Saltar al conteníu

Llingües basaa

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües basaa
Países Bandera de Camerún Camerún
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide merid.
            Bantú (zona A)

              L. Basaa
Códigu Glottolog basa1283
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües basaa son un grupu filoxenéticu de les llingües bantús codificadas como subgrupu A40 na clasificación de Guthrie. Según Nurse y Philippson (2003), les d'esti subgrupu que nun formen parte de les llingües mbam formen xuntes el grupu filoxenéticu de les llingües basaa:

BasaaKogo (Bakoko), Rombi (barombi)Bankon.

L'hijuk queda como non llingua ensin clasificar del subgrupu A50 en Guthrie, anque Ethnologue conisdera que ye bien similar al basaa.

Comparanza léxica

[editar | editar la fonte]

Los numberales para distintos grupos de llingües basaa son:[1]

GLOSA BakokoBankonBarombiBasaa PROTO-
BASAA
'1'(i)yǎtʃǎ-ádá*i-ʣǎ (?)
'2'bíɓàà(bi)ɓáɓáà-ɓáà* bi-ɓâː
'3'bíhàà(bi)íyâbjáá-áâ*bi-hâː
'4'bínáà(bi)nânbínâɲ-nâ*bi-ɲâɲ
'5'bítáàn(bi)tánbítán-tân*tâːn
'6'bísámáà(bi)sámàbísámà-sámàl*bí-sámà
'7'ǹzàmúwá(bi)sámbɔ̀k /
ndʒààmbwɛ́
nʤàmbwɛ́-sâmbɔ́k*n-ʣâmbɔ́k
'8'ŋ̀mwààm(bi)ɟwɛ̂mŋwàmbʤʷɛ̀m*n-ɟwàm
'9'èbùù(bi)nâmkìɓòóɓǒ*ɓǒː
'10'ʤòómiɓǒmǹlǒŋʤǒm*ʤǒm

Les vocales dobles representen voclaes llargues, ente que los acentos indiquen tonos.

Referencies

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  • Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.