Llingües basaa
Apariencia
Llingües basaa | ||
---|---|---|
Países | Camerún | |
Filiación xenética |
Níxer-Congu | |
Códigu Glottolog | basa1283 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües basaa son un grupu filoxenéticu de les llingües bantús codificadas como subgrupu A40 na clasificación de Guthrie. Según Nurse y Philippson (2003), les d'esti subgrupu que nun formen parte de les llingües mbam formen xuntes el grupu filoxenéticu de les llingües basaa:
- Basaa–Kogo (Bakoko), Rombi (barombi)–Bankon.
L'hijuk queda como non llingua ensin clasificar del subgrupu A50 en Guthrie, anque Ethnologue conisdera que ye bien similar al basaa.
Comparanza léxica
[editar | editar la fonte]Los numberales para distintos grupos de llingües basaa son:[1]
GLOSA Bakoko Bankon Barombi Basaa PROTO-
BASAA'1' já (i)yǎ tʃǎ -ádá *i-ʣǎ (?) '2' bíɓàà (bi)ɓá ɓáà -ɓáà * bi-ɓâː '3' bíhàà (bi)íyâ bjáá -áâ *bi-hâː '4' bínáà (bi)nân bínâɲ -nâ *bi-ɲâɲ '5' bítáàn (bi)tán bítán -tân *tâːn '6' bísámáà (bi)sámà bísámà -sámàl *bí-sámà '7' ǹzàmúwá (bi)sámbɔ̀k /
ndʒààmbwɛ́nʤàmbwɛ́ -sâmbɔ́k *n-ʣâmbɔ́k '8' ŋ̀mwààm (bi)ɟwɛ̂m ŋwàmb ʤʷɛ̀m *n-ɟwàm '9' èbùù (bi)nâm kìɓòó ɓǒ *ɓǒː '10' ʤòóm iɓǒm ǹlǒŋ ʤǒm *ʤǒm
Les vocales dobles representen voclaes llargues, ente que los acentos indiquen tonos.
Referencies
[editar | editar la fonte]Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.