
fiev
fiːf
fīf *vīf
(< *fīf)
'6' zes
zɛs
zèsse zès ses
sɛs
söss
zœs
sesse
ˈzɛsɘ
söss
zaːs
sehs *zesː
(< *sexs)
'7' zeven
ˈzeˑvə(n)
zēvne zeve sewe
ˈseːvə
söven
ˈzøːvm̩
sövene
ˈzøːʏmɘ
söven
ˈzeːvɘn
siƀun zēvən
(< *siƀun)
'8' acht
ɑχt
achte ach agt
ax(t)
acht
ʔaχt
achte
ˈʔaxtɘ
acht
aːxt
ahto *axt
(< *axto)
'9' negen
ˈneˑχə(n)
nēgne nege nege
ˈneːxə
negen
ˈneːgŋ̩
negene
ˈneːɣɘnɘ
negen
ˈneɐjɘn
nigun *nēɣən
(< *ninɣun)
'10' tien
tin
tien tien tien
tin
tein
tʰaˑɪn
tien
ˈtiːnɘ
tein
tʰiɘn
tehan *tein
(< *tehan)

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • R.Y. Keller, German Dialects. Phonology and Morphology, Manchester, 1960.