Llingües basaa

De Wikipedia
Llingües basaa
Países Bandera de Camerún Camerún
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide merid.
            Bantú (zona A)

              L. Basaa
Códigu Glottolog basa1283
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües basaa son un grupu filoxenéticu de les llingües bantús codificadas como subgrupu A40 na clasificación de Guthrie. Según Nurse y Philippson (2003), les d'esti subgrupu que nun formen parte de les llingües mbam formen xuntes el grupu filoxenéticu de les llingües basaa:

BasaaKogo (Bakoko), Rombi (barombi)Bankon.

L'hijuk queda como non llingua ensin clasificar del subgrupu A50 en Guthrie, anque Ethnologue conisdera que ye bien similar al basaa.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales para distintos grupos de llingües basaa son:[1]

GLOSA Bakoko Bankon Barombi Basaa PROTO-
BASAA
'1' (i)yǎ tʃǎ -ádá *i-ʣǎ (?)
'2' bíɓàà (bi)ɓá ɓáà -ɓáà * bi-ɓâː
'3' bíhàà (bi)íyâ bjáá -áâ *bi-hâː
'4' bínáà (bi)nân bínâɲ -nâ *bi-ɲâɲ
'5' bítáàn (bi)tán bítán -tân *tâːn
'6' bísámáà (bi)sámà bísámà -sámàl *bí-sámà
'7' ǹzàmúwá (bi)sámbɔ̀k /
ndʒààmbwɛ́
nʤàmbwɛ́ -sâmbɔ́k *n-ʣâmbɔ́k
'8' ŋ̀mwààm (bi)ɟwɛ̂m ŋwàmb ʤʷɛ̀m *n-ɟwàm
'9' èbùù (bi)nâm kìɓòó ɓǒ *ɓǒː
'10' ʤòóm iɓǒm ǹlǒŋ ʤǒm *ʤǒm

Les vocales dobles representen voclaes llargues, ente que los acentos indiquen tonos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.